Canal de fotos

28/11/10

Resultats eleccions 2010 a Tavèrnoles

Aquests són els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya a Tavèrnoles. D'un total de 237 electors, n'han votat 196 que representa un 82,7% amb els següents vots a partits:

  • CiU: 104 (53,3%)
  • ERC: 31 (15,9%)
  • SI: 28 (14,4%)
  • ICV: 8 (4,1%)
  • RCat: 6 (3,1%)
  • PSC: 3 (1,5%)
  • PP: 2 (1%)
  • PxC: 2 (1%)

27/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 15

Ahir, per primera vegada, vaig assistir a un míting final de campanya. Va ser al Palau Sant Jordi, ple de gom a gom i sense lones pintades simulant gent.

Situats a la zona habilitada per a blocaires i premsa amb en Toni vam fer piulades repartides entre els nostres comptes personals i el de @ciuosona2010, un compte que en un mes ha fet més de 500 piulades. En aquesta mateixa zona de blocaires vaig poder saludar diversos "mites" de referència del panorama 2.0. Val a dir que no vaig poder piluar tant com hagués volgut perquè em va fallar massa vegades la connexió a la xarxa, problemes de sobrecàrrega d'usuaris.

Un cop començat l'acte la majoria de gent de la premsa i blocaires va començar a posar-se els abrics, algú va abaixar en excés la temperatura. Potser era per contrarestar l'ambient del Palau que estava que bullia (diuen les males llengües que ben diferent de l'estat anímic dels que van assistir-hi dijous al vespre) o potser perquè en Cuní encara estava esperant per si havia de moderar un cara a cara.

Parlant pròpiament de l'acte, vaig trobar que l'Artur Mas va fer un míting molt presidencialista, amb agraiments a tots els que han estat al seu costat els darrers anys i també durant la campanya que ahir acabava. En cap moment va entrar a críticar les demés forces, seguint la tònica habitual de la campanya; d'això ja s'en va encarregar de fer-ho en Duran i Lleida. Em fa la sensació que Mas ha estat capaç "d'Obamaitzar" la campanya, en el sentit que ha sabut generar aquella il·lusió que molts donaven per escapada; però bé no deixa de ser una opinió molt personal i que molts podran atribuir-la a la meva militància política.

Aquí acaba el meu dietari personal de campanya. Estic content perquè he estat capaç de mantenir-lo actualitzat diàriament, amb més o menys contingut, i espero que els que l'han volgut anar seguint hagin trobat alguna curiositat en els escrits que hi he fet.

26/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 14

A tocar d'aquest marc incomparable vaig acabar ahir amb el particular tour dels 51 pobles. Objectiu assolit i amb la bona sensació d'haver fet les coses bé; però no em correspon a mi valorar-ho.

Ahir vaig cobrir els dos actes d'en Josep M. Vila d'Abadal a Malla i a Sta. Eugènia de Berga. Durant aquests dies he pogut observar que malgrat que el missatge a transmetre sigui el mateix, els oradors adapten a la perfecció el seu discurs en funció del públic que tenen i del poble que visiten. Cadascú incorpora vivences personals a les seves xerrades per mantenir atent l'oient, i això està bé. Permet mostrar vessants més properes i capta l'atenció de l'interlocutor.

D'ahir em quedo amb la imatge de la Sala de Plens de Sta. Eugènia, on a cada lloc on seuen els regidors hi havia un ordinador portàtil; algun dia potser vaig a un dels plens per veure si els fan servir in-situ o només formen part de la decoració de la Sala.

Avui acabem amb la campanya oficial de CiU. Aniré al Palau Sant Jordi al míting final de l'Artur Mas per fer algunes piulades de l'acte.

24/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 13

Això ja es va acostant al final. Demà s'acaben els 71 actes que s'han fet per tota la comarca, on CiU haurà passat per tots i cadascun dels pobles d'Osona; ni més ni menys que 51. Perquè la comarca no només es defensa a través dels diputats i dels candidats, també cal trepitjar-la i escoltar-la; i amb aquests 71 actes s'haurà fet un pas importat per assolir-ne l'objectiu.

