Un cop passades les eleccions municipals ara toca reflexionar a la classe política, la catalana en general i l’osonenca en particular. Toca recapacitar sobre l’elevat percentatge d’abstenció i també sobre l’augment de presència de partits poc ortodoxes (PxC i CUP), i el que això implica.
Pel que fa a la participació sobta que sigui més baixa que en les passades autonòmiques (on gairebé tot el peix ja estava venut abans de començar), sense cap mena de dubte tres crides a les urnes en menys d’un any cansa massa. Tampoc hi ajuden massa els conflictes interns que han tingut els principals partits vigatans, potser hi ha molt poca identificació entre la cúpula dels partits i la gent del carrer. I són precisament els dos partits que més carrer han trepitjat els que han sortit guanyadors; han estat capaços de fer les propostes que la gent volia escoltar (encara que eren conscients que no les podrien portar a terme). Ha de ser un avís per a navegants: tothom n’haurà d’assumir la seva part de responsabilitats per aquest desencís generalitzat i cal que s’adoptin mesures de replanteig per tornar-se a apropar al ciutadà.
A nivell del poble de Tavèrnoles la participació ha estat bona, un 85%, però 6 punts per sota la de les anteriors municipals; per tant també ens ha faltat acabar d’arribar allà on volíem i també ens tocarà analitzar-ho detingudament. El resultat, molt ajustat, tal i com era d’esperar (52%-47%). El poble és sobirà i ha triat el que haurà de ser millor; ara a treballar, que de feina, si es vol, n’hi ha molta per fer.