P.D.: En aquest enllaç es pot consultar la presentació que es va fer el passat 2 de febrer.
Aquest cap de setmana es celebra el 15è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, sota el lema “Convergència a punt! Retorna la il·lusió”, en el que hi prendré part com a delegat. És la meva primera assistència en un acte d’aquest tipus i per tant no sé massa com es desenvolupen internament aquests congressos que estan tan de moda aquests darrers dies; hauré de refiar-me dels assistents més veterans.
De les 4 ponències que s’han de debatre, i de les esmenes que s’hi han presentat, espero que CDC sigui capaç de definir una proposta clara de catalanisme i territorialitat; i que tal i com diu el lema del Congrés faci retornar als ciutadans la il·lusió que els experiments del Tripartit han fet caure sota mínims.
A banda del debat de les ponències, també espero poder assistir el divendres a la taula rodona que porta per títol “Política 2.0 i blocs” on hi intervindran en Saül Gordillo, en Carles Puigdemont, la Carme-Laura Gil i en Marc Vidal (dos dels ponents també van ser-ho en la jornada de la presentació de l’osonofera.cat). Aplaudeixo aquesta aposta que fa CDC per les xarxes socials, les webs 2.0 i tot el que porta implícit aquesta nova forma de comunicació, més oberta i menys collada als pensaments únics.
Des de fa una setmana que es comencen a veure per les carreteres de la comarca i pels camps de Tavèrnoles aquestes immenses màquines segadores (cossetxadores en l’argot rural local). Durant aquest període pels pagesos és un constant mirar el cel, esperant que no plogui ni pedregui i que es pugui cossetxar el més aviat possible; i si a sobre es pot començar abans que el veí millor. En certa manera suposo que es tracta d’aquella sensació de poder enllestir la feina el més aviat possible.
Però un cop recollit el gra i portat a la cooperativa la incertesa pel pagès encara continua: caldrà esperar un parell de mesos per saber a quin preu et voldran pagar l’ordi i el blat. Curiosament pel pagès quan ven el gra el preu el fixa el comprador, i quan compra el pinso el preu ve fixat pel venedor. Ja és ben trist, ja.
Avui mateix s’ha produït l’encesa digital de les televisions locals. D’aquesta manera gairebé s’aconsegueix complir el calendari d’encesa a Osona que la Generalitat marcava a primers de novembre. De moment, però, l’encesa afecta només al centre emissor de Collsuspina.
El canal a sintonitzar és el múltiple 35; en la majoria de casos només s’haurà de programar el descodificador, però en instal·lacions d’antena col·lectiva més complexes aquesta potser s’haurà d’ampliar.
A partir d’ara ja no em caldrà mirar El trobador del Canal Català, o La terrassa del 9 TV, o el info20 del Canal Taronja des de la petita televisió de la cuina i podré fer-ho ben assegut des del sofà del menjador. Un canvi, que no només afectarà (com en el meu cas) a la comoditat dels telespectadors, sinó que també ha de servir perquè aquestes televisions locals no quedin en desavantatge davant les televisions d’àmbit nacional i estatal.