Parlar per telèfon amb call centers i serveis d’atenció al client (SAC) sempre és cansat i desesperant. Basant-me amb les darreres experiències que he patit, un procés que es podria considerar bastant estàndard tindria aquestes característiques:Primer et toca començar a marcar números a través del teclat (DNI, núm. de telèfon mòbil, pòlissa d’assegurança,...) abans de parlar amb una persona. Quan per fi el sistema informàtic et passa amb una operadora et trobés que aquesta et demana de nou les mateixes dades que has introduït fa dos minuts.
El següent pas és explicar a aquella persona el motiu de la teva trucada, i això no sempre és fàcil: tan pot passar que hom no se sàpiga explicar bé, com que l’oient no sàpiga de què carai li parles (normalment és la segona opció). Aquesta persona que no sap de què li parles t’acaba passant amb un company que suposadament pertany al departament relatiu a la teva consulta, i lògicament li has de tornar a explicar el problema que tens. A vegades el sistema informàtic juga males passades i acabes en un departament que no toca o directament es talla la trucada.
Després d’uns quants minuts explicant-te, normalment t’acaben demanant que els enviïs un fax (sí, aquell aparell que treballa a 9,6 kbps i que envia documents foscos) i que els truquis l’endemà per confirmar que l’han rebut. Any 2008 D.C.
Qui té paciència i perseverança a vegades pot acabar aconseguint el què es proposa, i aquest ha estat el meu cas les darreres setmanes. Primerament vaig aconseguir que no m’apliquessin un “modesta” apujada del 12% a l’assegurança del cotxe. I també vaig aconseguir que la companyia de telefonia mòbil em regalés dos terminals (un d’ells és el model que il•lustra el post) i em fes un descompte durant un any a les factures; aquí prèviament vaig haver de demanar anar-me’n a una altra companyia.
O sigui que és ben cert: qui no plora no mama. Estem anant cap a una societat que es basa en els fets consumats, on si no et queixes de tant en tant t’apliquen per defecte la part més restrictiva.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada