SER a twitter és ben senzill, només cal registrar-se mitjançant un formulari, escollir un nom d'usuari, recordar-se de la contrasenya triada i acceptar unes condicions d'ús que mai ningú s'ha llegit. Un cop a dintre pots buscar quins dels teus contactes es troben també a twitter, fer-te'n seguidor i esperar a ser correspost; ara ja només queda escriure el clàssic primer missatge. Segurament amb el temps escriuràs altres missatges i fins i tot et relacionaràs amb les persones que formen part del teu grup de contactes.
ESTAR a twitter suposa fer un pas més: interactuar amb la resta d'usuaris fent debat; obrir nous fronts de seguiment i no limitar-se al grup d'amiguets; utilitzar l'eina per comunicar-se d'una manera bidireccional, com a emissor i com a receptor; ser capaç de gestionar correctament la informació que flueix per la xarxa, una informació que a vegades serà del tot banal i d'altres esdevindrà indispensable, però informació al cap i a la fi.
Els darrers dies estem veient que degut a la proximitat de les eleccions a la Generalitat molts diputats han escollit entrar a twitter. Una entrada massiva que em temo que tindrà com a únic objectiu SER a twitter i que moltes vegades respon a directives de suposada agitació 2.0. Ser-hi per esdevenir un número més en una estadística que ves a saber qui es mira. Ser-hi sense el més mínim interès a ampliar el grup d'amiguets. Ser-hi amb l'únic objectiu de repetir només consignes donades i per obrir batalletes de #hashtags molt sorolloses, però que no ajuden gens a difondre l'usabilitat real i profitosa de twitter. Ser-hi per SER-HI.
Ho sento, jo prefereixo ESTAR a twitter.