Un silenci sincer pot voler significar que no es té res interessant a dir.
Un silenci perllongat pot voler significar que no se sap què dir.
Un silenci prudent pot voler significar que allò que s’ha de dir no es adequat dir-ho.
Un silenci respectuós pot voler significar que allò que s’ha de dir pot ofendre a qui ho escolti.
Un silenci convenient pot voler significar que “val més la que es calla que la que es diu”.
Potser el silenci denota la no necessitat d’expressar el pensament amb paraules o per escrit, i per tant la no necessitat de comunicar-se amb l’hipotètic interlocutor.
Potser el silenci denota un estat de reflexió interna abans de parlar, com aquell atleta que pren embranzida abans de saltar.
Potser del silenci només s’obtindran paraules plenes d’ambigüitat i buides de contingut.
Potser del silenci sorgiran les paraules precises que puguin fer viable un diàleg profitós.
1 comentaris:
Ara el SILENCI és teu. I doncs?
Publica un comentari a l'entrada