Després de retornar a la normalitat familiar he pogut donar un cop d’ull al dossier especial que el diumenge venia amb La Vanguardia. I principalment he començat pel que fa referència a allò que ha estat etiquetat com a xarxes de telecomunicacions, una deformació professional com qualsevol altra.
El primer article fa un repàs sobre l’estat de l’art de les xarxes de telecomunicacions al país: ADSL, telefonia 3G, desplegament de TDT, Banda Ampla Rural, xarxa de fibra òptica. Una informació que es recolza amb moltes dades numèriques, i això sempre va bé per poder fer comparacions amb d’altres països i la resta de l’estat espanyol. A més a més l’article ve il•lustrat amb quatre fotografies que volen posar de manifest la importància de les xarxes de telecomunicacions dintre de la vida quotidiana dels catalans: una torre de telecomunicacions; un grup de joves internautes en un cafè navegant; el desplegament de fibra òptica a l’autopista; i una façana on es poden comptar 8 habitatges i 16 antenes parabòliques. Vull comentar en aquest post el fet d’haver inclòs aquesta darrera fotografia en el dossier.
Lluny de significar progrés, una instal•lació d’antenes parabòliques com la de la fotografia denota una certa deixadesa per part de l’administració a l’hora de regular i fer complir la normativa sobre ICT (Infraestructures Comunes de Telecomunicacions) als edificis. De 10 anys ençà tots els edificis de nova construcció han de tenir un projecte de ICT signat per un enginyer de telecomunicació. Aquest projecte, a part de garantir que l’edifici està preparat per allotjar les diferents instal•lacions de telecomunicacions (les presents i les futures), serveix per evitar imatges “tercermundistes” com la de la façana repleta d’antenes parabòliques.
I on fallà l’administració, doncs?. Els ajuntaments massa sovint obvien demanar el projecte de ICT quan es concedeix el permís d’obres i aleshores l’edifici es comença a construir sense respectar els mínims que demana la normativa. Els ajuntaments també tenen la possibilitat de regular l’existència d’aquestes antenes via ordenances municipals, però també massa sovint existeix una ordenança que no s’acaba aplicant. Per altra banda la Generalitat (que té poder sancionador en aquesta matèria) no ha fet les necessàries inspeccions per posar en alerta instal•ladors, promotors i enginyers; i això que ja fa 10 anys que ha entrat en vigència la normativa.
No vull entrar més al detall, ni de normativa ICT ni del dossier especial. Sí que volia deixar de manifest que una imatge que se’ns ha volgut presentar com a progrés dintre de les xarxes de telecomunicacions, és un reflex de “tercermundisme” i de deixadesa. I aquí si que hem de tenir clar que un país que progressa ha de ser endreçat.