Donada l’època de l’any en la que ens trobem, un escrit típic d’aquestes dates però sense ganes de ser presumptuós, seria un resum anual d’aquells fets que he viscut política i socialment parlant. Espero que no em quedi massa llarg....
Després d’un primer trimestre sense massa emocions fortes (bé, excepte un canvi de feina que això sempre crea una mica de neguit inicial) vaig entrar de ple (i gairebé sense voler-ho) en la campanya electoral de les eleccions municipals a Tavèrnoles. Van ser dos mesos intensos fent constants reunions per elaborar un programa electoral realista: crec que era molt important poder aportar propostes il·lusionadores, però sobretot propostes que fossin executables durant la legislatura, sense vendre fum ni fer volar coloms. Preparar la xerrada-miting davant el veïnat: què volíem dir i com ho dèiem, i sobretot com vèncer el respecte a parlar en públic. Un fòrum de pobles que treia fum, un ambient interessadament agitat, pancartes que desapareixen (una altra vegada), onze hores de guàrdia pretoriana al peu d’urnes, un recompte de vots lent i ajustat, i un vespre de pluja. S’havia arribat a la data de caducitat, el 27 de maig; el grup de CiU no vam obtenir els resultats esperats i per tant caldrà aprendre dels errors comesos de cara al futur.
El mes de juny, sense cap mena de dubte, va ser el període on es va haver de suportar una pressió més forta: ERC tenia totes les cartes guanyadores, i a fe de Déu que les va saber jugar magistralment. Reunions i trucades a corre-cuita, propostes i contrapropostes, massa pocs dies i massa gent a parlar-ne per arribar-hi a temps. I així va ser, fins a finals de juny no es va poder tancar el pacte que més convenia per Tavèrnoles. Certament un mes molt complicat i amb decisions difícils de prendre.
Per sort el juliol començava diferent, CiU i PSC havien arribat a un acord per formar equip de govern dintre del Consell Comarcal d’Osona i jo era designat com a membre del grup comarcal de CiU. Al mateix temps l’alcalde de Tavèrnoles formava part del grup comarcal d’ERC, i per tant el poble de Tavèrnoles, amb poc més 300 habitants, tenia dos representants al Consell Comarcal d’Osona. Mentrestant a l’ajuntament va començar la feina de reprendre els projectes començats a l’anterior legislatura i de proposar-ne de nous. Un període inicial d’aclimatació a un lloc nou i a una manera de treballar diferent que cal sustentar sobre tres potes: la confiança, el respecte i el diàleg; això sí, sense oblidar-se del sentit comú, el realisme i una visió de futur pel municipi.
A mitjans de novembre veu la llum pública la iniciativa Blocaires.Osona amb ganes de cohesionar la comunitat de blocaires de la comarca d’Osona que parlen de política. A més aquesta iniciativa serveix per adonar-nos que per damunt de colors polítics hi ha sempre les persones i els seus pensaments individuals.
El darrer mes de l’any he estat escollit president del Consorci d’Osona per a la gestió de la televisió digital local pública canal múltiple de Vic. Un projecte ambiciós i complicat, però que continua vigent a dia d’avui malgrat algunes notícies alarmistes que es van publicar en el seu moment.
Un breu resum fet a partir de les petites anotacions personals del meu bloc. Un bloc en forma de finestra cap a l’exterior, obert a rebre opinions i comentaris, amb ganes de generar participació i actiu malgrat crítiques i suggeriments per deixar-lo adormit. Al cap i a la fi només són les meves reflexions, oi?
