Canal de fotos

30/11/09

Primera apagada analògica a Osona

Ja s'han fet oficials les dates de la segona fase de l'apagada analògica. Tot i que la data inicial prevista era el 31 de desembre, fa dies que s'especulava sobre el possible avançament de la mateixa. Finalment la comarca d'Osona tindrà dues dates d'apagada: una abans del 31 de desembre i l'altra després de final d'any.

Així a Osona l'apagada analògica afectarà a partir del 14 de desembre (d'una manera total o parcial) els municipis d'Oristà, Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau. El Ministerio de Industria, Turismo y Consumo aplicarà aquesta data l'apagada analògica als repetidors que pertanyen al Pla Tècnic de Manresa. La resta de municipis de la comarca, que depenen del Pla Tècnic de Collsuspina, es veuran afectats per l'apagada a partir del 12 de gener.

Fer l'apagada a partir del 12 de gener és un avantatge, ja que evita que els possibles problemes de cobertura o de no adaptació de les instal·lacions apareguin durant les festes de Nadal (un període típicament inhàbil per solucionar segons quins temes). La societat tendeix a posar dates clau per acabar projectes o fer canvis; unes dates que queden molt bé encerclades en un calendari, però que a vegades posades a la pràctica no són massa recomanables. És per això que celebro aquest endarreriment, que per altra banda també servirà perquè els Reis de l'Orient proveeixin de descodificadors de TDT a aquelles cases on sempre es va a última hora.

Sobre les diferents campanyes informatives voldria destacar la que promou l'Estat i que aquests dies està arribant als diferents ajuntaments. Una campanya que té com a lema el "genuí" ¡Que no te pille el toro! i on plens de pessimisme ja ens deixen entreveure que la gent sempre anem a última hora. Jo els proposaria que en la seva traducció al català utilitzessin una expressió més nostrada com: Que no t'enganxin amb els pixats al ventre!

A banda de la informació que també es pot trobar a la web sobre la TDT de la Generalitat, el Consell Comarcal d'Osona ha creat el Servei d'Informació de l'Apgada Analògica, des d'on s'orienta als ciutadans sobre els aspectes més bàsics de l'apagada i també es recullen aquelles deficiències que es detectin a la comarca.

26/11/09

La dignitat de Catalunya

Aquest matí ens hem despertat amb una editorial conjunta de 12 dels principals diaris del país. Un text que ja ha començat a provocar efectes enlairadors: a uns els ha aixecat els ànims, a d'altres (més enllà de l'Ebre) els està aixecant ampolles.

L'editorial s'està difonent de manera piramidal per la xarxa i com a mínim aconseguirà que sigui llegida, compartida i comentada. A veure si també serveix per destapar les vergonyes d'aquells que o bé per acció o bé per omissió estan consentint tot això.

Com que la comparteixo, la copiaré a continuació perquè també formi part del meu bloc i de les meves reflexions.

"Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al qual en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, perquè una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o del seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

L’Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més volum demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable. "

20/11/09

Presentació de Tavèrnoles Decideix

Pràcticament en família. Així vam estar ahir al vespre la quinzena de persones que vam anar a la presentació del col·lectiu "Tavèrnoles Decideix", on en Raül Sales, en David Pujol i en Marçal Orri (en substitució d'en Jeroni Vinyet que no va poder assistir-hi) ens van explicar els detalls de la consulta del proper 13 de desembre.

És clar que parlant en xifres relatives l'assistència d'un 5% de la població a un acte d'aquest tipus podria considerar-se un èxit; us imagineu que a Folgueroles hi assistissin 100 persones o a Vic 2000? Però personalment crec que seria un error veure-ho d'aquesta manera i considero que només 15 persones motivades per implicar-se amb el referèndum del 13D són molt poques per Tavèrnoles.

Reflexions a part, la xerrada informativa d'ahir va servir per conèixer de primera mà quin procediment es seguiria a l'hora de constituir la mesa electoral i com s'havia de tramitar el vot per anticipat. En ambdós casos serà de vital importància la feina que els voluntaris puguin fer i que l'organització de tot el procés sigui digna d'una consulta d'aquesta categoria. La propera reunió es va acordar fer-la el proper dimecres dia 25 a les 9 del vespre: s'admeten voluntaris.

17/11/09

Tavèrnoles Decideix

Tavèrnoles es troba entre els 33 municipis de la comarca que convocaran un referèndum el proper dia 13 de desembre. La veritat és que el nostre pes específic és petit pel que fa a població (260 persones empadronades de més de 16 anys), però per aquest mateix motiu és important que els municipis amb poca infraestructura organitzativa puguin prendre part de la consulta. No cal dir

El proper dijous dia 19 tindrà lloc a Tavèrnoles una xerrada informativa amb la presència d'en Jeroni Vinyet, president d'Òmnium Osona i d'Osona Decideix, per explicar els detalls de la consulta i també per organitzar els voluntaris de Tavèrnoles. La cita és a les 20 hores a la Sala Polivalent, i amb un lema prou clar: "Teva és l'elecció, perquè tots som Catalunya, i en democràcia és el poble qui decideix".

