L'Internauta i el "casset-nauta" modern

A través del twitter d'en Vicent Partal m'arriba la notícia que la direcció de Catalunya Ràdio ha decidit prescindir aquesta temporada del programa "L'Internauta". La meva primera reacció podríem dir que ha estat d'estupefacció, seguida d'una lleugera indignació que m'ha portat a recordar les darreres baixes de programes i presentadors mítics de Catalunya Ràdio.

Però un cop assimilat i llegint diverses notícies al respecte se m'obre l'esperança de la continuïtat del programa i sobretot de la seva essència per altres vies que no siguin les radiofòniques. De fet crec que aquesta darrera temporada només he escoltat una vegada el programa a l'hora que l'emetien, la resta de vegades ho he fet sempre via podcast. I segurament aquest és el nou pas que l'hi tocarà fer a "L'Internauta", un pas endavant cap a una nova manera d'entendre el consum de programes que la societat (i sobretot el target al qual anava dirigit) demana. Manllevant de Roca-Salvatella el terme "Índex de Digitalització", podríem dir que aquest canvi que veurem en "L'Internauta" representarà un augment en l'Índex de Digitalització dels que vulguin continuar seguit el programa.

Deixeu-me acabar amb una breu anècdota que vaig protagonitzar en la primera temporada de "L'Internauta" (1995-1996). En aquells temps el programa s'emetia a la matinada del dissabte al diumenge, un horari molt incompatible pels que "sortíem de marxes", però com que no em volia perdre el programa vaig agafar l'opció de programar l'equip de música per gravar-lo en una cinta de cassette i escoltar-lo el diumenge. Una vegada vaig enviar-li un correu (a una adreça carregada de números i lletres immemoritzables) a en Vicent comentant-li el fet; ell va batejar com a "casset-nautes" els oients que utilitzàvem aquesta versió primitiva dels podcasts actuals.

Ple extraordinari d'agost

Ahir al vespre vam tenir un ple extraordinari amb l'assistència dels set regidors. A banda de l'aprovació de l'acta del ple de juliol hi havia un únic punt a l'ordre del dia. Així es va aprovar per majoria l'acta de delimitació entre els termes municipals de Les Masies de Roda i Tavèrnoles.

Concretament l'objecte de la modificació de la delimitació es troba en uns terrenys pertanyents a la fàbrica coneguda com a Lacombe que es proposa que passin a ser de Les Masies de Roda i en els terrenys de l'INCASÒL que es proposa que passin a ser de Tavèrnoles. També s'aprofita per modificar el terme en el seu pas per les granges del Cós on fins ara el límit municipal passava pel mig de les edificacions i ara es proposa que passin dites granges a ser de Tavèrnoles.

En resposta al Consell Assessor de Tavèrnoles

Des del primer moment que un assumeix el càrrec de regidor sap que estarà sotmès a un cert anàlisi de les seves accions. Forma part de la condició de càrrec electe i tots els que en som crec que ho tenim prou clar i assumit, d’igual manera que sabem que les exigències sempre tindran un to més elevat que els agraïments.

Ara bé, hom caldria esperar que qualsevol anàlisi tingués uns fonaments prou sòlids com per ser pres en consideració; només d’aquesta manera es pot avançar en la millora de la feina que ens toca portar a terme dintre de l’Ajuntament. Malauradament l’escrit d’opinió publicat a la revista municipal de La Rella per part del Consell Assessor de Participació Ciutadana en bastants punts no compleix aquestes premisses d’anàlisi ben documentada i acaba sent un escrit amb certes afirmacions gratuïtes i poc fonamentades. És per aquest motiu que em veig amb la necessitat (i gairebé l’obligació) de rebatre alguna d’aquestes afirmacions a les que feia referència anteriorment.

Com a regidor de Participació Ciutadana lamento que la principal conclusió que es desprengui de l’escrit sigui que des de l’Ajuntament “no es creu en la Participació Ciutadana i es fa de forma obligada, perquè la llei així ho estipula”. D’igual manera s’afirma que “l’única funció real del Consell Assessor era la de complir un expedient” i es deixa entreveure que les funcions del mateix no es van explicar amb prou claredat.

