Avui he dinat a un restaurant d'aquells que tens un bufet lliure de primer plat i com a segon has d'escollir entre quatre opcions. La sistemàtica dels cambrers és la de demanar-te abans que res el segon plat i les postres; ho trobo bé, ja que així mentre prens el primer plat ells tenen temps per preparar la continuació del menú. Quan he obert la carta del menú ja m'ha sobtat que a continuació del títol del plat hi hagués un número (correlativament de l'1 al 4 pels segons plats i del 5 al 8 per les postres).
Comencem amb moments surrealistes; el primer ha estat quan hem encomanat els plats: al dir-li el títol del plat, el cambrer automàticament ens ha respost: "qué número es?". Això ja em sembla el súmmum de la ganduleria i de la poca professionalitat. El segon moment surrealista ha vingut quan el cambrer (després de prendre el primer plat de bufet lliure) ens ha portat els segons plats i en comptes d'anunciar el plat ens ha cantat directament el número... brutal!. Sort que érem pocs i tenim bona memòria.
Com a curiositat mentre dinava m'he fixat en la llengua que atenien els quatre cambrers que hi havia a la meva zona: un en castellà, però que es passava al català quan l'interlocutor ho feia; dos en castellà, sense cap intenció de passar al català; el darrer amb un accent de la Plana autèntic, però que al parlar amb els seus companys es passava fàcilment al castellà. Sort que ara tot aquest problema ens ho arreglaran els del Tribunal Constitucional.
Comencem amb moments surrealistes; el primer ha estat quan hem encomanat els plats: al dir-li el títol del plat, el cambrer automàticament ens ha respost: "qué número es?". Això ja em sembla el súmmum de la ganduleria i de la poca professionalitat. El segon moment surrealista ha vingut quan el cambrer (després de prendre el primer plat de bufet lliure) ens ha portat els segons plats i en comptes d'anunciar el plat ens ha cantat directament el número... brutal!. Sort que érem pocs i tenim bona memòria.
Com a curiositat mentre dinava m'he fixat en la llengua que atenien els quatre cambrers que hi havia a la meva zona: un en castellà, però que es passava al català quan l'interlocutor ho feia; dos en castellà, sense cap intenció de passar al català; el darrer amb un accent de la Plana autèntic, però que al parlar amb els seus companys es passava fàcilment al castellà. Sort que ara tot aquest problema ens ho arreglaran els del Tribunal Constitucional.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada