Canal de fotos

29/10/08

Progressar endreçadament

Després de retornar a la normalitat familiar he pogut donar un cop d’ull al dossier especial que el diumenge venia amb La Vanguardia. I principalment he començat pel que fa referència a allò que ha estat etiquetat com a xarxes de telecomunicacions, una deformació professional com qualsevol altra.

El primer article fa un repàs sobre l’estat de l’art de les xarxes de telecomunicacions al país: ADSL, telefonia 3G, desplegament de TDT, Banda Ampla Rural, xarxa de fibra òptica. Una informació que es recolza amb moltes dades numèriques, i això sempre va bé per poder fer comparacions amb d’altres països i la resta de l’estat espanyol. A més a més l’article ve il•lustrat amb quatre fotografies que volen posar de manifest la importància de les xarxes de telecomunicacions dintre de la vida quotidiana dels catalans: una torre de telecomunicacions; un grup de joves internautes en un cafè navegant; el desplegament de fibra òptica a l’autopista; i una façana on es poden comptar 8 habitatges i 16 antenes parabòliques. Vull comentar en aquest post el fet d’haver inclòs aquesta darrera fotografia en el dossier.

Lluny de significar progrés, una instal•lació d’antenes parabòliques com la de la fotografia denota una certa deixadesa per part de l’administració a l’hora de regular i fer complir la normativa sobre ICT (Infraestructures Comunes de Telecomunicacions) als edificis. De 10 anys ençà tots els edificis de nova construcció han de tenir un projecte de ICT signat per un enginyer de telecomunicació. Aquest projecte, a part de garantir que l’edifici està preparat per allotjar les diferents instal•lacions de telecomunicacions (les presents i les futures), serveix per evitar imatges “tercermundistes” com la de la façana repleta d’antenes parabòliques.

I on fallà l’administració, doncs?. Els ajuntaments massa sovint obvien demanar el projecte de ICT quan es concedeix el permís d’obres i aleshores l’edifici es comença a construir sense respectar els mínims que demana la normativa. Els ajuntaments també tenen la possibilitat de regular l’existència d’aquestes antenes via ordenances municipals, però també massa sovint existeix una ordenança que no s’acaba aplicant. Per altra banda la Generalitat (que té poder sancionador en aquesta matèria) no ha fet les necessàries inspeccions per posar en alerta instal•ladors, promotors i enginyers; i això que ja fa 10 anys que ha entrat en vigència la normativa.

No vull entrar més al detall, ni de normativa ICT ni del dossier especial. Sí que volia deixar de manifest que una imatge que se’ns ha volgut presentar com a progrés dintre de les xarxes de telecomunicacions, és un reflex de “tercermundisme” i de deixadesa. I aquí si que hem de tenir clar que un país que progressa ha de ser endreçat.

23/10/08

Qui no plora...

Parlar per telèfon amb call centers i serveis d’atenció al client (SAC) sempre és cansat i desesperant. Basant-me amb les darreres experiències que he patit, un procés que es podria considerar bastant estàndard tindria aquestes característiques:

Primer et toca començar a marcar números a través del teclat (DNI, núm. de telèfon mòbil, pòlissa d’assegurança,...) abans de parlar amb una persona. Quan per fi el sistema informàtic et passa amb una operadora et trobés que aquesta et demana de nou les mateixes dades que has introduït fa dos minuts.

El següent pas és explicar a aquella persona el motiu de la teva trucada, i això no sempre és fàcil: tan pot passar que hom no se sàpiga explicar bé, com que l’oient no sàpiga de què carai li parles (normalment és la segona opció). Aquesta persona que no sap de què li parles t’acaba passant amb un company que suposadament pertany al departament relatiu a la teva consulta, i lògicament li has de tornar a explicar el problema que tens. A vegades el sistema informàtic juga males passades i acabes en un departament que no toca o directament es talla la trucada.

Després d’uns quants minuts explicant-te, normalment t’acaben demanant que els enviïs un fax (sí, aquell aparell que treballa a 9,6 kbps i que envia documents foscos) i que els truquis l’endemà per confirmar que l’han rebut. Any 2008 D.C.

