Canal de fotos

31/1/09

Viure a pagès

Fa unes tres setmanes El 9 Nou publicava el cas d’un ramader de Llanars que degut a les pressions rebudes va optar per silenciar les esquelles de les seves vaques amb cinta americana. Aquesta mateixa setmana al TN de TV3 es feien ressò del proper tancament d’una granja de polls a la Segarra pel soroll que feien els animals. Amb aquests petits ingredients ja tenim el tema del mobbing rural en el punt de mira; tot ben mediatitzat i amb un munt d’exemples han anat sortint a la llum aquests dies. I els que queden per sortir!

Es tracta de la difícil convivència entre el món rural i el món més urbanita; en especial els que han triat tenir una segona residència a pagès. Però no és qüestió d’estigmatitzar comportaments: ens trobem davant de dos tipus de discursos tan verídics com confrontats. Els uns et defensen que tota la vida les coses s’han fet d’aquesta manera i que per tant han de continuar així; els altres reclamen aquelles comoditats a les que estan avesats i exigeixen el seu dret al relax durant els caps de setmana i les vacances. Tot plegat amb una bona dosi de vehemència, i per què no dir-ho, amb una bona part de raó per cada banda.

Que no se’m mal interpreti. Fer silenciar unes esquelles amb cinta americana és una solemne tonteria. A pagès hi ha vaques, ovelles i cavalls amb esquelles; hi ha granges de porcs que necessiten ventilació i que fan pudor; i hi ha èpoques de l’any que es femen els camps per abonar-los. I caldria pressuposar que el que ha decidit tenir una segona residència en un entorn rural ha sospesat els avantatges i els inconvenients.

Per altra banda trobo que el nucli urbà d’un poble, per molt rural que sigui, no és el millor lloc (a l’any 2009) per tenir una granja, ja sigui de pollets, de vaques o de cavalls. I també crec que els habitants de les zones rurals, els de segona i els de primera residència, haurien de ser mereixedors de certes comoditats que potser no s’han pogut desplegar per culpa d’allò que dèiem de què tota la vida les coses s’han fet d’aquesta manera.

Potser la clau per poder viure bé a pagès es troba en com fer coexistir els dos tipus de discursos en un mateix entorn.

28/1/09

8 comandaments

La imatge és del tot verídica: fins a vuit comandaments vaig comptar l’altre dia a casa. I a més a més els vaig retratar. D’acord que un d’ells és un d’aquests que fa les funcions de quatre comandaments alhora, però tot i així en són massa per una sola casa.

Si un mira enrere s’adona que fa quinze o vint anys a casa no hi havia cap televisor amb comandament i els nens, a instàncies dels pares, érem els encarregats d’aixecar-nos per canviar de canal. Ara em toca estar alerta de no deixar cap d’aquests comandaments massa a l’abast de la Berta, no fos cas que donés alguna ordre incomprensible a algun dels aparells i ho desconfigurés tot.

Torno a mirar enrere i recordo que perquè els pares et deixessin tirar una fotografia calia trobar-los molt de bon humor; el carret tenia només 24 exposicions i cada revelat era caríssim. Ara els nostres fills de dos anys ens agafen les càmeres digitals i premen el disparador fins que se’n cansen.

Suposo que és el què ens toca viure, ara i aquí. Tot passa i tot canvia mentre nosaltres fem drecera cap a algun lloc. És el progrés. Un progrés del que en som esclaus, però que hem de vetllar per fer-lo el més racional possible i beneficiar-nos-en. És el progrés racional.

Començo parlant de comandaments i acabo amb l’expressió progrés racional. Tenir comandaments a casa és progrés, però en cap cas pot considerar-se racional tenir-ne vuit.

22/1/09

Un agent mulTiDeparTamental

Recentment la Generalitat, i més concretament el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha creat la figura de l’Agent TDT. La finalitat d’aquesta figura és la de fer les adaptacions necessàries a les instal·lacions d’antenes col·lectives per tal que puguin sintonitzar correctament les emissions de TDT. L'Agent no deixa de ser un instal·lador inscrit al registre d’instal·ladors de telecomunicacions que s’ha d’adherir a la Junta Arbitral de Consum (que depèn del Departament d’Economia i Finances). Aquestes són les úniques condicions que es demanen a l’ordre de creació de l’Agent TDT.

