Canal de fotos

30/3/08

Lladres!

Avui m’he despertat a l’hora de sempre, és a dir, quan la Berta diu que ja en té prou. He mirat el rellotge, m’he aixecat del llit i en treure el cap pel menjador ho he notat de seguida: M’HAN ROBAT!! I per a més indignació ho han fet de matinada, mentre dormia...

Aparentment la porta de casa no es veu forçada, no hi ha cap finestra trencada, i per tant no sé ben bé si em trobo davant d’un robatori o d’un furt. Però pel que fa al cas m’és ben igual: m’ho han fotut!

A sobre no sé què en faran d’allò que se m’han endut; d’acord que és una cosa de poca utilitat, però jo avui ho necessitava; ho havia d’utilitzar al llarg del dia. En fi, fa ràbia. I encara en fa més quan saps que això que t’han pres t’ho tornaran quan se n’adonin que no en faran servei, potser d’aquí a uns set mesos.

Ja està; ja ho he dit. Ara, constatats els fets, només puc reclamar que em tornin la meva hora de diumenge. Si algú pot aportar més informació al respecte...

25/3/08

Sobre CiU

Un cop han passat ja quinze dies de les eleccions generals i havent vist les reaccions que el resultat de les mateixes han provocat en els diferents partits polítics, vull dir-hi també la meva i concretament per referir-me a la situació en que ha quedat CiU.

Malgrat les afirmacions inicials que CiU havia salvat els mobles” i que “havia resistit el tsunami”, crec que cal ser clars: els 10 diputats de CiU no són uns resultats per sentir-se'n satisfets, i ni molt menys hem de conformar-nos amb les desfetes més sonades d’altres partits.

Dos aspectes hauran de ser analitzats per la cúpula de la federació, i també espero que se’n parli durant el congrés nacional de CDC el proper juliol.

Per una banda caldrà analitzar la pèrdua generalitzada de vots que tots els partits petits han tingut. Unes pèrdues directament atribuïbles a la bipolarització de les passades eleccions, però també a l’ambigüitat que CiU va anar exposant durant la precampanya i la campanya. A nosaltres no ens fa servei aquest concepte d’equidistància entre PSOE i PP, i encara ens fa menys servei el constant anar-i-venir de declaracions contradient-se i desmentint-se entre alguns caps visibles. Un apunt al bloc d’en Carles Agustí parla sobre la necessària renovació en el terreny de la imatge que li cal a CiU; crec bastant encertades les seves reflexions, i des del meu modest escrit també postulo per una necessària renovació de la imatge de CiU.

El segon aspecte a analitzar hauria de ser la poca capacitat demostrada per captar els vots decebuts d’ERC. Aquestes eleccions generals CiU tenia una bona oportunitat després de l’alça espectacular d’ERC l’any 2004 i del pacte del segon tripartit que no va acabar de convèncer a molts votants d’ERC, però no ha estat així. Potser ja va sent el moment que CDC es defineixi clarament com a una força sobiranista i independentista (que al cap i a la fi ve a ser el mateix); de ben segur que una posició ferma i sense dubtes en aquest sentit sumaria molts més adeptes que no pas en restaria.

Cal anar veient com evoluciona tot plegat, especialment dintre de CDC. Ara que a priori s’apropa un període sense eleccions pel mig serà un bon moment per tal que el moviment de refundació fet “de dalt cap a baix” trobi el màxim nombre de punts de coincidència amb els moviments que venen “de baix cap a dalt”. Fer-ho serà clau per recuperar la il·lusió i per poder afrontar el futur amb més esperança.

18/3/08

La primera oreneta

Aquest matí he pogut veure la primera oreneta; el mateix dia que Josep Pla fa 90 anys. L'he vist al garatge de casa, on cada any acostumen a ocupar els tres o quatre nius que hi ha. Per una banda m’ha alegrat veure-la, senyal que tenim la primavera al damunt; però per altra banda el fet de tenir-les hostatjades al garatge té l’inconvenient d’haver de netejar el cotxe massa sovint.

Buscant per internet he trobat una dita popular associada a les orenetes i a Santa Madrona, que va ser el dissabte passat dia 15 de març: Orenetes per Santa Madrona, l’hivern és fora.

P.D.: foto extreta de la wiki

15/3/08

Premi a La Rella

Un bon reconeixement als diferents col·laboradors que hem anat passant pel butlletí municipal, i molt especialment als impulsors del projecte.
clipped from www.osona.com

«La Rella» de Tavèrnoles, finalista dels Premis de Comunicació Local 2008

El Full informatiu del municipi de Tavèrnoles, La Rella, ha estat una de les tres publicacions finalistes del 19è Premi Arrel, de butlletins locals, convocat per la Diputació de Barcelona, en el marc dels Premis de Comunicació Local 2007, segons s'ha fet públic en la Festa de la Comunicació, celebrada aquest divendres, 14 de març, a Granollers (Vallès Oriental). El premi Arrel 2007 ha estat per a la publicació El Prat, del Prat de Llobregat.

blog it

13/3/08

ADSL: 1 Mega

Avui un d’aquells vells mites locals de Tavèrnoles ha caigut: Telefónica està donant servei d’ADSL al nucli de Tavèrnoles. Aquest migdia he passat per l’Ajuntament i m’hi he trobat un cotxe de “Cotronic”; un d’aquells cotxes blancs petitonets i amb una escala de fusta al sostre que tan sovint passen per les nostres carreteres. A l’ajuntament hi havia un xicot que estava configurant el router per comprovar que la connexió era la correcta i m’ha dit que els testos de velocitat que havia fet li donaven un valor de 1 Mega. Finalment es podrà oferir una velocitat raonable al telecentre i potser això permetrà fer alguna activitat que fins ara era impensable.

