Festes municipals

El reportatge d'ahir a la nit del 30 minuts portava com a títol "S'ha acabat la festa". Una manera molt peculiar d'etiquetar les dificultats econòmiques que estan patint els ajuntaments per fer front a la situació global de crisi que pateix el país.

Equiparar la gestió municipal a una festa no deixa de ser una comparació poc afortunada, i al meu entendre el reportatge ja partia d'una premissa massa esbiaixada: els ajuntaments no han sabut veure el què els vindria a sobre i sempre han estirat més el braç que la màniga. Així el reportatge va passar a ser un mur de lamentacions on cadascun dels alcaldes i regidors explicava les penúries que patia i com es veien obligats a retardar pagaments a proveïdors, metre la veu en off parlava de les evolucions dels pressupostos municipals i del preu que costava portar segons quin pregoner a la Festa Major.

Vaig trobar a faltar que es parlés de les competències que assumeixen els ajuntaments (les que els pertoquen i les que no), dels serveis que reclamen els ciutadans i les concessions que fan els polítics (a vegades en to massa electoralista). Tampoc van parlar de la congelació d'impostos i de taxes que han fet alguns ajuntaments en època de vaques grasses (un greu error des del meu punt de vista), moltes vegades supeditat també a estratègies electoralistes. Sí, d'acord que gran part de la culpa és del totxo, però crec que van deixar passar una bona oportunitat per anar una mica més enllà i analitzar la problemàtica amb tots els condicionants existents.

I ara ve la pregunta clau. Què han de fer els ajuntaments per sortir d'aquesta situació? Poques respostes es van veure en el reportatge. Lògicament cal reduir despeses, això és bàsic, però de quina manera?

Cal replantejar-se si és necessari que cada municipi disposi d'equipaments d'última generació; quin ús se'ls hi dóna?; quins costos de manteniment tenen aquests equipaments?. Crec que seria una bona solució compartir infraestructures entre municipis veïns: si un té una escola pública, que l'altre tingui l'equipament esportiu; sempre en funció de les característiques de la zona i dels municipis implicats. També seria bo mancomunar serveis i personal, ja sigui a nivell de tècnics com de plantilla administrativa. En alguns casos això ja es fa a través de Consorcis o de Consells Comarcals, però potser ara ja va sent hora de plantejar-s'ho més seriosament.

Per descomptat aquestes reflexions que faig van sempre orientades a ajuntaments petits i algun de mitjà; és la realitat sobre la que puc opinar perquè és la que més conec.

Xarxes, empreses i un auditori 1.0

Sota el títol de "Com les xarxes afecten i alteren els projectes i les empreses" avui al matí en Genís Roca ha fet la ponència inaugural del programa formatiu empresarial 360º a l'entorn de l'empresa, organitzat per l'OPE de Manlleu. L'auditori del Museu Industrial del Ter és tot un auditori 1.0, sense connexió (ni oberta ni tancada) a cap xarxa WiFi; un punt a millorar. No deixa de ser estrany que Manlleu, estant dintre del projecte Ciutats Digitals, no vagi pensant en aquestes comoditats pels assistents a una ponència, i més sent de les característiques de la d'avui.

De la presentació que en David Bosch ha fet d'en Genís Roca el que més sobta és que la seva formació acadèmica és la d'historiador, però mirant el seu currículum ja t'adones que a la història s'hi ha dedicat ben poc.

La ponència m'ha semblat molt amena i ben estructurada, amb la clara intenció d'arribar a aquells que temen estar a la xarxa, però també captivant a aquells que en som uns usuaris més habituals. Ha parlat dels canvis que hem viscut els darrers anys al passar d'un "món analògic" a un "món digital", i que hem de tenir present que tot allò que és digital té una tendència natural a fluir cap a internet; és així i intentar evitar-ho és nedar contra-corrent. Un altre punt que m'ha semblat interessant és la necessitat que tenen les empreses de definir quins objectius persegueixen en el moment que es plantegen ser presents a la xarxa. I per tant quantificar les vistes a una pàgina d'empresa no té massa sentit si la presència a la xarxa no porta implícit un augment de facturació. En Genís també m'ha convençut quan ha afirmat que per a una empresa l'important de les xarxes socials és aconseguir una segmentació dels contactes, és a dir, és millor que una empresa tingui diferents pàgines al facebook amb un nombre prudencial d'admiradors, que no pas una única pàgina amb desenes de milers de seguidors.

Una ponència carregada d'idees i conceptes orientats a les empreses, però també extrapolables a d'altres sectors de la societat. Després he tingut la sort de continuar escoltant en Genís Roca tot fent un cafè juntament amb els organitzadors de la jornada. Tot plegat molt profitós.

Ple ordinari de febrer

Ahir vespre vam tenir el Ple Municipal corresponent al mes de febrer. Vam ser-hi els set regidors de l'ajuntament i una persona com a públic.

Dels pocs punts de l'ordre del dia destaca l'aprovació de sol·licitud de finançament FEOSL. A Tavèrnoles ens corresponen 34.378€ que es destinaran a les següents actuacions: 5.000 € per a la renovació del telecentre, 19.799 € per arreglar camins rurals i els 9.579 € restants per substituir part de l'enllumenat públic.

Com a punt sobrevingut es va aprovar l'adjudicació del contracte de gestió del servei de subministrament d'aigua municipal a l'empresa de Sabadell "Cassa Aigües i Depuració".