És raonable que les comunitats de veïns vulguin tenir totes les garanties que les instal·lacions que els estan pressupostant siguin les justes i necessàries, i per això veig positivament la creació de la figura de l’Agent TDT. Però aquesta garantia també la donaria l’informe tècnic i el projecte d’un enginyer de telecomunicació, un professional que em sembla que està quedant massa arraconat en tot aquest procés d’adaptació a la TDT.

El què trobo més sorprenent d’aquest procés de creació (i posterior distribució dels carnets) de l’Agent TDT és que aquest depengui del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Estem davant una duplicitat de registres (amb els conseqüents tràmits) i potser també estaríem davant una intromissió de les tasques que se li atribueixen a la Secretaria de Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (que depèn del Departament de Governació i Administracions Públiques).

És cert que la Secretaria de Mitjans de Comunicació ha estat treballant fort per fer el desplegament dels diferents centres emissors de TDT que permetin arribar a una bona part de la població. Portar el senyal de la CCMA a tot el territori és una obligació d’aquesta Secretaria i per tant s’entén que hagi assumit aquesta tasca dintre del procés d’adaptació a la TDT. El que no entenc és que ara, de cop i volta, la Secretaria de Mitjans de Comunicació hagi agafat competències per regular actuacions dintre de les ICT (Infraestructures Comunes de Telecomunicacions), que són exclusivitat de la Secretaria de Telecomunicacions i de la Societat de la Informació.

Tot plegat un desgavell. Per poder tenir el carnet d’Agent TDT calen només dos requisits, però aquest instal·lador haurà de fer tràmits vinculats a tres Departaments de la Generalitat diferents. No és precisament un bon exemple d’eficiència.

21/1/09

Hope-bama

Avui quan he anat a buscar el diari m’he fixat que totes les portades tenien la mateixa foto: Barack Obama jurant el càrrec de president dels Estats Units. Segur que des dels atemptats de l’onze de setembre no hi havia tanta unanimitat en les portades.

Ahir a les cinc de la tarda, hora europea, hi va haver una paralització general per poder veure en directe la retransmissió del “Inauguration Day”, ja fos via televisió o via internet; fins i tot algun portal i alguna pàgina personal (com la d’en Sergi Sabaté) van activar un sistema de xat per poder anar fent els comentaris on-line. La marca Obama ha penetrat a fons. Personalment tanta Obama-mania comença a fer-se’m feixuga: tothom coneix Obama, tothom vol copiar Obama, tothom es vanta d’haver descobert Obama abans que ningú.

Esperança és la paraula que millor s’associa a l’efecte Obama. Sobre Obama recau la responsabilitat de no defraudar la humanitat; que no és poc. Els ciutadans dels Estats Units (i per mimetisme els del món sencer) veuen en Obama aquell messies que ha d’arribar allà on no han estat capaços d’arribar per ells sols; aquell líder mundial que ens ha d’ajudar a superar el període de crisi global on la cobdícia i la falta de previsió ens ha portat. Molt de pes sobre unes úniques espatlles.

L’empatia i els bons discursos han portat a Obama a ser el millor candidat a les primàries (més igualades) i a les eleccions presidencials (sobradament). De moment Obama ens ha demostrat que és un bon candidat; que sap comunicar; que sap vendre’s; que sap mobilitzar els ciutadans; que sap aprofitar els recursos de la societat 2.0 per arribar a la població; que sap generar expectatives; que sap crear marca pròpia. Ara li tocarà, però, superar aquesta etapa de candidat i demostrar que també pot ser un bon president. Que tingui sort. Que tinguem sort.

P.D.: dissabte passat es va organitzar la primera Marató de Comunicació – Lliçons d’Obama on durant dues hores diferents ponents van parlar de l’efecte Obama. Un dels organitzadors, l’Albert Medran, ha publicat un post-resum amb les presentacions que es van passar en aquest acte.

19/1/09

Els pressupostos de Tavèrnoles pel 2009

En el darrer ple de l’ajuntament es va fer l’aprovació inicial dels pressupostos per a l’exercici del 2009, que ascendeixen a una quantitat de 490.649,19 €. Des del primer moment en que cada regidoria es va posar a determinar quines eren les actuacions per a la seva àrea, l’alcalde ens va demanar que fóssim curosos, especialment a l’hora d’assegurar el finançament. És per aquest motiu que crec que es tracta d’uns pressupostos bastant realistes i no són la típica “carta als reis” en que a vegades s’havien convertit els pressupostos.

