Sensibilització

Dilluns vaig visitar l'abocador comarcal situat al municipi d'Orís (òbviament la fotografia que il·lustra el post no la vaig fer jo) coincidint amb la inauguració de l'ampliació de la planta de lixiviats. Aquesta inauguració permet tractar els lixiviats provinents de l'abocador clausurat de Cal Gitanet i recuperar fins a un 75% del volum líquid.

Aquesta és la segona visita guiada que faig a alguna de les instal·lacions de gestió de residus del Consell Comarcal. La primera va ser fa cosa d'un any i mig a la planta de triatge situada al Parc d'Activitats Econòmiques de Vic; en aquesta planta es separen i classifiquen els diferents residus que s'aboquen als contenidors multiproducte (blau-groc) i es preparen per a la seva posterior gestió.

Poder veure què es fa en aquestes instal·lacions de gestió de residus m'ha permès valorar d'una manera molt especial la tasca que duen a terme els treballadors d'aquestes instal·lacions; un treball que moltes vegades es desenvolupa en unes condicions poc agradables pel que fa a olor o climatologia. Crec que si tothom pogués veure la feina que es desenvolupa en aquestes instal·lacions es conscienciaria per fer un bon reciclatge a casa.

Personalment crec que seria un bon sistema de sensibilització ciutadana que els municipis organitzessin sortides guiades a aquests llocs (algunes escoles ja ho fan), així veuríem què significa pagar una taxa d'escombraries i perquè es fa tant necessari ser curosos a l'hora de separar les deixalles.

De l'acte de dilluns em quedo amb les paraules de l'alcaldessa d'Orís, la Conxita Vernis, que va demostrar també una sensibilització molt especial al reconèixer que l'ajuntament d'Orís està orgullós de poder tenir en el seu terme municipal l'abocador comarcal. Unes declaracions molt assenyades (i honestes) dintre d'uns temps tant NIMBY's que corren.

Més...

Dos anys "piulant"

"Primer missatge al Twitter. Una prova per veure com va això". Així vaig començar fa dos anys a endinsar-me al twitter i suposo que la majoria ha escrit una frase inciàtica similar. Perquè, tot sigui dit, d'originals en som ben poc; vaja proveu-ho i si voleu publiqueu els resultats obtinguts. Seria bo veure si vam trigar gaire a fer la segona piulada i què vam escriure-hi.

Sobre twitter i el seu ús en va parlar fa dos dies la Trina Milan en aquest apunt i igual de recomanable és l'entrevista que li fan els de Vilaweb a Oriol Lladó. Efectivament, twitter és una eina i com a tal el seu correcte aprofitament dependrà de l'ús que cadascú li vulgui donar. En el meu cas particular de twitter actualment n'estic aprofitant dues vessants: la proximitat de seguiment d'aquelles persones amb les que em relaciono i per altra banda la rapidesa dels fluxos d'informació. De la primera part a vegades s'en poden derivar debats curts i intensos (expressar-se en només 140 caràcters és un bon exercici de concreció); mentre que de la segona vessant el principal avantatge és el de poder conèixer una notícia o seguir un esdeveniment al moment.

P.D.: Un apunt meu sobre twitter de l'abril del 2008.

Més...

Paperassa

Aquest matí he anat al Consell Comarcal i m'he topat amb uns senyors carregats amb unes caixes (les que apareixen a la imatge) dalt d'un carretó. Primerament he cregut que es tractava d'alguns expedients que anaven o tornaven cap a l'arxiu, però després he esbrinat què era.

Es tracta de les caixes que contenen els projectes, els plecs de condicions tècniques, els plecs de clàusules administratives i d'altra documentació relativa a la contractació d'una obra pública. En altres paraules, és la paperassa que els contractistes han de presentar per optar a l'execució de l'obra en qüestió.

Val a dir que a la foto hi apareix la paperassa de dues empreses que al mateix temps opten a dues obres diferents, però que són obres complementàries. No entraré a valorar si tota la documentació que es demana és necessària, si aporta alguna peculiaritat que ajudi a l'elecció, i ni tan sols si algú se l'acaba llegint tota.