Avui he pogut cobrir el porta a porta que cada tarda els regidors i militants de Vic han fet per la ciutat; després de delimitar la zona d'actuació s'han dividit en dos grups i s'han posat mans a la feina. En principi la meva feina era fotografiar-los durant el porta a porta, però no sé com m'ho he fet que he acabat també amb una bossa de CiU, trucant als timbres i oferint la propaganda als vigatans. És ben diferent fer un porta a porta a la ciutat que a Tavèrnoles; al poble tot és més proper (per bo i per dolent) i l'estona que acabes dedicant a cada porta és infinitament superior a la que he tingut l'oportunitat de fer aquesta tarda.

Al vespre m'he arribat fins a Gurb per cobrir l'acte que en Josep M. Matas (en substitució d'en Josep Salom) ha fet a la Sala de Cultura de l'Ajuntament de Gurb. L'assistència ha estat una mica fluixa, suposo que en part deguda a que jugava el Barça. De moment ha estat l'únic lloc on hi havia un projector passant imatges de CiU i de l'Artur Mas durant l'acte; en alguna cosa s'ha de notar la passió per les noves tecnologies de l'alcalde de Gurb, en Joan Roca.

23/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 12

Dia de campanya estrany. Tothom esperant a veure què es decidia sobre el famós debat cara a cara, fins al punt que ha fet variar alguns dels actes previstos pel dia, però que no ha impedit que seguís a en Josep M. Vila d'Abadal en els actes de proximitat que ha fet.

Primer a la parada de la Plaça Major de Vic. Hi he arribat als voltants de les dotze amb un fred encara era prou intens encara. Els pobres que s'hi han passat tot el matí han hagut de fer vàries excursions al bar a prendre cafès i infusions ben calentes. Avui a Plaça hi havia tots els partits, fins i tot l'Anglada, que no tenia cap inconvenient a donar propaganda i caramels a immigrants. No sé, tot plegat és prou confús, fins al punt que et fa pensar que a qui realment incomoda l'Anglada és als demés partits i no pas als immigrants.

A la tarda l'alcalde de Vic ha anat a Roda de Ter a fer un porta a porta per diversos establiments comercials. Ha començat a l'empresa Riera Pintó; sentir l'olor de l'establiment m'ha recordat quan la mateixa empresa, fa anys, ens portava a casa el vi i l'oli a granel.

Després hem anat a passejar pel centre de Roda i hem entrat en algunes botigues. En una d'elles la mestressa s'ha adreçat directament a mi dient-me que em coneixia, que m'havia vist un dia per la TV parlant de Tavèrnoles i que li havia agradat molt com ho havia fet. Vaja, crec que s'ha alegrat més de veure'm a mi que a l'alcalde de Vic, però potser només són suposicions meves.

Finalment, i com que no hi hagut cara a cara, he optat per seguir el debat de El 9 TV amb els candidats osonencs Espadaler, Vilalta, Freixanet i Ayats.

Dietari personal de campanya. Dia 11

Ahir va ser el dia de Vic, i per extensió el d'Osona. CiU organitzava el míting de la Catalunya Central (o Interior com es va cuidar d'aclarir l'alcalde Vila d'Abadal) a Vic.

Vaig arribar al recinte firal de El Sucre un quart d'hora abans de l'hora prevista de l'inici de l'acte. En Toni ja hi era i ens vam instal·lar a l'espai destinat a premsa; o sigui que ahir sí que em podien confondre amb un periodista.

Com s'observa a la fotografia ens vam situar al costat del reporter de TV3, que va entrar en directe al TN vespre durant el míting de l'Artur Mas; una connexió que Mas va clavar amb un moment àlgid dintre del míting. Vaig poder observar com el periodista de TV3 es preparava l'entrada i com controlava amb el rellotge el temps que parlava. Suposo que deu ser culpa dels maleïts blocs electorals.

