L'article d'en Josep Comajoan, publicat a El 9 NOU el passat divendres 1 de juliol, porta un títol prou explícit que sens dubte obre la porta a un debat que com bé diu està a mig camí entre la mandra i la por.
I és que parlar de fusió de municipis fa que a alguns ens provoqui una sensació d'urticària. Perquè, no ens enganyem, tal i com s'entén una fusió els pobles petits seríem els grans perjudicats perdent identitat i sobretot perdent poder de decisió en el nostre territori.
Tinc clar, però, que ens cal trobar un bon sistema per optimitzar recursos i serveis entre municipis veïns. D'això en podem dir mancomunació, però més que el nom el que realment importa és determinar en quines condicions es fa aquesta optimització de recursos i serveis. Si el debat de mancomunació no es fa parlant entre iguals està predestinat a fracassar; el gran tindrà tirada a portar-ho tot cap al seu terreny i el petit hi tirarà tantes coces com pugui. Resultat final: cada municipi tindrà la seva pròpia escola bressol (seguint l'exemple de l'article d'en Josep Comajoan), amb la suposada malversació de fons públics.
Sincerament no crec que es tracti només de tenir aquesta o aquella altra infraestructura al municipi. Una llar d'infants, una escola, un centre de dia, un pavelló, un teatre.... més enllà del totxo hi ha la capacitat intrínseca que tenen aquests edificis per crear xarxa veïnal, per ser un lloc de trobada de persones. Una mancança que molt municipis tenim i que ens cal poder recuperar.
Si som capaços d'asseure'ns i honestament dir-nos "jo tinc aquest servei, tu pots potenciar aquell altre; jo tinc aquesta instal·lació, per tant seria lògic que tu tinguessis aquesta altra...", potser sabrem mancomunar-nos com cal. Si no és així estarem sempre davant una "lluita desigual", com la de la fotografia que il·lustra el post, que només pot portar a un enrocament de posicions i a viure sempre girats d'esquena amb els veïns.
4 comentaris:
Carles, el teu article i el meu venen a dir el mateix. Entenc les prevencions dels municipis petits; per això és molt important parlar-ne i fer-ho des de l'honestedat, el servei públic i la voluntat de servir a l'interès general i no només als interessos de campanar de cadascú (que vol dir que no es puguin defensar, també, eh?, però no únicament). Respecte la foto que il·lustre el teu post, he buscat el bloc d'on la vas treure i em quedo amb un fragment d'un dels comentaris que ha generat: "pero lo que le falta en estatura a becky hammon [la jugadora de bàsquet baixeta].. le sobra en talento…es simplemente un bellisimo poema ver juagar a esta chica". Si els ajuntaments petits juguen des de la intel·ligència i el talent, com la tal Becky Hammon, no haurien de tenir por d'afrontar possibles fusions o semifusions. I és que mantenir la 'independència' tampoc és garantia de res, que un bon dia puguin venir els dos ajuntaments veïns (un d'ells capital de la comarca) i et vulguin acabar fent jugar, tant si vols com si no, en una història de polígons, espais agrícoles, zones verdes i escoles privades. Et sona el cas? Però això ja és un altre debat...
Josep,
Efectivament als municipis petits només ens queda el talent de saber jugar bé. Ho sabrem fer?
D'acord en que la independència no és garantia de res, però la dependència directa amb altres municipis majors segur que no ens portaria massa res de bo en històries d'aquests tipus que esmentes. Mentre tinguem independència podem optar a jugar a decidir nosaltres mateixos
Gràcies per participar i deixa la teva opinió
El què ha generat el meu comentari a l'entrevista d'en Serra!!!!!!
El peix gran es menja el petit des dels inicis dels temps.
El gran, des del més comprensible i lògic patriotisme prioritzaran els interessos del seu municipi. Això, sens dubte els beneficia bàsicament, perquè té més possibilitats econòmiques.
Crec, que per molta intel·ligència i sentit comú que el petit vulgui posar a la pràctica dubto sincerament, que en pugui obtenir un benefici més enllà de la dependència en els temps importants.
Prou pena tenim tots plegats de dependre de Madrid que, només ens faltaria dependre del poble veí més gran de torn.
Publica un comentari a l'entrada