M’ha fet il·lusió veure aquest noi de “Cotronic”, l’Òscar, ja que curiosament era el mateix que fa un any em va instal·lar la línia telefònica i l’ADSL a casa després de gairebé sis mesos de barallar-me amb els incompetents del 1004 (per cert, potser algun dia en parlaré de les meves experiències amb els serveis d’atenció al client d’algunes companyies). D’aquest noi, doncs, en tinc un bon record de la feina que va fer: va passar la tirada de cable telefònic per allà on jo li indicava i va ser molt polit a l’hora de fer els forats. Des d’aquí el meu petit homenatge a aquest portador de noves tecnologies.

9/3/08

Números a Tavèrnoles

Després de gairebé una hora i tres quarts d'escrutini aquests han estat els números de les eleccions generals a Tavèrnoles (entre parèntesi els resultats de l’any 2004)

D’un total de 262 censats han votat 199 persones un 76% (en front d’un 91% l’any 2004) amb els següents resultats:

CiU: 82 (87)

ERC: 46 (94)

PSC: 42 (15)

ICV: 13 (8)

PP: 9 (6)

Altres: 4 (2)

Blancs: 3

A Tavèrnoles també s’ha notat el vot de la por.

6/3/08

Cítrics a Plaça

Dissabte passat, després de donar una volta pel mercat setmanal de Vic i abans de tornar cap a casa, m’aturo a comprar fruita i verdura en una de les parades noves que hi ha al començament del Passeig, a la Plaça del Carbó. Entre d’altres coses demano taronges però el venedor em contesta que no en té, no pot vendre cítrics. Suposo que no sóc el primer que li demano perquè seguidament allarga la llista de fruites que no pot vendre: ni cítrics, ni mango, ni papaia, ni kiwi. La següent pregunta és òbvia: per què?. El venedor m’informa que l’ordenança municipal és bastant antiga i no ho permet; sap que la resta de parades venen tot tipus de fruites, però al ser el seu primer dia de parada no vol problemes. Curiós i al mateix temps surrealista.

Veig que ven kiwis i de moment ningú l’ha amonestat, per tant suposo que aquesta setmana ja s’atrevirà amb les demés fruites prohibides.

4/3/08

Ple ordinari de març

Ahir es va celebrar el ple ordinari del mes de març amb els set regidors de l’equip de govern i tres assistents com a públic. En el ple es va donar compte de la sol·licitud d’ajut a l’agència de residus de Catalunya per adquirir un compactador de paper i contenidors de recollida d’oli i de piles per al punt de recollida de residus i també per incorporar cartells senyalitzadors. En un altre dels punts es van ratificar les sol·licitud d’ajuts demanats a través de la Xarxa Barcelona Municipis Qualitat per al trienni 2008-2011, on concretament s’han presentat els següents projectes: embelliment del nucli urbà; pavimentació del carrer Pirineu; construcció Centre Cívic (fase I i II); desplegament de xarxa wifi; canvi de moneder de la bàscula; construcció d’una pista poliesportiva. En la mateixa sol·licitud també s’ha demanat mobiliari divers d’espai públic. Pel que fa a la sol·licitud d’ajuts també es va aprovar demanar-ne un al Departament de Governació i Administracions Públiques per acabar de finançar la portada d’aigües en la seva darrera fase.

En el ple també es va aprovar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) de Tavèrnoles per a la legislatura 2007-2011. Aquest PAM ha estat elaborat des de cada regidoria i tenint en compte els resultats dels tallers de participació ciutadana que s’han fet al poble. Per altra banda es va aprovar la modificació del registre telemàtic per poder incorporar a la pàgina web municipal l’aplicatiu e-tram que permetrà poder fer tràmits via Internet.

Ja per acabar el ple es van presentar i aprovar dues mocions: una demanant l’ampliació dels serveis ferroviaris entre Vic i Ripoll mentre durin les obres de desdoblament de la carretera C-17; i una segona denunciant el mal desplegament que s’està fent de la llei de la dependència.

