Posa-t’hi, proposa-t’ho

Aquest anunci que he trobat penjat per Vic és un clar símptoma del nivell de devaluació que està prenent la llengua catalana, i malauradament no només a nivell de carrer, sinó que fins i tot arriba a alguns mitjans de comunicació i a publicacions que ens arriben a casa. Personalment el professor que s’ofereix a ajudar-me en matèria de català no mereixeria del tot la meva confiança, però potser les matemàtiques són el seu fort. Bromes a part suposo que l’ha traït el corrector automàtic del Word que no detecta faltes en les paraules escrites en majúscules... mala sort.

Com deia el català no està de moda: tenim un President que ha passat Déu i ajut per poder fer el discurs de la Diada més o menys correctament, sense massa pronoms febles, però correcte (ara només li falta millorar el tema de l’entonació); els nivells d’immigració de castellanoparlants cada cop són més importants, i a aquestes persones els costarà molt més aprendre català, per exemple, que als magrebins; el tipus d’escriptura ràpida que s’està introduint a través dels missatges de mòbil, dels xats, del correu electrònic fa que la paraula tingui cada cop menys valor (de fet amb els missatges de mòbil es fa necessari que el conjunt de paraules no sobrepassi el preu d’un únic missatge).

L’Institut d’Estudis Catalans ja ha tingut en compte molts dels neologismes que la societat ha incorporat d’una manera habitual a la parla, i el Diccionari de la Llengua Catalana ja ho ha previst en la seva segona edició; però cal que tots plegats fem una mica més d’esforç i tractem, en la mesura que ens sigui possible, si més no de fixar-nos-hi una mica més quan escrivim la nostra llengua. Som pocs i cal defensar-la a consciència. Proposem-nos-ho.

Publicat com a: Reflexions,Societat