Canal de fotos

25/7/11

A Tavèrnoles, de Festa

Com cada estiu, acabant el mes de juliol arriba la Festa Major de Tavèrnoles. Amb un programa d'actes treballat a consciència per la Comissió de Festes i amb les ganes de tot el poble de ser-hi, de participar-hi, de fruir de la Festa Major.

Amb els camps ja segats, les bales de palla recollides i bona part de la feina de l'època llesta, la gent de Tavèrnoles ens centrem en la nostra Festa Major: triangular de futbol; campionat de jocs de taula; pregó i caminada; botifarrada i monòleg; sopar de Festa Major i ball; xocolatada i pallassos i havaneres; missa en honor a St. Esteve i aperitiu; i per rematar-ho sopar de tornaboda.

Segur que entre tanta varietat trobareu activitats que us faran el pes. Veniu, deixeu-vos caure per Tavèrnoles i fruïu de la nostra (vostra) Festa Major.

12/7/11

El sou de l'alcalde

Just ahir feia un mes de la constitució dels ajuntaments sorgits de les eleccions del 22 de maig. Durant aquest mes hem pogut anar llegint les diferents notícies dels plens de cartipàs i com s'ha posat especial èmfasi en les retribucions als càrrecs electes.

Des de fa 3 anys la Generalitat treu una línia d'ajuts pels municipis més petits (de menys de 2000 habitants) amb l'objectiu d'ajudar a satisfer les retribucions als càrrecs electes que determini cada ple municipal. Darrera aquesta línia d'ajuts, però, hi ha un segon objectiu clar com és el de fomentar l'accés a la política i dignificar l'activitat dels càrrecs electes en aquests municipis més petits.

Partint de que estem parlant d'ajuts per a les compensacions de càrrecs electes i tenint en compte la naturalesa amb la que es van crear aquests ajuts, em preocupa llegir notícies d'aquest tipus: "l'alcalde de Santa Eulàlia donarà el seu sou a l'Ajuntament". Considero que es tracta d'una mesura populista que a banda d'aconseguir un titular de premsa més o menys amable no portarà a enlloc més. Només s'aconsegueix complicar una mica més la comptabilitat municipal (pagar seguretat social, descomptar l'IRPF, estudiar un sistema de donació que no acabi perjudicant a ningú) i, el que trobo més greu, pervertir l'esperit real de l'ajut de compensacions als càrrecs electes.

I em pregunto: per què un ajuntament sol·licita un ajut que ell mateix reconeix que no necessita? Un gest lícit d'un alcalde que considera que no ha de percebre cap retribució per l'exercici del seu càrrec, indirectament comporta una malversació de diners públics i un pagament innecessari d'impostos, a banda de la complicació fiscal que li suposarà a l'alcalde cara a la propera declaració de renda.

Em fa por que si aquest tipus d'actituds guanyen adeptes, el Departament de Governació no hagi de prendre mesures més estrictes a l'hora de concedir aquests ajuts o que fins i tot es plantegés suprimir-los. Aleshores sí que tots plegats lamentaríem el cost que acabarien tenint aquestes actituds populistes pels ajuntaments.

7/7/11

Mancomunació, sense mandra

L'article d'en Josep Comajoan, publicat a El 9 NOU el passat divendres 1 de juliol, porta un títol prou explícit que sens dubte obre la porta a un debat que com bé diu està a mig camí entre la mandra i la por.

I és que parlar de fusió de municipis fa que a alguns ens provoqui una sensació d'urticària. Perquè, no ens enganyem, tal i com s'entén una fusió els pobles petits seríem els grans perjudicats perdent identitat i sobretot perdent poder de decisió en el nostre territori.

Tinc clar, però, que ens cal trobar un bon sistema per optimitzar recursos i serveis entre municipis veïns. D'això en podem dir mancomunació, però més que el nom el que realment importa és determinar en quines condicions es fa aquesta optimització de recursos i serveis. Si el debat de mancomunació no es fa parlant entre iguals està predestinat a fracassar; el gran tindrà tirada a portar-ho tot cap al seu terreny i el petit hi tirarà tantes coces com pugui. Resultat final: cada municipi tindrà la seva pròpia escola bressol (seguint l'exemple de l'article d'en Josep Comajoan), amb la suposada malversació de fons públics.

Sincerament no crec que es tracti només de tenir aquesta o aquella altra infraestructura al municipi. Una llar d'infants, una escola, un centre de dia, un pavelló, un teatre.... més enllà del totxo hi ha la capacitat intrínseca que tenen aquests edificis per crear xarxa veïnal, per ser un lloc de trobada de persones. Una mancança que molt municipis tenim i que ens cal poder recuperar.

Si som capaços d'asseure'ns i honestament dir-nos "jo tinc aquest servei, tu pots potenciar aquell altre; jo tinc aquesta instal·lació, per tant seria lògic que tu tinguessis aquesta altra...", potser sabrem mancomunar-nos com cal. Si no és així estarem sempre davant una "lluita desigual", com la de la fotografia que il·lustra el post, que només pot portar a un enrocament de posicions i a viure sempre girats d'esquena amb els veïns.

Comparteix-ho