1/3/08

Notes al penta-debat

Després de sopar em disposo a empassar-me les dues hores de debat entre els cinc caps de llista de la circumscripció de Barcelona, i ho faig amb un full i un boli al damunt per prendre notes d’allò que m’ha semblat veure i interpretar. Segur que em quedarà un article una mica llarg, d’aquells que no li agraden a en Quico Sallés del Canal Taronja, però l’ocasió s’ho mereix. Així ho he vist jo:

Chacón no va deixar en cap moment el seu paper estel·lar de “Nostradamus” profetitzant un seguit de mals averanys si tornava el PP a guanyar les eleccions. També en la majoria de moments em va semblar un simple mico de repetició del seu jefe Zapatero. Arriba a ser tant el grau de compenetració entre mestre i alumna que Chacón fins i tot aconsegueix imitar els moviments de mans de Zapatero: sí, com si es passessin tota l’estona movent una caixa imaginària de dreta a esquerra, i de dalt a baix. Chacón sabia que tothom carregaria fort contra ella i en alguns moments es va veure com escoltava els demés amb una posse un xic xulesca, recolzada de cantó i aguantant-se la cara; una posse lletja, molt juvenil però lletja. Chacón va ser també la que va intentar ensenyar més documents i gràfics... la majoria de vegades sense massa encert perquè els que estàvem a l’altra banda de la televisió només veiem la cara blanca del paper.

Duran va estar molt en la seva línia d’assossegat; va ser el que va aguantar millor les nombroses interrupcions que li feien, i això de no perdre els papers sempre queda bé en aquestes ocasions. Va tenir alguna pixada fora de test com quan parlant de temes de droga hi va barrejar l’actual govern de la Generalitat pel mig, amb un prospecte on es recomana cultivar cànnabis en poca quantitat i d’amagat; sincerament no era el moment quan s’està parlant d’eleccions generals. Per altra banda, però, també va estar perspicaç quan va demanar a Chacón que li digués quines obres públiques noves s’havien licitat a Catalunya durant la darrera legislatura del PSOE: Chacón no va saber què contestar; o quan va dir que no es creia que el PSC trenqués la disciplina de vot del PSOE. I també va ficar el dit a la llaga a ERC quan els va retreure d’anar al Senat amb una llista conjunta amb el PSC i ICV. Físicament sembla que va ser el que va patir més fred i tot sovint es fregava les mans; també vaig veure que s’havia d’apretar les costelles quan tossia, i és que després d’una operació el cos no està per massa excessos.

Ridao va estar seriós, potser eren els nervis de l’inici. També el vaig veure sobri, va deixar anar molts números i això sempre és més dificultós per a l’espectador per agafar-los i analitzar-los en tan poc temps. Tot i que s’havia comentat que no es ficaria massa amb en Duran a l’hora de la veritat Ridao va ser el que li va fer més interpel·lacions i interrupcions. Sí que va deixar clar que propugnava per una entesa catalanista a Madrid, va dir-ne assemblea parlamentària; a Madrid ja em sembla bé, però a Catalunya també podríem provar-ho, no?. A Ridao el va beneficar molt la seva posició central a la taula, davant per davant amb en Cuní i d’aquesta manera donava la sensació que mirava sempre al front quan exposava.

Nadal va començar a pinyó fix amb el tema de la immigració i l’atur. Al igual que Cahcón abans, Nadal també em va semblar un bon mico de repetició del seu jefe Rajoy, especialment en temes econòmics. Es va limitar a exposar els problemes que hi ha hagut durant l’actual govern del PSOE sempre comparant-ho amb els anteriors governs del PP, però no recordo haver-li sentit cap proposta de millora: fer aquest tipus de política és relativament fàcil. En un moment de debilitat (potser hauria de dir de lucidesa) va esmentar un informe del Cercle d’Estudis Sobiranistes per parlar dels reptes del futur; no està mal.

Herrera va tenir un parell de faltes de respecte importants amb el PP, una especialment seriosa quan els va acusar de fer política salvatge; potser dóna vots dels descontents antisistema però cal mantenir les formes i la correcció. Va afirmar “jo sóc dels que nedo contra corrent” (en altres paraules que viu en l’utòpic món dels iupi-flowers) i va seguir a la perfecció les pautes del decàleg eco-socialista i verd-marxista. Però va patinar quan en parlar de Rodalies, i concretament del trajecte Barcelona-Vic, va dir que trobaríem casos semblant de males infraestructures en la línia Barcelona-Igualada: aquesta línia depèn de Ferrocarrils de la Generalitat i no de Renfe, no sé si a en Saura li haurà fet massa gràcia.

Ja per acabar em quedo amb dos anotacions globals dels candidats. En aquests debats s’estila massa a detectar i enumerar problemes, i massa poc a proposar solucions: ahir només van proposar-ne durant alguns moments CiU i ICV-EU. Fins i tot el PSOE va dedicar-se a explicar els problemes del PP de fa 8 anys. També fixant-me en la pronuncia dels 5 caps de llista em vaig adonar que poc o molt tots presentaven problemes fonètics del català: “esses” sordes que es fan sonores i al revés; la típica “ella” que es pronuncia com a “i”; la neutra que passa a ser “a” o “e”; la “jota” que passa a ser “xeix”. O sigui que a Madrid no només hi portem el clàssic accent català, sinó també d’altres evolucions del català estandard.

P.D.: foto del diari avui

Comparteix-ho