Reflexionar (segona part)

Un cop passades les eleccions municipals ara toca reflexionar a la classe política, la catalana en general i l’osonenca en particular. Toca recapacitar sobre l’elevat percentatge d’abstenció i també sobre l’augment de presència de partits poc ortodoxes (PxC i CUP), i el que això implica.

Pel que fa a la participació sobta que sigui més baixa que en les passades autonòmiques (on gairebé tot el peix ja estava venut abans de començar), sense cap mena de dubte tres crides a les urnes en menys d’un any cansa massa. Tampoc hi ajuden massa els conflictes interns que han tingut els principals partits vigatans, potser hi ha molt poca identificació entre la cúpula dels partits i la gent del carrer. I són precisament els dos partits que més carrer han trepitjat els que han sortit guanyadors; han estat capaços de fer les propostes que la gent volia escoltar (encara que eren conscients que no les podrien portar a terme). Ha de ser un avís per a navegants: tothom n’haurà d’assumir la seva part de responsabilitats per aquest desencís generalitzat i cal que s’adoptin mesures de replanteig per tornar-se a apropar al ciutadà.

A nivell del poble de Tavèrnoles la participació ha estat bona, un 85%, però 6 punts per sota la de les anteriors municipals; per tant també ens ha faltat acabar d’arribar allà on volíem i també ens tocarà analitzar-ho detingudament. El resultat, molt ajustat, tal i com era d’esperar (52%-47%). El poble és sobirà i ha triat el que haurà de ser millor; ara a treballar, que de feina, si es vol, n’hi ha molta per fer.

Més...

Reflexionar

Reflexionar: Tornar (sobre una cosa pensada) considerant-la detingudament, aprofundint-la.

Quan vaig començar amb la idea d’aquest blog personal tenia previst per aquestes èpoques de l’any fer balanç de la campanya electoral del poble. M’hagués agradat parlar de les llistes i dels candidats, dels mítings i de les reaccions als mateixos, del programa i de la manera d’exposar-lo. També m’hagués agradat parlar sobre la legislatura que s’acaba, sobre el compliment de les expectatives dipositades en el programa del grup que va resultar guanyador. Sempre mirant-ho des de fora i intentant aplicar la major imparcialitat possible.

Però això no ha pogut ser; un cop em vaig veure involucrat tan directament en aquestes eleccions vaig haver de modificar les intencions inicials del meu blog personal. Passava a mirar-m’ho des de dintre i el blog s’hagués convertit en una eina susceptible de ser utilitzada en favor d’una causa concreta. L’he continuat farcint de pensaments des de Tavèrnoles, tal i com vol reflectir el títol, sense entrar en campanya i sense deixar-me influenciar pels esdeveniments que han anat passant pel poble aquests dies; almenys així crec ho he fet.

Aquestes són les meves reflexions. Dissabte, però, cal un altre tipus de reflexió, la que il·lustra l’encapçalament d’aquest escrit.

Més...

Arrencada de cavall, aturada d’ase

Aquests darrers dies la política municipal suscita un interès fora del que és normal. Tot hi ajuda; la pre-campanya electoral, la presentació de les llistes, la campanya electoral, els debats a les televisions locals, els mítings amb l’explicació dels programes electorals (que tot sigui dit poques vegades s’acaben complint), declaracions carregades de més o menys demagògia, per acabar finalment amb el dia que toca passar per les urnes.

Una activitat frenètica que fa mesos que va començar de manera similar a tots els pobles: reunions, trobades amb tot el veïnat, presentacions, xerrades, enganxades de cartells amb cares dels candidats, penjades de pancartes amb lemes genèrics, visites de “patums” nacionals que coneixen poc del lloc on són però que parlaran com ningú de les bondats de la població i de la llista que recolzen; tot plegat per acabar decidint qui traurà més regidors i qui serà capaç de tirar endavant un projecte de futur per al municipi. Una responsabilitat bastant important com per prendre-s’ho massa a la lleugera.

Després, però, ve la calma: l’interès per la política municipal caurà en picat, poc importarà si l’equip de govern ho farà bé o si la oposició serà massa tova, l’assistència de gent als plens es reduirà exponencialment, ningú reclamarà aquella informació que mesos abans semblava tan transcendental. Només, gairebé al final de la legislatura, potser algú recordarà que s’apropen de nou les eleccions municipals i que ja va sent hora de tornar a fer bullir l’olla. Així el cicle de quatre anys torna al seu origen, arrencant amb la força d’un cavall pura sang.

Més...

Governar és rectificar

M’he topat amb aquesta cita de Confuci "governar és rectificar" i m’ha fet pensar en el lligam entre els dos conceptes que hi apareixen: governar i rectificar.

Fa 2500 anys el filòsof xinès Confuci tenia molt clar que el bon governant podia trobar-se amb la necessitat de rectificar, i que per tant existia la possibilitat d’equivocar-se. No hem d’estranyar-nos, doncs, que els nostres governants puguin equivocar-se ja que és un fet intrínsec a la pròpia condició humana; el que no ens trobem tan sovint és un governant que rectifiqui, i sobretot que sàpiga rectificar a temps i que ho faci amb el convenciment ferm i amb la humilitat escaient.

Si malgrat haver-se equivocat el governant no vol rectificar, els ciutadans podem fer-li veure’n la necessitat. Per sort hem arribat a una època democràtica normalitzada i els ciutadans podem manifestar-nos; podem escriure i expressar les nostres opinions lliurement; i disposem també de l’acte democràtic per excel·lència, el dret al vot.

L’entorn i les circumstàncies poden fer variar la manera de percebre la sensació de veritat, per aquest motiu les veritats absolutes demostrables escassegen i ningú ens assegura que una rectificació avui no hagi de conduir a una segona rectificació en un futur.

Més...