Doncs si hem de parlar de lleis, m’agradaria remetre’m al Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006) on en el seu capítol III tracta sobre el Dret a la Participació Ciutadana. En aquest sentit la llei només estipula que cada administració determinarà els mecanismes d’informació i comunicació de les actuacions urbanístiques, així com els mitjans per a recollir opinions i suggeriments, i la seva posterior publicació. En cap cas aquest reglament determina si s’han de convocar tallers de participació ciutadana i ni tan sols obliga a fer sessions d’exposició pública. Per tant tot el procés de participació ciutadana vinculat al POUM quedarà determinat pel Programa de Participació Ciutadana. En el cas de Tavèrnoles, aquest és un document prou ambiciós com per poder afirmar tan alegrement que es fa Participació Ciutadana perquè la llei així ho estipula.

Pel que fa a les funcions del Consell Assessor, l’article 24 de l’esmentat Reglament diu textualment “Els ajuntaments poden constituir, ..., consells assessors urbanístics, amb les facultats informatives i deliberatives que en cada cas els reconeguin” i també es determina que “Aquests consells estaran integrats pels membres que designin els ajuntaments”. De nou consultant el Programa de Participació Ciutadana podrem treure l’entrellat sobre la funció del Consell Assessor; així en l’apartat 4.2 s’especifica ben clarament que “la finalitat del Consell Assessor serà la de garantir i avaluar el nivell de participació ciutadana dintre del POUM”. Certament resulta com a mínim agosarat afirmar que la creació d’un Consell Assessor té només com a objectiu el complir amb un expedient, quan el propi reglament no obliga a la creació del consell assessor. Per altra banda des de la primera sessió de participació ciutadana del POUM (febrer del 2009) s’ha estat fent una crida oberta a qualsevol veí del municipi per integrar-se a aquest Consell Assessor, una crida que s’ha repetit dintre dels grups de treball de cada regidoria. Precisament l’Ajuntament no ha volgut designar directament cap membre en favor de la transparència i la pròpia funcionalitat del Consell.

Serveixi doncs aquest apunt per aclarir (i ja posats a fer, documentar) algunes de les apreciacions que apareixien en l’escrit que el Consell Assessor de Participació Ciutadana de Tavèrnoles publicava en l’edició de juliol de La Rella. No entraré a valorar altres “detalls” als que es feien referència, ja que entenc que no em correspon a mi aclarir quins regidors havien de ser presents a la taula o havien d’intervenir en la sessió del passat 11 de juny.

Sobre els Plans de Can Riera

En un anterior post vaig intentar explicar la conveniència de donar una sortida adequada als terrenys situats als Plans de Can Riera. De fet es tractava de respondre a una sol·licitud que els actuals propietaris van demanar, i que l’Ajuntament ha de prendre en consideració com sempre ha fet quan un propietari ha manifestat desenvolupar una activitat a casa seva: allotjaments de turisme rural, restauració, venda de productes agrícoles, despatxos professionals, instal·lació de plaques fotovoltaiques, etc.

En tot aquest assumpte cal no perdre de vista que els terrenys afectats estan situats en un lloc prou estratègic del poble (a la porta d’entrada del terme municipal) com per tenir cura a l’hora d’autoritzar certes actuacions. Per aquest mateix motiu des de l’equip de govern s’ha descartat de bon inici fer cap polígon industrial als terrenys esmentats, que és l’ús que les vigents normes subsidiàries preveuen en la major part dels Plans de Can Riera.

