Aquest matí he pogut veure la primera oreneta; el mateix dia que Josep Pla fa 90 anys. L'he vist al garatge de casa, on cada any acostumen a ocupar els tres o quatre nius que hi ha. Per una banda m’ha alegrat veure-la, senyal que tenim la primavera al damunt; però per altra banda el fet de tenir-les hostatjades al garatge té l’inconvenient d’haver de netejar el cotxe massa sovint.
Buscant per internet he trobat una dita popular associada a les orenetes i a Santa Madrona, que va ser el dissabte passat dia 15 de març: Orenetes per Santa Madrona, l’hivern és fora.
P.D.: foto extreta de la wiki
2 comentaris:
T'hauràs d'esmerçar en l'ensinistrament d'orenetes i intentar, com és fa amb els gossos i els gas, que facin les seves necessitats en una caixeta amb paper de diari (ja, ja, ja).
Jo de petit vivia a Cassà dela Selva un poblet de Girona a on l'arrivada de les orenetes coincidia amb la dels pantalons curts i era el primer avís seriòs de que l'estiu s'apropava i les classes estaven a un plis d'acabar-se.
Malauradament a ciutat les orenetes quasi be no existeixen, una altra cosa que hem anat perdent en ares de la modernitat.
Salut i € company.
Les orenetes són precioses en foto. I són animals de costums. Allí on es posen, allí s'hi queden.
Hauràs d'aparcar en una altra banda!.
Publica un comentari a l'entrada