Un cop finalitzat el míting vaig aprofitar a pujar a Flickr algunes de les fotografies que la Maria va fer de l'acte. Mentre a l'escenari els polítics comarcals conversaven amb les persones que se'ls atansaven, els periodistes enllestien les cròniques escrites i començaven a entrar en els programes de ràdio per informar; alguns aprofitaven també per menjar el sopar que cada vespre CiU ofereix als mitjans de comunicació desplaçats als actes.

Sortia del recinte a quarts d'onze, fet i fet gairebé tres hores. Cap rastre de les 1900 persones que van assistir a l'acte, tan sols els dos autobusos de la comitiva de CiU i un cotxe que esperava l'Artur Mas per retornar-lo cap a casa.

22/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 10

Ahir, darrera el debat, vaig tornar a anar a dormir tard; de fet aquests darrers dies ja ve sent habitual.

El desè dia de campanya el vaig començar a Oristà, poble d'en Santi, on amb la família vam anar a passejar per la Fira d'en Perot Rocaguinarda. Allà hi havia la gent local de CiU fent campanya acompanyats d'en Josep M. Matas, que cada dia està més introduït amb això de penjar fotos on-line al seu facebook.

A la tarda vaig anar a Torelló a cobrir l'acte d'en Felip Puig. En Felip, que va confessar que havia vingut amb moto i que tenia una mica de fred, és d'aquells polítics que en els mítings parla sense embuts a vegades massa directe, però la gent ho agraeix. En Felip va introduir en el seu discurs una suposada conversa amb un amic que viu a l'estranger, a través de la qual podia repassar algunes de les actuacions errònies del tripartit. Un bon mètode didàctic i que serveix per fixar l'atenció del públic assistent.

M'adono que la gent m'acostuma a confondre amb un periodista, durant els actes m'aixeco a fer fotografies i si puc trec l'ordinador per fer les piulades. Quan el polític que fa el míting vol fer una declaració poc ortodoxa i demana si hi ha periodistes a la sala, sempre sento darrera meu, Sí!, i noto uns quants ulls fixats sobre la meva esquena. Potser m'hauré de plantejar d'anar als actes amb algun distintiu de CiU per evitar confusions...

Acabo amb la trobada final del vespre, on un grup ens vam reunir al local de CiU de Vic per seguir el debat (com si es tractés d'un Barça-Madrid) i anar repassant què es deia pel twitter. Val a dir que era del tot impossible seguir les actualitzacions del hashtag #e10, però l'experiència va ser molt bona.

21/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 9

El novè dia de campanya va ser prou relaxat com per permetre'm dedicar-lo a altres tasques i atendre la família que la tinc prou deixada de banda aquests dies.

Així, vaig aprofitar per repassar com han estat a Tavèrnoles les darreres eleccions al Parlament. He fet un recull de les dades que publica a la pàgina web el Departament de Governació i les he publicat en el següent enllaç.

Des de sempre al poble ha guanyat CiU, amb uns percentatges molt elevats. Com a resum exposo el resultats de l'any 2006 i a partir del 28 les compararé amb les d'enguany. Diumenge també podrem veure com queden a nivell nacional els famosos formatgets que ens ensenyin per TV3, (que són ben diferents dels formatgets que apareixen a la fotografia).

L'any 2006, d'un cens de 248 persones van votar-ne 190 (76,7%) amb cinc vots en blanc i la resta als següents partits:

  • CiU: 91 (49,2%)
  • ERC: 59 (31,9%)
  • ICV: 14 (7,6%)
  • PSC: 11 (5,9%)
  • PP: 4 (2,7%)
  • Altres: 6 (3,2%)

20/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 8

Tarda vespre entre bambolines a Taradell. Aquest seria un bon resum del meu vuitè dia de campanya. En Francesc Homs jugava a casa i CiU de Taradell va esforçar-se de valent per fer un acte diferent, una xerrada de veí a veïns.