Qui té paciència i perseverança a vegades pot acabar aconseguint el què es proposa, i aquest ha estat el meu cas les darreres setmanes. Primerament vaig aconseguir que no m’apliquessin un “modesta” apujada del 12% a l’assegurança del cotxe. I també vaig aconseguir que la companyia de telefonia mòbil em regalés dos terminals (un d’ells és el model que il•lustra el post) i em fes un descompte durant un any a les factures; aquí prèviament vaig haver de demanar anar-me’n a una altra companyia.

O sigui que és ben cert: qui no plora no mama. Estem anant cap a una societat que es basa en els fets consumats, on si no et queixes de tant en tant t’apliquen per defecte la part més restrictiva.

19/10/08

La Fira de Tardor en imatges



Aquestes són les fotografies que he fet durant la Fira de Tardor de Tavèrnoles. Francament l'assistència de públic ha estat impressionant; la cursa ha tingut gairebé 130 participants i durant tot el migdia s'ha vist una munió de gent pels carrers del poble.

Faltava al poble una fira d'aquesta volada i en aquest sentit ha estat un encert de la regidoria de Turisme la seva programació. Ara tocarà treballar per tal de poder-la continuar fent cada any i que l'expectació que crei sigui com a mínim la que hi ha hagut enguany.

17/10/08

Telecomunicacions a les zones rurals

Avui al matí he assistit a la jornada organitzada per l’ajuntament de Sant Bartomeu del Grau que tractava sobre la fibra òptica en municipis petits i zones rurals. L’alcalde, en Miquel Colomer, és una de les persones amb més neguit tecnològic de la comarca, i a més a més no té por d’embarcar-se en projectes que alguns potser titllarien de visionaris; però qui no s’arrisca no pisca. Sense aquest neguit d’en Miquel avui Sant Bartomeu no tindria la torre de telecomunicacions que s’observa a la fotografia que il•lustra el post.

Més que de fibra òptica a les zones rurals, cal parlar de telecomunicacions d’una manera més genèrica: banda ampla, dades a través telefonia mòbil, xarxes de radiofreqüència (wi-fi, pre-wimax o wimax). La qüestió és poder fer més competitives aquestes zones rurals, o petits municipis, enfront de les grans ciutats.

Tavèrnoles, com a municipi petit que és i com a zona rural on es troba, també té el dret (i el deure) de créixer competitivament. I un camí per fer-ho passa per una aposta ferma per les infraestructures de telecomunicacions. No tindrem polígon industrial ni creixerem d’una manera hiperdesmesurada, però sí que podem ser atraients per a empreses que necessitin de les TIC i que valorin l’entorn on estem ubicats. Aquí hem de passar forçosament pel desplegament de les infraestructures de telecomunicacions perquè sense aquest valor afegit no deixarem de ser el jardí de la zona metropolitana.

Sabem que les empreses privades (perquè ens ho han dit) no faran el desplegament d’aquestes infraestructures, i és per aquest motiu que cal que l’administració prengui la iniciativa per fer-ho. Si tenim les infraestructures millorarem les oportunitats i els serveis, i finalment acabarem generant la demanda. A les grans àrees primer apareix la demanda i després es crea la infraestructura; a les zones rurals el procés ha de ser a la inversa.

Crec, de totes totes, que el desenvolupament de les zones rurals passa per la trilogia: Tecnologia, Formació i Promoció. Això és: unes bones infraestructures de telecomunicacions; que la població pugui treure’n el màxim de profit; i saber atreure a les empreses que farceixin de serveis les infraestructures.

A Tavèrnoles vam deixar passar una bona oportunitat de fer una previsió de xarxa de fibra òptica quan es va fer la portada d’aigua. Els propers anys ens trobarem amb noves actuacions (reasfaltament de carrers, urbanització d’àrees, obres de millora d’instal•lacions existents) on no es podrà badar.

13/10/08

Festa de Sant Galderic a Tavèrnoles

16 d’octubre, Sant Galderic; es tracta de l’altre gran patró de la pagesia catalana. En el seu moment, aprofitant la Festa de Sant Isidre, ja vaig fer un post sobre aquests dos sants pagesos.

Aquest proper diumenge dia 19 la regidoria de Turisme de Tavèrnoles ha organitzat la Fira de Tardor (aquí se’n pot consultar el programa) aprofitant la festivitat de Sant Galderic. Un programa carregat i diversificat pels diferents indrets del poble, on durant tot el matí es podran trobar parades pels carrers. Espero que aquesta diversificació d’espais no doni la sensació de poca assistència a la Fira de Tardor. Em fa especial il·lusió l’exposició conjunta de dibuixos de l’amiga Núria Pagespetit i el seu pare. Un bon reconeixement a aquests dos tavernolencs.

