Canal de fotos

21/1/09

Hope-bama

Avui quan he anat a buscar el diari m’he fixat que totes les portades tenien la mateixa foto: Barack Obama jurant el càrrec de president dels Estats Units. Segur que des dels atemptats de l’onze de setembre no hi havia tanta unanimitat en les portades.

Ahir a les cinc de la tarda, hora europea, hi va haver una paralització general per poder veure en directe la retransmissió del “Inauguration Day”, ja fos via televisió o via internet; fins i tot algun portal i alguna pàgina personal (com la d’en Sergi Sabaté) van activar un sistema de xat per poder anar fent els comentaris on-line. La marca Obama ha penetrat a fons. Personalment tanta Obama-mania comença a fer-se’m feixuga: tothom coneix Obama, tothom vol copiar Obama, tothom es vanta d’haver descobert Obama abans que ningú.

Esperança és la paraula que millor s’associa a l’efecte Obama. Sobre Obama recau la responsabilitat de no defraudar la humanitat; que no és poc. Els ciutadans dels Estats Units (i per mimetisme els del món sencer) veuen en Obama aquell messies que ha d’arribar allà on no han estat capaços d’arribar per ells sols; aquell líder mundial que ens ha d’ajudar a superar el període de crisi global on la cobdícia i la falta de previsió ens ha portat. Molt de pes sobre unes úniques espatlles.

L’empatia i els bons discursos han portat a Obama a ser el millor candidat a les primàries (més igualades) i a les eleccions presidencials (sobradament). De moment Obama ens ha demostrat que és un bon candidat; que sap comunicar; que sap vendre’s; que sap mobilitzar els ciutadans; que sap aprofitar els recursos de la societat 2.0 per arribar a la població; que sap generar expectatives; que sap crear marca pròpia. Ara li tocarà, però, superar aquesta etapa de candidat i demostrar que també pot ser un bon president. Que tingui sort. Que tinguem sort.

P.D.: dissabte passat es va organitzar la primera Marató de Comunicació – Lliçons d’Obama on durant dues hores diferents ponents van parlar de l’efecte Obama. Un dels organitzadors, l’Albert Medran, ha publicat un post-resum amb les presentacions que es van passar en aquest acte.

1 comentaris:

Gràcies per la referència Carles!

Comparteix-ho