Mentre s'anava desenvolupant la xerrada, jo em trobava entre bambolines pendent que el logo de CiU es projectés correctament a la pantalla i, sobretot, pendent de Manresa i de la connexió via Skype teniem muntada amb en Jordi Vila.

Havia d'entrar l'Artur Mas a saludar en Francesc Homs i la gent de Taradell, en plan "Sorpresa, Sorpresa". A l'Adriana Barba li va tocar fer el paper d'Isabel Gemio, interrompent l'acte el en moment que l'Artur estigués a punt i establint un breu diàleg-endevinalla amb el pobre Francesc Homs que no sabia cap a on mirar.

De sobte apareix la imatge de l'Artur per la pantalla i a mi em va tocar fer el paper d'hostessa del programa, portant l'ordinador portàtil cap a la taula de davant en Francesc Homs per tal que els dos protagonistes poguessin parlar. Però a mig camí els maleïts cables van velar-se embolicar i gairebé acabo fent entrar la taula a l'escenari de tant fort que els vaig estirar. Van ser uns breus segons (per mi eterns), però finalment va anar tot bé i sense talls en la videoconferència, que era una de les preocupacions que planejava sobre els organitzadors.

Val a dir que també vaig passar uns moments de suor freda, quan abans de començar l'acte va desaparèixer la xarxa wifi de la sala, o quan 15 minuts abans de fer la videoconferència, la connexió amb Manresa era prou deficient com per no entendre res del que ens dèiem amb en Jordi; per sort vam poder-ho solucionar. Ens en vam sortir...

19/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 7

Ahir vam acabar tard, és per aquest motiu que he hagut d'endarrerir la publicació d'aquest post. Arribava a casa al voltant de la 1; amb boira i 1 grau de temperatura; i tot escoltant RAC1. Sí, d'acord que hagués pogut esperar a que el rellotge marqués la 1 i 11 minut, però la son és la son...

La meva particular jornada de campanya es va centrar en Tavèrnoles i el sopar que vam organitzar al restaurant Fussimanya per escoltar en Francesc Homs.

Aquests actes, que per la seva envergadura poden considerar-se de proximitat, van bé per establir un contacte més directe i bidireccional entre candidat i assistents. Per la meva part vaig poder conversar força estona amb en Francesc Homs i parlar-li de diversos temes: Tavèrnoles i el concepte de poble petit, la pagesia i la feina en general; també sobre la presentació del diari ARA que ahir es feia a Vic i sobre la comunicació a través de la xarxa. "Cal que la informació estigui només a un click de distància?", em va demanar l'Homs, "tanta informació i tanta immediatesa ens allunya de la reflexió" va acabar determinant. Potser no va desencaminat, però si hem arribat fins a aquest extrem deu ser per algun motiu.

Mentre jo li plantejava alguna de les qüestions a les que feia esment abans, vaig tenir com mai la sensació de ser escoltat; això és important i forma part de l'empatia que ha de generar un polític que està predestinat a tenir molta feina a partir del 28.

17/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 6

Avui m'ha tocat anar al Lluçanès. Aquella zona poc coneguda per mi i que es troba situada damunt un altiplà, controlant Osona per llevant i El Bages per ponent. I per si fos poc hi he fet dos viatges, un al migdia per cobrir el dinar de campanya a St. Boi de Lluçanès i després al vespre cap a Prats de Lluçanès.

El dinar de St. Boi m'ha produït sensacions una mica contraposades. Només entrar a l'hotel MontCel hom té la sensació de retrocedir 20 anys: una estufa de clofolles, persones jugant a cartes i una sala de mirar la TV (la de la fotografia) que et transporta a la pel·lícula de "Los Otros". Per contra he pogut accedir a la xarxa wifi del local, cosa que m'ha anat molt bé ja que el senyal de telefonia mòbil no era massa bo.