Dels pressupostos voldria parlar de les inversions que es preveuen poder executar (o si més no començar) aquest any. Com a obres destaca el projecte d’embelliment del nucli urbà que afectarà al carrer de l’Església i els seus voltants, i també es preveu poder fer la restauració de la Font del Roquet, que es portaria a terme a través d’Espais Naturals.

Una especial atenció mereixen la redacció de diferents plans i estudis que han de permetre planificar futures accions al municipi. Per una banda es destinarà una important partida del pressupost a la redacció del POUM (66.120 €) més una part també considerable per desenvolupar el programa de participació ciutadana del POUM. També hi ha previst encarregar la redacció del projecte del futur centre cívic per tal de poder-ne fer l’execució els anys vinents. La redacció del Pla director de l’aigua té com a finalitat tenir reflectit fins al darrer detall les instal•lacions existents d’aigua i preveure’n les futures ampliacions en cas de ser necessàries. Finalment està previst fer un estudi del jaciment arqueològic de Savassona i un estudi del desplegament d’una xarxa MAN.

Per acabar voldria parlar també de l’àrea que tinc delegada, Noves Tecnologies i Participació Ciutadana, i com es veuen reflectides les actuacions en el pressupost municipal. Pel que fa a Noves Tecnologies s’espera poder tornar a obtenir ajudes per poder continuar oferint cursets d’alfabetització digital als veïns, i aquest any també es volen fer dues jornades de difusió de noves tecnologies. També dintre de les Noves Tecnologies, i tal i com ja he esmentat abans, s’espera poder arribar a acords amb Localret per tal que ens ajudin en la redacció de l’estudi d’una xarxa MAN de fibra òptica. Hem de ser conscients que a Tavèrnoles els propers anys tindrem un període amb força obra que afectarà els carrers del poble i els de l’urbanització de Fussimanya; aquest estudi d’una xarxa MAN ens haurà de permetre poder fer les previsions necessàries per a un futur desplegament d’una xarxa de fibra òptica. Pel que fa a Participació Ciutadana, tota la partida pressupostària es vol destinar al desenvolupament de programa de participació ciutadana associat al POUM; un programa que si no hi ha res de nou s’aprovarà en el proper ple del mes de febrer.

Deixo un enllaç als pressupostos (ingressos i despeses) i a una declaració que va fer l’alcalde a Radio Manlleu sobre l’aprovació inicial dels pressupostos.

15/1/09

Aquest carai de cruïlla (quarta part)

Sembla que els tràmits per a la millora de la cruïlla entre la carretera de Tavèrnoles (BV-5213) i la carretera de Roda (C-153) van avançant. Aquest dimarts, entre els acords de govern de la Generalitat, s’ha aprovat l’ocupació urgent dels béns i drets afectats per a les obres de millora de la cruïlla que tots els tavernolencs patim més d’una i més de dues vegades al dia.

Fa tres mesos ja es va donar llum verda al projecte d’arrenjament i millora, consistent en un carril central d’incorporació a la C-153, una rotonda a la BV-5213 que permeti el canvi de sentit dels vehicles, i la suavització del revolt de la C-153.

Segons la informació que dóna la Generalitat, les obres haurien de començar durant el segon trimestre d’aquest any i es preveu que durin uns 5 mesos. Per tant, si tot va bé, a finals d’any hauria de quedar tot enllestit. Espero que durant aquest 2009 no hàgim de lamentar massa accidents més (si més no que no siguin greus). I suposo que ens haurem de calçar de paciència durant els mesos que durin les obres, però serà per una bona causa: la millora de la seguretat de la gent de Tavèrnoles i dels que ens visiten.


P.D.1: foto extreta d’osona.com
P.D.2: vídeo extret de El9TV

13/1/09

Ple ordinari de gener

Ahir es va celebrar el primer ple de l’any amb la presència dels set regidors i amb dues persones com a públic.

