Canal de fotos

7/8/09

Pilot

Recupero un tema del que ja en vaig parlar en altres ocasions: el desplegament pilot de la TDT a Olost. Fa aproximadament un any de la presentació de la prova pilot, temps suficient per poder extreure’n algunes conclusions. Si més no aquest ha de ser l’objectiu d’una prova pilot: provar, avaluar i actuar d’acord amb l’anàlisi fet.

A menys de 5 mesos de l’apagada analògica a Osona i amb més d’un any de funcionament del repetidor de TDT d’Olost, avui he pogut constatar que només un 20% de les antenes d’Olost estan orientades a l’ermita de Sant Adjutori (ubicació del repetidor), mentre que la resta d’antenes apunten totes a Montserrat. Al meu entendre alguna cosa no ha acabat de funcionar com hagués sigut d’esperar. La prova pilot havia de servir per valorar l’efectivitat del desplegament de l’accés a la TDT especialment en zones amb deficiències del servei. Fent cas al números que he donat es pot interpretar que l’efectivitat del desplegament no és la desitjable.

No sé per quins motius tan poques antenes estan orientades al repetidor de Sant Adjutori: o bé que la majoria de llars d’Olost encara no estiguin adaptades a la TDT; o bé que la deficiència del servei no fos tan severa; o bé que no s’hagi fet una bona comunicació de l’existència del nou repetidor; o d’altres. Sigui el què sigui, i donat que es tracta d’una prova pilot, caldrà avaluar-ne el resultat i actuar d’acord amb les conclusions extretes.

P.D.: La foto que il·lustra el post és un reflex de la visió: una antena ben bé a sota el repetidor de Sant Adjutori que apunta a Montserrat.

6/8/09

TICs a les cases

El mes passat es van donar a conèixer els resultats de l'enquesta sobre equipament i ús de les TIC a les llars de Catalunya de l'any 2008, elaborat per la FOBSIC. Durant la presentació dels resultats a la Catalunya Central, es va destacar l'alt grau de penetració de les TIC a Osona, especialment en l'ús d'internet.

Certament, que els osonencs siguem líders en l'ús d'internet (74,2%), amb 10 punts per damunt de la mitjana catalana (64,2%), és una bona notícia i denota que internet ja forma part dels nostres hàbits més arrelats: 3 de cada 4 osonencs s'han connectat a la xarxa en els darrers tres mesos. Aquest bon índex d'inclusió digital pot ser fruit de l'augment de l'oferta comercial del servei i de la millora de les infraestructures, però ¿no hi ha la mateixa oferta i millors infraestructures a l'àrea metropolitana, per exemple? Per què 10 punts per sobre?

D'acord que les enquestes no deixen de ser això, enquestes: una mostra aleatòria i capritxosa que ens pot marejar més que no pas ajudar. Però som lliures de buscar-hi les nostres pròpies conclusions. La meva és que per augmentar la inclusió digital cal un tercer factor a afegir a l'oferta comercial i a la millora de les infraestrcutures, que és poder disposar d'una bona oferta econòmica per l'accés a la xarxa. En aquest sentit cal ser curosos perquè una fractura digital ens pot portar a una fractura social i més en èpoques de crisi econòmica com l'actual. I una darrera reflexió, a Osona un aspecte que ens ha jugat a favor en aquest percentatge d'inclusió digital crec que ha estat l'elevat grau d'implantació de la xarxa guifi.net amb gairebé 5.000 nodes actius a la comarca. Si abans deia que les enquestes no deixaven de ser enquestes, el mateix passa amb els números; però 5.000 cases connectades a guifi.net equivalen a unes 15.000 persones, que és un 10% de la població osonenca. Casualitats? potser sí... però com deia només són números.

Es podrien analitzar una per una la resta de dades de la comarca que es desprenen de l'enquesta, però escriure sobre números i percentatges té el risc d'avorrir a qui ho ha de llegir. Només vull fer esment a una xifra que em genera els meus dubtes: l'ús d'ordinador dels osonencs els darrers tres mesos és d'un 69,9%. No deixa de ser curiós que hi hagi més gent que es connecta a la xarxa que no pas gent que utilitza l'ordinador (això només passa a Osona)... i no crec que aquest 4% utilitzi únicament els dispositius mòbils per accedir a la xarxa.

5/8/09

Ajuntaments electrònics


La setmana passada, per ser més exactes el dilluns 27 de juliol, vaig enviar una queixa a un ajuntament de la comarca a través de l'aplicatiu e-tram. A part de la necessitat real de la queixa, volia també comprovar el grau d'eficiència d'aquest tipus de tràmits electrònics i la resposta que n'obtenia. La seqüència dels fets ha estat la següent:

Tan bon punt vaig completar el formulari de l'e-tram, vaig rebre una notificació al mòbil i al correu electrònic conforme s'havia registrat el meu tràmit i s'iniciava el procés a l'ajuntament en qüestió. Després de no rebre cap altra notícia al respecte, avui em trobo a la bústia de correus una carta responent-me a la meva queixa: el contingut no ve al cas. D'acord amb la carta, la meva queixa té un registre d'entrada del mateix dia 27 de juliol i la resposta està signada per l'alcalde el dia 29 de juliol; el registre de sortida és del dia següent, 30 de juliol, i el mata-segells és del 31. A part d'aquesta carta no he rebut cap altre tipus de notificació.

Dues conclusions ràpides. La primera és que el procés intern dintre de l'ajuntament ha estat molt àgil (tremendament àgil pel que ens tenen acostumats alguns ajuntaments). La segona és que a partir de l'any vinent hauria de rebre la notificació per una manera electrònica, d'acord amb la Llei d'accés electrònic del ciutadà als serveis públics. L'excel·lent rapidesa que ha tingut l'ajuntament en contestar la meva queixa ha quedat "compensada" per la lentitud de correus (degut a les vacances de la cartera titular) en fer-me arribar la carta.

P.D1: A l'ajuntament de Tavèrnoles també tenim l'e-tram disponible, però en 9 mesos no hem rebut cap tràmit.
P.D2: la imatge que il·lustra el post l'he tret d'aquí.

Comparteix-ho