Em resta comentar la demanda que va fer la persona del públic; i ho faig perquè és un tema de la meva competència. Concretament es va demanar que des de l'Ajuntament es fes pressió per poder tenir un accés a la xarxa d'internet en condicions. Aquest és un tema que he intentat reivindicar en les diferents converses que he tingut amb Generalitat i amb Telefónica. Malauradament uns hem diuen que a Tavèrnoles ja ens arriba la Banda Ampla Rural amb Iberbanda (1 Mbps per 39 € al mes), i els altres em diuen que no invertiran en una millorar les infraestructures del poble perquè no tenen un retorn de la inversió clar. En qualsevol cas des de l'Ajuntament continuarem insistint i buscant solucions alternatives.

Un matí a la catosfera

La primera sensació en apropar-me a l'edifici on es feien els actes de la Catosfera és que no havia vist pel carrer cap banderola referint-se a l'esdeveniment. Un cop dins de l'edifici les meves pors van confirmar-se: no hi havia cap tipus de senyalètica indicant on estàvem ni les aules on es feien les xerrades paral·leles ni tan sols on era el plenari on hi havia el gruix de les xerrades principals.

Els representants l'Osonosfera (Adriana Barba, Josep Comajoan, Joan Ayats, Joan Ballana i jo mateix) anàvem precisament a un d'aquests espais paral·lels a conversar sobre les esferes 2.0. Malgrat la poca senyalització vam trobar l'aula 2 (per cert sense xarxa wifi oberta i amb una pèssima cobertura GPRS) on ja hi havia alguns dels participants de les demés esferes (Maresmesfera, Pratencs i Penedesfera) juntament amb el moderador de la reunió, en Víctor Pàmies. Un resum de la xerrada es pot consultar al bloc d'en Víctor, crec que és molt acurat respecte als temes que van anar sortint. Com a molt hi afegiria una reflexió a una dada que va donar el representant de la Maresmesfera: en el seu dia va passar una enquesta als inclosos a l'agregador preguntat amb quina freqüència entraven al portal; dels que van contestar, més de la meitat deixaven entreveure que no hi entraven. De fet l'ús dels RSS dels blocs fa que les visites als portals agregadors de blocs rebin molt poques visites; una de les conclusions que s'en pot desprendre és que cal donar un valor afegit al portal i incloure-hi contingut propi.

Després vaig passar-me pel plenari per escoltar què deien sobre "El nou entorn dels mitjans". Allà vaig poder observar la maca d'endolls, suposo que els afortunats que podien carregar els portàtils havien arribat a primera hora i no tenien intenció de deixar la cadira. De la xerrada em quedo amb la frase que ha deixat en Janquim (periodista del 3cat24): "Tornaré a comprar diaris quan no donin notícies"; crec que és una reflexió molt encertada de cap a on ha d'anar la premsa escrita. El que avui en dia es busca als diaris són els articles d'opinió, les entrevistes i els reportatges, però no notícies caducades.

No vaig poder quedar-me a cap més xerrada, però via twitter hom podia anar seguint què es deia per Granollers; i segur que aniran apareixent resums en els blocs dels que hi van assistir.

P.D.: Manllevo la fotografia que il·lustra el post al penedesenc Sergi Sabaté

Osonosfera i Catosfera

Aquest dissabte l'Osonosfera debuta oficialment com a ponent de la Catosfera a Granollers. Serà a les 10 del matí dintre d'un dels espais paral·lels que tractarà sobre les esferes 2.0. La nostra representant a la taula rodona serà l'Adriana Barba.

Després de la primera experiència de reunió d'esferes territorial dintre dels actes dels Premis Blocs Catalunya 2009, ara podrem tornar-hi i continuar parlant sobre la situació de cadascuna de les esferes presents. Són oportunitats bones que permeten posar punts de vista sobre la taula i aprendre d'aquells que van una mica per davant.

Qui pugui venir, allà ens veurem, i suposo que la setmana vinent ja podrem llegir alguns dels resums que apareixeran per la xarxa.

Comencem

Doncs sí. Aquest any 2010 toquen eleccions al Parlament, i tot sembla indicar que ja estem en plena pre-campanya. Comencem!

Dissabte CiU va presentar la nova imatge per a les eleccions de la Generalitat, així com el portal cativistes.cat que vol ser un punt de trobada a la xarxa de tots els nacionalistes. També es van donar a conèixer uns espots publicitaris que lluny d'emetre ressentiment i negativisme traspuen optimisme i esperança.

A nivell de societat 2.0 aquestes eleccions han de ser un punt d'inflexió, però dependrà de l'ús que els partits en facin i de la continuïtat que tinguin les actuacions un cop passades les eleccions. Si el partits i els seus altaveus només utilitzen la xarxa per "bombardejar" amb el missatges oficials; si els candidats utilitzen el twitter només fins el dia després de les eleccions, tal i com va passar a les darreres eleccions europees; si es continuen utilitzant els nous canals de comunicació d'una forma unidireccional; si malgrat tot això passa, aleshores podrem dir que no s'ha entès res de res i que els nostres polítics (i per extensió els seus assessors) no estan preparats per fer el salt.

Em toca, però, trencar una llança en favor de CiU; sí, ja se que parlo del meu partit i en conseqüència la meva opinió pot resultar una mica esbiaixada, però qui em coneix sap que no sóc amic de "regalar-floretes-perquè-sí". Des de CiU fa temps que s'està treballant per consolidar la comunicació a través de la xarxa: cal recordar que l'Artur Mas va ser dels primers a incorporar el videobloc com a eina de contacte amb la societat i també en tenir un perfil bidireccional al facebook. Caldrà veure com anirà evolucionant tot plegat; de moment els analistes de la comunicació política tenen la feina assegurada. Com a mostra vegeu els articles d'en Toni Aira i l'Albert Medran que parlen de la nova imatge de CiU.