10/11/09

Google Street View va passar per Tavèrnoles

Avui he vist pel twitter d'en Dani Martínez que Google Street View ja està disponible per poder visualitzar els carrers i carreteres de la comarca d'Osona. El Google Street View és una eina que treballa sobre l'entorn dels mapes de Google, on es poden veure imatges reals dels carrers i jugant amb el ratolí es poden observar diferents punts de vista del lloc seleccionat. Per accedir-hi, des del Google Maps cal fixar-se en una figura en forma humana de color groc que hi ha damunt la barra del zoom; arrossegant aquesta figura cap al mapa automàticament s'activa la vista del Google Street View.

El cotxe que filmava les imatges per al Google Street View també va passar per Tavèrnoles, i pel què puc deduir del passeig virtual observo que ho va fer fa cosa d'uns 15 mesos: els camps estan segats (i alguns llaurats) i al tancat de residus encara no hi ha el fanal de llum (però sí els cartells indicadors d'on ha d'anar cada cosa).

Com deia el cotxe va passar, però va passar massa ràpid: es va deixar per recórrer el nucli vell de Tavèrnoles. Només apareixen imatges de la carretera principal, de la zona del Roquet i de la zona de Fussimanya; deixant a l'oblit el nucli vell, sens dubte la imatge més clàssica i bonica de Tavèrnoles. Llàstima.

Mentre em passejava per l'aplicatiu m'ha vingut inconscientment el pensament que Google Street View també ha seguit els passos de l'avanç de planejament del POUM de Tavèrnoles i deixa en un racó de l'oblit el que hauria de ser el centre del poble. I és que l'inconscient ja ho té això que a vegades treu el cap sense avisar...

6/11/09

Les TIC al canal

Tot i que ja feia uns dies que estava en funcionament, aquest matí el Secretari de Telecomunicacions, en Jordi Bosch, ha inaugurat el nou punt TIC de Manlleu, batejat com a el canal. Suposo que la Núria, l'Olga, l'Eva i en Sergi (entre d'altres) deuen haver anat molt de bòlit els darrers dies, però el nou punt TIC ja és una realitat. Felicitats!

Es tracta d'un espai multifuncional amb diferents utilitats, principalment formatives, i que es troba dintre de les actuacions del programa Ciutats Digitals del qual Tavèrnoles també en forma part. Per tant qualsevol veí de Tavèrnoles pot aprofitar els equipaments que avui s'han inaugurat, així com algun dels serveis; i de fet ja s'ha utilitzat l'aula mòbil durant el taller de guifi.net del passat mes de setembre.

Bones iniciatives que permeten continuar pensant en global però actuant localment, i que cal que tinguin continuïtat un cop finalitzat el projecte de Ciutats Digitals.

3/11/09

Ple ordinari de novembre

Ahir es va celebrar el ple ordinari corresponent al mes de novembre amb l'assistència dels set regidors, la presència d’un mitjà de comunicació i sense públic assistent.

El punt més destacable de l’ordre del dia era l’aprovació de les ordenances fiscals pel 2010, on es va aprovar la puja d’un 5% en les taxes i impostos següents:
  • La taxa de recollida d’escombraries quedarà en 74,8€ per habitatges i allotjaments de turisme rurals i 326,02€ per a les indústries. Pels restaurants es continuarà una part fixa (que puja fins als 420 €) i una part variable en funció de la quantitat de deixalles orgàniques i de rebuig que generin.
  • L’Impost de Bens Immobles (IBI) quedarà en el 0,86% el de tipus urbà i en 0,83% el rústic.
  • La taxa pel subministrament d’aigua puja fins a 0,66 €/m3 el primer tram (fins a 45 m3) i 1,31 €/m3 el segon tram (a partir de 45 m3).
  • Finalment l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica també pateix un increment del 5%.
La resta de taxes i impostos han quedat com les de l’any 2009. També es va procedir a l’aprovació de l’ordenança d’aprofitament del domini públic radiolelèctric per a les empreses de telefonia mòbil, i a l’aprovació de l’ordenança per a la gestió dels residus de la construcció.

D’entre els demés punts tractats al ple esmentar l’aprovació de la darrera certificació de l’obra del cementiri (obra corresponent al Pla FEIL 2009) i la sol·licitud d’una subvenció per a l’adequació de l’enllumenat exterior del nucli urbà.

Finalment es van aprovar dos convenis. El primer d’ells amb els propietaris de la finca El Bosc de Salou per instal·lar una antena de guifi.net i així poder cobertura a la zona de Fussimanya. El segon conveni és amb el Consell Comarcal per al manteniment i conservació dels camins inclosos en el Pla de camins; s’inclouen dintre d’aquest conveni el camí de Tavèrnoles a Folgueroles i el de Tavèrnoles a Roda de Ter.

Comparteix-ho