A Prats de Lluçanès és el lloc on hi ha hagut més jovent dels actes als quals on he assistit. Els dos alcaldes Vila (el de Prats i el de Vic) han fet nombroses referències a la Nació i a la Pàtria, fins al punt d'acabar cantant Els Segadors (algú, que n'era sabedor, duia una "xuleta" amb l'himne).

Ja per acabar; cada vegada que passo per la nova carretera que va de l'Eix Transversal fins a Olost (i que ha d'arribar a Prats) penso en les vegades que s'ha hagut de reasfaltar en els darrers tres anys. Avui, a més a més, he pensat en aquells que reclamen modèstia, però que no són capaços d'aplicar-se-la en primera persona en casos tant flagrants com els d'aquesta carretera.

16/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 5

Com aquell qui no vol la cosa hem superat el primer terç de la campanya. Avui he tingut un dia prou relaxat a efectes de seguiment de candidats; el calendari i la distribució de tasques així ho ha volgut.

Al matí estant a la carpa instal·lada a la Plaça de Vic he pogut constatar com el mercat dels dimarts no té res a veure amb el dels dissabtes; sobretot pel que fa a l'afluència de gent i al tipus de persones que el freqüenten. Després de Plaça he anat cap a "Can Pamplona", on a la sala del Restaurant en Josep M. Vila d'Abadal feia una trobada amb el sector de la pagesia. M'agrada escoltar l'alcalde de Vic parlant en primera persona quan fa referència als pagesos, denota coneixement de causa i l'ajuda a apropar-se més al seu interlocutor.

Durant el dia també m'ha tocat dedicar-me una mica a Tavèrnoles i la campanya de CiU al poble. La pancarta a l'entrada del poble ha quedat penjada (tal i com en dóna fe la fotografia) i també he acabat de lligar els assistents al sopar de campanya que farem a Fussimanya dijous que ve.

Per acabar em quedo amb el primer debat a nivell comarcal al programa angle obert de El 9 TV, on massa sovint m'ha semblat presenciar un cara a cara entre el tripartit i CiU. Molt em temo que aquest diumenge al debat de TV3 veurem una cosa semblant: tots contra un. Ho piularem...

Dietari personal de campanya. Dia 4

Matí humit i núvol al mercat de Manlleu. Per sort quan hi he arribat ja havia acabat de ploure, la parada ja estava muntada i la gent anava recollint les bosses institucionals amb els papers i demés utensilis de propaganda que en Josep M. Vila d'Abadal els oferia. M'he adonat que tenen molta sortida els llapis; suposo que la gent deu veure-ho com el "gadget" més útil dels que es donen.

He pogut passejar una estona sol pel mercat; mirant, escoltant i constatant que Manlleu és tota una ciutat trilingüe, on català, castellà i àrab sonen gairebé en igual proporció.

Al vespre he anat a Folgueroles i a Calldetenes per cobrir els actes d'en Ramon Espadaler. A Folgueroles la mitjana d'edat dels assistents era considerable; suposo que en part degut a l'hora que es feia l'acte i en part a aquesta rara tradició dels pobles on ningú vol que se sàpiga de quin cantó s'és. No ho canviarem pas ara, oi?

A Calldetenes la gent ha anat arribant just a l'hora oficial de l'inici de l'acte. Aquí el públic era més variat, fins al punt que hi havia regidors i militants d'ERC; escoltar i comparar no hauria de fer mal a ningú. Això sí, han sigut els primers en marxar i no s'han quedat al pica-pica amb què ha finalitzat l'acte.

Com a sensació final del dia em quedo amb l'olor a Coca del Mossèn que feia la sala de plens de l'Ajutament de Folgueroles. Una olor deguda a que en Jordi havia obert les safates de coca i llonganissa, i una sensació accentuada perquè ens trobàvem a la meva hora habitual de sopar.