Va ser un ple de números: primer amb l’aprovació del Compte General de l’any 2007 i després aprovant els Pressupostos per al 2009 que pugen a 490.000 euros. Dels pressupostos per a aquest any en vull parlar més extensivament en un proper post; de moment ja avanço que des del meu punt de vista són uns pressupostos realistes (molt més que els de l’any 2008) i sobretot de contenció. A Tavèrnoles també es notarà la crisi (tot i que aquests anys hem sobreviscut sense els impostos de construccions) i les regidories hauran de tibar en gran part de les subvencions que es puguin obtenir, que segurament seran menys que en anys anteriors.

Entre els demés punts del ple es va aprovar el conveni de manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals, pel qual la Diputació assumeix les tasques de manteniment de l’arxiu municipal de Tavèrnoles. Finalment es va aprovar el projecte d’adequació del cementiri de Tavèrnoles i optar així a l’ajut dels 54.866 euros que ens pertoquen del Fons Estatal d’Inversió Local. Fa anys que el cementiri demana obres de manteniment i millora: arreglar les teulades de la capella i dels nínxols, adequar els accessos, i refer els coronaments de les parets perimetrals. Els diners que cedeix en Zapatero ja tenen un destí definit a Tavèrnoles.

9/1/09

Neu i fred

Portem tres dies parlant exclusivament de neu i de fred a Catalunya. A Tavèrnoles 8 cm de neu i a una temperatura mínima de -7º. Talls de trànsit a l’Eix, plaques de gel a la C-17, màquines tirant potassa per la majoria de carreteres de la comarca. Som a l’hivern i en certa manera aquests fenòmens haurien de ser normals a les nostres terres.

Però a la capital el ressò mediàtic que se n’està fent el trobo exagerat. Desplaçant enviats especials a tort i a dret; fent-nos notar que el termòmetre de l’estació de Vic marca -4º; informant-nos que una pobra peixatera d’un mercat municipal de Barcelona s’havia d’escalfar les mans submergint-les en un gallega amb aigua calenta; o mostrant com un venedor s’escalfava bevent mate i tenia un calefactor elèctric als peus. Són només 4 mostres del que vaig poder veure ahir al TN vespre. Repeteixo, tot plegat massa exagerat i orientat bàsicament a l’audiència metropolitana. Em demano: si no hi hagués hagut risc de nevades a cota zero, s’hagués molestat TV3 a anar al mercat de la Plaça de Vic un dia d’aquells de boira pixanera a copsar el fred dels venedors?

Parlant de neu, he actualitzat el meu canal de fotos amb algunes imatges de la nevada a Tavèrnoles. També es poden consultar més fotos a través del Portal Tavèrnoles del Facebbok.

P.D.: La foto que il·lustra el post la vaig fer ahir durant una visita d’obres a un edifici de Vic. També vaig patir molt fred, però no vaig veure a la vora cap càmera de TV3.

5/1/09

Tavèrnoles vol ser neta

El calendari que s’ha distribuït des de l’ajuntament de Tavèrnoles presenta aquest any una doble utilitat molt marcada. Primerament, i com no podia ser d’una altra manera tractant-se d’un objecte d’aquest tipus, és un calendari amb tots els seus dies, setmanes i mesos (no tots els municipis poden dir el mateix). Però també s’ha aprofitat per fer pedagogia en matèria de reciclatge de deixalles dedicant cada mes a una fracció diferent, on s’aprofita per explicar quins residus pertanyen a cada fracció, on s’han de dipositar dintre del tancat de residus i què se’n fa un cop recollides. També s’hi poden trobar consells útils per estalviar energèticament a les cases i reduir el volum de deixalles que es generen.

Tal i com havia manifestat amb anterioritat, faltava fer una mica més de pedagogia sobre l’ús correcte que cal donar al punt de recollida de residus. Moltes vegades no reciclar correctament és més per desconeixement propi que per mala fe; sens dubte el calendari distribuït per l’ajuntament ajudarà a resoldre aquells dubtes que sovint se’ns plantegen i si a sobre el pengem a la cuina, encara el tindrem més a mà.

Una població neta (i estic segur que Tavèrnoles vol ser neta) diu molt dels seus habitants. Cal que tots hi posem de la nostra part, i en cas de dubte... a mirar el calendari.

P.D.: convido als lectors a jugar amb el títol del post, a l’estil Màrius Serra.

Comparteix-ho