SER a twitter és ben senzill, només cal registrar-se mitjançant un formulari, escollir un nom d'usuari, recordar-se de la contrasenya triada i acceptar unes condicions d'ús que mai ningú s'ha llegit. Un cop a dintre pots buscar quins dels teus contactes es troben també a twitter, fer-te'n seguidor i esperar a ser correspost; ara ja només queda escriure el clàssic primer missatge. Segurament amb el temps escriuràs altres missatges i fins i tot et relacionaràs amb les persones que formen part del teu grup de contactes.
ESTAR a twitter suposa fer un pas més: interactuar amb la resta d'usuaris fent debat; obrir nous fronts de seguiment i no limitar-se al grup d'amiguets; utilitzar l'eina per comunicar-se d'una manera bidireccional, com a emissor i com a receptor; ser capaç de gestionar correctament la informació que flueix per la xarxa, una informació que a vegades serà del tot banal i d'altres esdevindrà indispensable, però informació al cap i a la fi.
Els darrers dies estem veient que degut a la proximitat de les eleccions a la Generalitat molts diputats han escollit entrar a twitter. Una entrada massiva que em temo que tindrà com a únic objectiu SER a twitter i que moltes vegades respon a directives de suposada agitació 2.0. Ser-hi per esdevenir un número més en una estadística que ves a saber qui es mira. Ser-hi sense el més mínim interès a ampliar el grup d'amiguets. Ser-hi amb l'únic objectiu de repetir només consignes donades i per obrir batalletes de #hashtags molt sorolloses, però que no ajuden gens a difondre l'usabilitat real i profitosa de twitter. Ser-hi per SER-HI.
Ho sento, jo prefereixo ESTAR a twitter.
4 comentaris:
Molt encertat el teu post,jo fa molt de temps que hem vaig crear una conta de Twitter(desembre2007)
però fins fa uns mesos no he començat a utilitzar-la,abans
no li trobava la gràcia,per exemple comentar el que estic dinant no hem motivava.
en canvi ara twitter hem dona la posiblitat de conèixer (encara que sigui virtualment)
gent interesant, i que a més interactuent amb tú :),també m'agrada comentar un cosa en el moment precís
que passa(un partit de futbol,o un esdeveniment social)
amb recorda quan abans (fa 15 o 20 anys)veies una peli o una serie,i l'endemà al cole tothom ho
comentava,i twitter es el mateix però en temps real...ai els polítics,uff jo segueixo alguna conta,però m'adono que només és una plataforma
publicitaria per els partits...gràcies
Aquesta sensació de plataforma publicitària és la que haurien de saber vèncer els polítics que realment volen utilitzar el twitter com una eina comunicativa.
Per sort podem trobar polítics de tots els colors disposats a fer-ho bé.
Gràcies per participar i deixar la teva opinió
Carles, molt ben dit.
Personalment, he descobert que ESTAR a la web2.0 (no només a twitter) és força útil.
Personalment, trobo que la gent que ÉS a twitter no sap ben bé per a què.
Salut i endavant!
Alfred,
A nivell personal també puc corroborar els beneficis d'ESTAR a la web 2.0, és una manera àgil i dinàmica de comunicar-se. Via twitter (o Facebook) pots enviar DM's a persones que d'altra manera serien pràcticament inaccessibles.
Gràcies per deixar la teva opinió. Salut!
Publica un comentari a l'entrada