14/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 3

Avui he agafat la família, que ja es comencen a carregar de paciència, i ens n'hem anat a la Fira de la Terra de l'Esquirol, on cap als voltants de les onze s'esperava l'arribada d'en Ramon Espadaler.

Aquests actes de proximitat, és a dir, passejar-se per un mercat o per un carrer comercial i parlar amb tothom qui se t'apropa, és una bona manera per veure com un polític genera empatia amb el seu interlocutor. Avui en Ramon ho ha tingut relativament fàcil, perquè molta de la gent que se li acostava a parlar li demanava per temes relacionats amb el medi ambient com ara la prohibició de la caça d'ocells o l'abastament d'aigua potable del Roine, cosa que ha propiciat que hagi pogut explicar amb tot detall les propostes de CiU.

Per la meva part podem dir que ha estat un dia relativament tranquil amb un sol acte per cobrir al matí, i he pogut dedicar la tarda a fer les actualitzacions de la xarxa 2.0 de ciuosona2010. També he aprofitat per fer el "llançament" del vídeo dels #51pobles; sí, el resultat d'aquella baralla que explicava fa dos dies.

Mentre jo seguia el candidat la família ha aprofitat per pujar als inflables, per esmorzar xocolata desfeta amb coca, i per comprar al "mòdic" preu de 1 € els dos globus nuats que es veuen a la foto i que figura que són una flor. En fi, carregats de paciència.... i demà més.

13/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 2

Avui sí que ja hem començat amb els actes de campanya a peu de carrer; i ni més ni menys que fent parada a la Plaça de Vic.

Per aquells als que no els agrada la política avui l'inici del carrer Verdaguer els deuria semblar el túnel de terror: PSC, CiU, ERC i ICV repartint propaganda i somriures a qualsevol que s'els acostés a menys de quatre metres. Entremig, però, una parada de la Creu Roja i una altra commemorant el Dia Mundial de la Diabetis. Curiosa barreja. I segur que més d'un deu haver pensat que també es tractava de nous partits polítics que regalaven algun globus o caramels per a la canalla, i fulletons de propaganda pels pares i avis.

Curiosa també la diferent infraestructura que disposen els partits per fer aquests actes de proximitat. Fins i tot algun company de la competència m'ha dit que la mida de la carpa de CiU ja era simptomàtica dels resultats que s'esperaven el dia 28. Em quedo, però amb la caixa de cartró decorada amb els logos i colors corporatius d'un partit que semblava més aviat una paradeta de "trilers"; qui sap, potser també és simptomàtic.

Al vespre he anat a Les Masies de Roda per cobrir la xerrada d'en Francesc Homs. Agrair la disponibilitat de mitjans tècnics de l'Ajuntament ja que m'he pogut connectar a la xarxa d'ordinadors de l'edifici i això ha facilitat molt l'agilitat de les piulades que @ciuosona2010 ha anat fent de l'acte.

Per acabar plego amb una imatge que reflecteix la implicació de CiU Osona en la campanya 2.0: en Josep M. Matas penjant fotografies a Facebook a "tot drap".

Dietari personal de campanya. Dia 1

Paradoxalment el primer dia oficial de campanya ha estat un dia de feina de portes endins. Sense cap acte per cobrir, he pogut destinar moments a repassar les notícies derivades de la penjada de cartells d'ahir a la nit i també per acabar de definir el grau de cobertura dels actes dels propers dies. I és que 71 actes repartits en 15 dies surten a una mitjana de gairebé 5 actes per dia.

També he tingut temps per "barallar-me" (sense que la sang hagi arribat al riu) amb programes d'edició d'imatges i de vídeo; crec que me n'he sortit prou bé, però això s'haurà de valorar més endavant.

Pel què fa a la xarxa, observo que el meu twitter treu fum. Tenint en compte que segueixo a unes 285 persones, el "timeline" té un moviment com fins ara mai havia tingut, i que no em permet fer-hi un seguiment massa detingut. Guerra de hashtags; replies amunt i avall sempre atents a qui hi diu l'última; retweets orquestrats per difondre la versió oficial del partit.... suposo que això és el que hem volgut entendre per una campanya 2.0 basada en les xarxes socials.