Si les circumstàncies familiars (bones) no m’ho impedeixen intentaré donar un volt per tota la Fira i penjar algunes fotografies al canal de fotos.

11/10/08

La feina ben feta

Sincerament crec que cap altra frase podria resumir l'organització i la posada en escena del Premis Blocs Catalunya. No enumeraré els guardonats perquè ja es poden consultar a la pàgina oficial i des d'allà hi ha els enllaços als respectius blocs, però si que vull dedicar quatre paraules a l'acte en si i al que aquest suposa pel món blocaire català. Vaig estar assegut entre en Carles Puigdemont i en Roc Fernández, i durant el pica-pica em va donar temps de saludar i conèixer altres blocaires. Llàstima que el representant osonenc que teníem entre els nominats, en Sergi Carques, no fos un dels guanyadors; però arribar fins on a arribat ja és un molt bon reconeixement.

Per començar, tal i com he dit, l'organització va ser molt bona i si hi va haver algun error, aquest no es va notar; per tant pels que hi anàvem com espectadors tot va funcionar correctament. Els que alguna vegada hem organitzat qualsevol acte (per molt petit que sigui) sabem el què costa quadrar-ho tot: espai, convidats, tempo, quantitat de pica-pica, ... i ahir crec que la gent de stic.cat van saber-ho fer bé.

Pel que fa a les xerrades prèvies (només vaig poder assistir a les dues darreres) em trobo que cada vegada que sento parlar algun directiu de Telefónica em poso dels nervis. Ells vinga a parlar del desenvolupament de les noves tecnologies, del poc ús que es dóna al mòbil per accedir a Internet, i de les previsions de creixement que estan experimentant. Jo no puc més que pensar en la deficiència d'infraestructures que tenen en alguns llocs rurals (posem pel cas Tavèrnoles), de la seva única visió de fer negoci ("si no hi ha retorn d'inversió no vindrem als pobles petits", diuen), i del seu constant augment de tarifes.

Acabo ja parlant una mica de l'acte central. En Roger de Gràcia va estar molt bé tota l'estona, se li notava capacitat d'improvisació i va saber conduir bé en solitari l'acte de lliurament. El President Ernest Benach em va semblar molt sincer i convincent en les seves asseveracions (ell va dir que potser ens introduiria dubtes, però comparteixo bastant la seva visió). Francament se li nota que creu en la cultura 2.0 i ahir ens ho va demostrar. No així com l'alcaldessa Pagans, que va fer un discurs molt més distant i institucional.

Aquesta ha estat la meva visió de l'acte. Tot el què sigui promoure la cultura catalana és beneficiós pel país, i aquesta iniciativa ho ha estat. Ara cal continuar amb aquesta feina tan ben feta i començar a pensar en posteriors edicions

Podeu veure algunes fotos (de baixa qualitat) a l'apartat del canal de fotos.

9/10/08

Menú numèric

Avui he dinat a un restaurant d'aquells que tens un bufet lliure de primer plat i com a segon has d'escollir entre quatre opcions. La sistemàtica dels cambrers és la de demanar-te abans que res el segon plat i les postres; ho trobo bé, ja que així mentre prens el primer plat ells tenen temps per preparar la continuació del menú. Quan he obert la carta del menú ja m'ha sobtat que a continuació del títol del plat hi hagués un número (correlativament de l'1 al 4 pels segons plats i del 5 al 8 per les postres).

Comencem amb moments surrealistes; el primer ha estat quan hem encomanat els plats: al dir-li el títol del plat, el cambrer automàticament ens ha respost: "qué número es?". Això ja em sembla el súmmum de la ganduleria i de la poca professionalitat. El segon moment surrealista ha vingut quan el cambrer (després de prendre el primer plat de bufet lliure) ens ha portat els segons plats i en comptes d'anunciar el plat ens ha cantat directament el número... brutal!. Sort que érem pocs i tenim bona memòria.