El què sí em sobta és que avui en dia encara sigui necessari presentar tota aquesta paperassa en format paper (i qui sap si en alguna ocasió per duplicat) per optar a una licitació d'obra pública. Per què a l'any 2010 encara no és vàlida la documentació convenientment certificada i en format digital? Per què si es disposa ja d'informació d'altres licitacions, cal presentar-la de nou? Per què ens agrada tant complicar-nos els tràmits?

A vegades un simple carretó desperta massa preguntes.

Més...

Buzz, va dir ell

Sí senyor. Des de dimarts els tastaolletes tenim un nou giny per entretenir-nos: el Google Buzz. La xarxa social de Google.

Després d'haver-lo provat des del mòbil i des de l'ordinador veig que barreja les utilitats d'altres xarxes: per una banda permet fer actualitzacions d'estat com si fos el twitter, pots fer-ho d'una manera georeferenciada com ho fa foursquare, permet fer comentaris que s'incorporen a la conversa a l'estil del facebook, i tot plegat s'estructura d'una manera molt similar a la que ho fa el friendfeed. Ara bé, això no significa que el Google Buzz aparegui amb l'objectiu de combatre aquestes xarxes.

Potser el Google Buzz apareix com el germanet petit de l'incomprès Google Wave, orientat a l'usuari més domèstic i volent recuperar la senzillesa d'ús que ha tingut sempre Google. Però potser també (tal i com diu en Carlos Scolari) amb el Buzz, Google vol retenir les seves visites dintre de la pròpia web: ser el buscador més potent d'internet implica que el seu portal és una llançadora cap a la xarxa. L'usuari entra al portal per marxar-ne el més ràpidament possible, però amb Google Buzz es veurà obligat a quedar-s'hi per anar seguint les actualitzacions.

Ja veurem com va evolucionant i quin grau d'acceptació té la nova xarxa social de Google. De moment s'ens ha girat més feina per provar, actualitzar i trastejar. Uf, va dir ell!

Més...

Festes municipals

El reportatge d'ahir a la nit del 30 minuts portava com a títol "S'ha acabat la festa". Una manera molt peculiar d'etiquetar les dificultats econòmiques que estan patint els ajuntaments per fer front a la situació global de crisi que pateix el país.

Equiparar la gestió municipal a una festa no deixa de ser una comparació poc afortunada, i al meu entendre el reportatge ja partia d'una premissa massa esbiaixada: els ajuntaments no han sabut veure el què els vindria a sobre i sempre han estirat més el braç que la màniga. Així el reportatge va passar a ser un mur de lamentacions on cadascun dels alcaldes i regidors explicava les penúries que patia i com es veien obligats a retardar pagaments a proveïdors, metre la veu en off parlava de les evolucions dels pressupostos municipals i del preu que costava portar segons quin pregoner a la Festa Major.

Vaig trobar a faltar que es parlés de les competències que assumeixen els ajuntaments (les que els pertoquen i les que no), dels serveis que reclamen els ciutadans i les concessions que fan els polítics (a vegades en to massa electoralista). Tampoc van parlar de la congelació d'impostos i de taxes que han fet alguns ajuntaments en època de vaques grasses (un greu error des del meu punt de vista), moltes vegades supeditat també a estratègies electoralistes. Sí, d'acord que gran part de la culpa és del totxo, però crec que van deixar passar una bona oportunitat per anar una mica més enllà i analitzar la problemàtica amb tots els condicionants existents.

I ara ve la pregunta clau. Què han de fer els ajuntaments per sortir d'aquesta situació? Poques respostes es van veure en el reportatge. Lògicament cal reduir despeses, això és bàsic, però de quina manera?

Cal replantejar-se si és necessari que cada municipi disposi d'equipaments d'última generació; quin ús se'ls hi dóna?; quins costos de manteniment tenen aquests equipaments?. Crec que seria una bona solució compartir infraestructures entre municipis veïns: si un té una escola pública, que l'altre tingui l'equipament esportiu; sempre en funció de les característiques de la zona i dels municipis implicats. També seria bo mancomunar serveis i personal, ja sigui a nivell de tècnics com de plantilla administrativa. En alguns casos això ja es fa a través de Consorcis o de Consells Comarcals, però potser ara ja va sent hora de plantejar-s'ho més seriosament.