Parlant de hashtags, l'oficial de CiU durant la campanya és #unacatalunyamillor que al mateix temps és el lema de campanya; des de CiU Osona ens proposem afegir un segon hashtag a les nostres piulades, #51pobles, mitjançant el qual volem deixar palès que serem l'única força política present a tots els municipis de la comarca. Tants hashtags i al final reduïm la longitud efectiva de les piulades a poc més de 100 caràcters; cada cop més díficil.

Per acabar em quedo amb la imatge d'aquesta tarda al local comarcal de CiU. Regidors i membres de l'executiva local de Vic ensobrant a preu fet les paperetes electorals de CiU. Unes paperetes que seran lliurades durant els nombrosos porta-a-porta que els esperen els propers dies.

12/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 0

Començo amb aquest escrit el què espero que sigui un seguit d'apunts sobre les meves impressions de la campanya electoral en la qual participo. Un recull d'experiències, això sí, fetes des de la total percepció personal que em donaran els diferents actes que seguiré.

I ahir tocava explicar a través de la xarxa l'enganxada de cartells. Una enganxada que no per tradicional hauria de ser absolutament necessària.

A dos quarts de dotze la gran majoria de carrers de Vic estaven deserts; excepte els més implicats en les eleccions (i els mitjans de comunicació), la resta de gent deuria estar per casa mirant la tele. A la Plaça només hi havia un autobús buit esperant que alguns comensals anònims acabessin un sopar i el cotxe oficial d'un Conseller de la Generalitat. El termòmetre del cotxe marcava 6ºC i això s'acaba notant en l'agilitat dels dits a l'hora de fer les piulades de rigor.

Poc abans de les dotze la Plaça de Vic es va començar a omplir; la gent entrava en seguici per les diferents cantonades en funció d'allà on havien fet la darrera reunió de precampanya. També van començar a veure la llum les paraules clau de cada partit: millor, progrés, valenta, esperança. Les tradicionals escombres i galledes amb cola d'enganxar es barrejaven amb els nombrosos dispositius mòbils preparats per plasmar i difondre per la xarxa cada petit moviment i gest dels candidats. Passat i present d'una campanya.

Finalment em quedo amb la definició del moment que en Josep M. Diéguez va piular. L'ambient semblava la nit de Cap d'Any, amb un munt de bons desitjos i de "fair play" entre les forces polítiques; un bon ambient que segur que ben aviat quedarà engolit per la pròpia campanya.

9/11/10

Ple ordinari de novembre

Ahir al vespre es va celebrar el ple ordinari de novembre amb l'assistència de sis regidors i sense cap persona de públic. Els dos primers punts de l'ordre del dia eren la presa de possessió com a regidor de David Pujol i donar compte de la resolució per la que Josep Colomer assumia la regidoria de cultura.

El punt destacat del ple era l'aprovació de les ordenances fiscals per a l'exercici 2011. Enguany no es modifica cap taxa ni impost municipal, amb l'única excepció de la tarifa del servei municipal d'aigües que augmenta la tarifa en els trams de major consum (a partir del 30 metres cúbics mensuals), quedant com fins ara (0,66€/metre cúbic) la tarifa del primer tram de consum. En un altre punt es va aprovar el Calendari Fiscal per a l'any vinent, amb els següents períodes de cobrament: Vehicles (febrer i març); IBI urbà, Escombraries i Cementiri (abril i maig); IAE i IBI rústic (setembre i octubre).

En els posteriors punts del ple es va procedir a la designació com a vicepresident de de la Comissió de Festes a Carles Banús i es van aprovar dos convenis: un amb el Consell Comarcal d'Osona per a la redacció d'un pla de protecció civil; i un segon amb la Diputació de Barcelona per la gestió informatitzada de la nòmina del personal de l'Ajuntament.