Com a curiositat mentre dinava m'he fixat en la llengua que atenien els quatre cambrers que hi havia a la meva zona: un en castellà, però que es passava al català quan l'interlocutor ho feia; dos en castellà, sense cap intenció de passar al català; el darrer amb un accent de la Plana autèntic, però que al parlar amb els seus companys es passava fàcilment al castellà. Sort que ara tot aquest problema ens ho arreglaran els del Tribunal Constitucional.

7/10/08

Aquest carai de cruïlla (tercera part)

Fa un any la Generalitat va anunciar-ho, i ara comunica que finalment s’adjudicaran les obres de millora de la maleïda cruïlla entra la carretera de Tavèrnoles (BV-5213) i la carretera de Roda (C-153).

De la nota de premsa s’extreu que faran un tercer carril central que permetrà la incorporació direcció Vic sense tants ensurts i l’entrada venint de Roda es podrà fer sense témer per si et donen un cop pel darrera. També es diu que s’eliminarà l’actual revolt que té una visibilitat molt dolenta, i que es construirà una rotonda a la carretera de Tavèrnoles per poder fer canvis de sentit, però sense especificar-ne la ubicació exacta.

Bones notícies després dels accidents que hi ha hagut el darrer més en aquesta cruïlla. Ara només cal esperar que les obres comencin puntuals (primavera de l’any vinent).

P.D.: foto extreta dels testos de la DGT

Ple ordinari d'octubre

Anit vam tenir el ple ordinari d'octubre amb l'assistència dels set regidors i, com ve sent habitual darrerament, sense la presència de públic.

Dels punts de l'ordre del dia destaca l'aprovació inicial del Pla Parcial de Fussimanya. Fa un any ja s'havia fet una aprovació inicial d'aquest mateix Pla, però l'informe desfavorable que es va rebre de Medi Ambient ha fet necessària una modificació del mateix. Ara el projecte torna a quedar a exposició pública per tal que els veïns puguin fer-hi les al·legacions que considerin oportunes.

També és va aprovar el Pla municipal d'adequació de la il·luminació exterior, redactat l'ant 2006 pels serveis tècnics del Consell Comarcal, i que marca quines actuacions s'han de fer per tenir una il·luminació exterior conforme a la normativa de contaminació lumínica.

Finalment es va aprovar la darrera certificació de la portada d'aigua des del dipòsit de les Punxes fins a Fussimanya. Ara, un cop realitzades les proves pertinents, els veïns que ho desitgin podrsn connectar-se a la xarxa municipal d'abastament d'aigua. Després de 6 anys del seu inici, es finalitza l'obra general de portada d'aigua al municipi de Tavèrnoles.

2/10/08

Agroturisme El Banús

Recordo els primers hostes que vam tenir, era el mes de juny de l’any 1987 i aquella parella francesa que anava camí del Parador es va aturar a casa. Els vam allotjar a l’habitació número 8, la més espaiosa.

Fa 21 anys reconvertir les golfes de casa en habitacions per allotjar turistes va ser una aposta arriscada pels pares. Arriscada i al mateix temps innovadora ja que vam ser els primers de la comarca i els setens de la província de Barcelona en obrir una residència casa de pagès. Els pares van estar encertats: es va rehabilitar una part de les golfes de casa i l’economia familiar rebia uns ingressos complementaris als de la pagesia, que bona falta feien. A més a més, als fills, relacionar-nos amb els “forasters” ens va ajudar a obrir punts de mira i al mateix temps vam poder practicar idiomes. Això sí, tota la família treballàvem de valent fent llits, netejant banys i habitacions, preparant esmorzars i sopars; tot plegat sense descuidar la feina de pagès.

Més endavant vam passar de llogar les habitacions de les golfes a llogar apartaments, l’antiga casa dels masovers reconvertida en tres allotjaments rurals independents. També va servir per rehabilitar la masoveria i els pares van poder reposar una mica, ja que el lloguer dels apartaments permetia no estar tan lligat als hostes.

Han passat 21 anys i hem vist una mica de tot. Un dels moments més emotius va ser quan la Generalitat ens va atorgar la Medalla al Mèrit Turístic l’any 1993. Però els temps canvien, els fills campem per altres bandes, els pares han treballat molt i mereixen un descans, hi ha més oferta que demanda, i vulguis o no la crisi econòmica també es nota turísticament. Fa temps que rumiàvem fer el pas, i ara crec que ja ho podem oficialitzar: tanquem les portes. Gràcies de part de tota la família.

www.banus.cat

Comparteix-ho