Per descomptat aquestes reflexions que faig van sempre orientades a ajuntaments petits i algun de mitjà; és la realitat sobre la que puc opinar perquè és la que més conec.

Més...

Xarxes, empreses i un auditori 1.0

Sota el títol de "Com les xarxes afecten i alteren els projectes i les empreses" avui al matí en Genís Roca ha fet la ponència inaugural del programa formatiu empresarial 360º a l'entorn de l'empresa, organitzat per l'OPE de Manlleu. L'auditori del Museu Industrial del Ter és tot un auditori 1.0, sense connexió (ni oberta ni tancada) a cap xarxa WiFi; un punt a millorar. No deixa de ser estrany que Manlleu, estant dintre del projecte Ciutats Digitals, no vagi pensant en aquestes comoditats pels assistents a una ponència, i més sent de les característiques de la d'avui.

De la presentació que en David Bosch ha fet d'en Genís Roca el que més sobta és que la seva formació acadèmica és la d'historiador, però mirant el seu currículum ja t'adones que a la història s'hi ha dedicat ben poc.

La ponència m'ha semblat molt amena i ben estructurada, amb la clara intenció d'arribar a aquells que temen estar a la xarxa, però també captivant a aquells que en som uns usuaris més habituals. Ha parlat dels canvis que hem viscut els darrers anys al passar d'un "món analògic" a un "món digital", i que hem de tenir present que tot allò que és digital té una tendència natural a fluir cap a internet; és així i intentar evitar-ho és nedar contra-corrent. Un altre punt que m'ha semblat interessant és la necessitat que tenen les empreses de definir quins objectius persegueixen en el moment que es plantegen ser presents a la xarxa. I per tant quantificar les vistes a una pàgina d'empresa no té massa sentit si la presència a la xarxa no porta implícit un augment de facturació. En Genís també m'ha convençut quan ha afirmat que per a una empresa l'important de les xarxes socials és aconseguir una segmentació dels contactes, és a dir, és millor que una empresa tingui diferents pàgines al facebook amb un nombre prudencial d'admiradors, que no pas una única pàgina amb desenes de milers de seguidors.

Una ponència carregada d'idees i conceptes orientats a les empreses, però també extrapolables a d'altres sectors de la societat. Després he tingut la sort de continuar escoltant en Genís Roca tot fent un cafè juntament amb els organitzadors de la jornada. Tot plegat molt profitós.

Més...

Ple ordinari de febrer

Ahir vespre vam tenir el Ple Municipal corresponent al mes de febrer. Vam ser-hi els set regidors de l'ajuntament i una persona com a públic.

Dels pocs punts de l'ordre del dia destaca l'aprovació de sol·licitud de finançament FEOSL. A Tavèrnoles ens corresponen 34.378€ que es destinaran a les següents actuacions: 5.000 € per a la renovació del telecentre, 19.799 € per arreglar camins rurals i els 9.579 € restants per substituir part de l'enllumenat públic.

Com a punt sobrevingut es va aprovar l'adjudicació del contracte de gestió del servei de subministrament d'aigua municipal a l'empresa de Sabadell "Cassa Aigües i Depuració".

Em resta comentar la demanda que va fer la persona del públic; i ho faig perquè és un tema de la meva competència. Concretament es va demanar que des de l'Ajuntament es fes pressió per poder tenir un accés a la xarxa d'internet en condicions. Aquest és un tema que he intentat reivindicar en les diferents converses que he tingut amb Generalitat i amb Telefónica. Malauradament uns hem diuen que a Tavèrnoles ja ens arriba la Banda Ampla Rural amb Iberbanda (1 Mbps per 39 € al mes), i els altres em diuen que no invertiran en una millorar les infraestructures del poble perquè no tenen un retorn de la inversió clar. En qualsevol cas des de l'Ajuntament continuarem insistint i buscant solucions alternatives.

Més...