El darrer punt de l'ordre del dia va ser l'aprovació d'una moció en suport a la declaració de l'Ermita de Sant Sebastià de Vic com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Finalment com a punt sobrevingut es va passar un punt d'urgència mitjançant el qual es delega a la Diputació de Barcelona la funció recaptatòria de l'aprofitament del sòl, subsòl i volada per part de les empreses explotadores de serveis de subministrament d'interès general.

8/11/10

Montilla i l'Elena

Apareix pel "timeline" de twitter un nou usuari que es fa anomenar @fetsandtwitts i que com a avatar presenta la cara d'un rialler President de la Generalitat José Montilla.

A la definició de l'usuari se'ns diu que es un compte de twitter destinat al seguiment de Montilla durant els dies de campanya (i precampanya), per tant caldria esperar piulades més aviat neutres, fetes en tercera persona i descrivint actes o rebotant frases i eslògans del candidat. Però a la primera piulada (a la imatge adjunta) comença a parlar-nos en primera persona del singular, com si fos ell mateix que ho escriu. No sé si és l'Elena (a qui no conec) qui l'està assessorant, però comencem malament: no té sentit que un compte de twitter apersonal s'adreci en primera persona.

Dintre del mateix primer missatge ens fa el què seria tota una declaració d'intencions: "Parlaré clar i escoltaré". Bé, després de dos dies a la xarxa el compte de @fetsandtwitts només segueix a 8 persones: Nadal, Maragall, Serna, Geli, Tura, Collboni, Iceta i Socialistes_cat. Visca el corporativisme! Si això són ganes d'escoltar, ja no diguem les que té d'interactuar amb els altres usuaris: encara no ha respost cap interpel·lació directa de les que l'hi han fet, ni tant sols les salutacions de benvinguda.

En fi, només és un altre cas de no haver entès massa què és això del twitter, i que demostra que qualsevol pot SER a twitter, però no tothom està capacitat per ESTAR-hi. Un nou mal assessorament a Montilla, i que l'Elena no se m'empipi.

2/11/10

SMS: l'eina i el seu ús

La setmana passada CiU posava en funcionament una nova eina per difondre alguns dels missatges de campanya. Es tracta d'un servei que permet a qualsevol usuari enviar un SMS a una amistat seva amb un missatge predefinit; missatges que van des de recordar la possibilitat de votar per correu fins a eslògans claus de la campanya de CiU passant per enllaços específics on poder consultar el programa electoral.

Fins aquí el procés, però crec que cal puntualitzar dos aspectes que potser molts dels que han criticat aquesta eina no hi han parat massa atenció: els telèfons als quals s'envia el missatge els introdueix l'usuari del servei i per tant formen part de l'agenda personal de contactes d'aquest usuari; i CiU es compromet a no fer-ne ús per altres fins que no siguin aquest.

Un cop posat en funcionament el servei van aparèixer pel twitter les primeres crítiques a la xarxa, crítiques que confonien l'eina amb l'ús que se li donava, i sobretot que confonien qui era realment l'executor dels SMS. Això sense parlar d'algun missatge una mica pujat de to. Desgranant alguns dels missatges també es pot observar que alguns van dedicar-se a utilitzar l'eina de manera poc correcta per posteriorment entrar en la dinàmica de la crítica i alimentar la teoria (errònia) que ens trobàvem davant d'un cas de SPAM per part de CiU.

Dit això, crec que ens trobem una altra vegada amb l'etern dilema entre l'eina que es posa a disposició de l'usuari i l'ús que aquest li dóna. O dit d'una altra manera, a mi mai se m'acudiria enviar un missatge amb propaganda explicita de CiU a un dirigent d'ERC o de EUiA, per molt amics que siguem. I és que un martell tant pot servir per clavar un clau com per trencar el vidre d'un aparador... i no per això el ferreter que ens ha venut el martell és més o menys mala persona, oi?

Comparteix-ho