Continuo pensant en la necessitat de donar una sortida adequada a aquests terrenys, entenent com a adequada que sigui beneficiosa per a totes les parts implicades: propietat dels terrenys, Ajuntament de Tavèrnoles i municipi de Tavèrnoles. I després d’avaluar les diferents alternatives que se’ns han presentat a l’Ajuntament (passar-ho a sòl agrícola, entrar a formar part del polígon supramunicipal, transformar-ho en una zona de serveis), comparteixo l’opinió majoritària de l’equip de govern de destinar aquests terrenys a zona de serveis. Una zona de serveis que hauria de complir unes condicions ben definides que no poguessin conduir a falses interpretacions com les que s’estan donant els darrers dies. Així els usos contemplats haurien de ser únicament del tipus docent, sanitari, social i assistencial; alhora caldria exigir que el nivell d’aprofitament de sòl fos prou esponjós com per reduir al mínim l’impacte visual però que al mateix temps permetés la viabilitat de les actuacions proposades. Donant compliment a aquestes dues premisses, és prou fàcil desmuntar qualsevol de les desinformacions interessades que han pogut aparèixer els darrers dies al respecte.

Un cop posicionat sobre la conveniència i l’ús que s’hauria de donar a la zona dels Plans de Can Riera, i reprenent la proposta que l’Ajuntament de Tavèrnoles va fer sobre la possibilitat de desenvolupar un o dos plans parcials a la zona en qüestió, considero la idoneïtat de fer-ho en dues fases.

Com he dit alguna que altra vegada, el POUM ha de ser planificació i previsió, i el fet de voler desenvolupar dos plans parcials en els Plans de Can Riera encaixa dintre la visió planificadora del POUM de Tavèrnoles. Així, el primer dels plans parcials (el més gran dels dos) tindria una execució més immediata un cop aprovat el POUM i permetria la ubicació del centre escolar concertat que s’ha interessat per instal·lar-se en aquests terrenys. El segon dels plans parcials quedaria com a reserva i previsió per als posteriors anys, a l’espera de poder-se desenvolupar si apareixen entitats interessades en instal·lar-s’hi, cosa que no ha d’implicar que forçosament s’hagi d’acabar desenvolupant aquest segon pla parcial.

Puc entendre perfectament que la meva visió particular del poble no sigui compartida per altres veïns de Tavèrnoles. És del tot lícit (i fins i tot desitjable) que hi hagi discrepàncies d’opinions en com s’ha d’entendre el futur d’un poble de les característiques de Tavèrnoles; i aquí segur que podríem estar-ne parlant temps i temps sense arribar a posar-nos d’acord.

De Festa Major

A Tavèrnoles ja tornem a estar de Festa Major. Com cada any, entre finals de juliol i primers d'agost, un seguit d'actes organitzats per la Comissió de Festes serviran per celebrar la Festa Major que s'allargarà durant tres caps de setmana.

Val a dir, però que els plats forts són a partir de dijous vinent, amb el pregó, la caminada nocturna, el sopar, les actuacions musicals, les activitats per als més menuts, ...

Podeu consultar la programació completa a la pàgina web de l'Ajuntament, i per descomptat esteu tots convidats a venir a Tavèrnoles i fruir de la Festa Major. Ens hi veurem, oi?

Companys de viatge

Anar de viatge acompanyat requereix, entre d’altres coses, saber escollir uns companys amb els que un s’hi entengui bé, sobretot si el viatge en qüestió és d’aquells llargs. Sense uns bons companys de viatge a vegades la travessa pot fer-se tortuosa i incòmoda.

Si l’entesa i la confiança entre els viatgers pateixen esquerdes aleshores un pot trobar-se que els mateixos que en el seu dia et van ungir unànimement com a guia turístic del viatge ara et facin la traveta cada vegada que baixes de l’autobús per fer la visita. I és normal que en aquestes condicions només puguis desitjar dues coses: que el viatge programat acabi el més aviat possible, o canviar de companys de viatge.

Sortosament no es tracta del meu cas. En els meus viatges llargs puc dir que he tingut la fortuna de trobar uns bons companys i amb els que he pogut compartir molt bones experiències. Ara bé, això no treu que pugui entendre el malestar d’aquells que no han sabut trobar uns companys de viatge amb els que fer la travessa més còmoda. Des d’aquí només puc oferir-los la meva comprensió i donar-los el meu suport.

P.D.: Ja que estem en període de pre-vacances aprofito a desitjar “Bon Voyage” a tots els que comencin un viatge els propers dies.