Avui m'ha tocat anar al Lluçanès. Aquella zona poc coneguda per mi i que es troba situada damunt un altiplà, controlant Osona per llevant i El Bages per ponent. I per si fos poc hi he fet dos viatges, un al migdia per cobrir el dinar de campanya a St. Boi de Lluçanès i després al vespre cap a Prats de Lluçanès.
El dinar de St. Boi m'ha produït sensacions una mica contraposades. Només entrar a l'hotel MontCel hom té la sensació de retrocedir 20 anys: una estufa de clofolles, persones jugant a cartes i una sala de mirar la TV (la de la fotografia) que et transporta a la pel·lícula de "Los Otros". Per contra he pogut accedir a la xarxa wifi del local, cosa que m'ha anat molt bé ja que el senyal de telefonia mòbil no era massa bo.
A Prats de Lluçanès és el lloc on hi ha hagut més jovent dels actes als quals on he assistit. Els dos alcaldes Vila (el de Prats i el de Vic) han fet nombroses referències a la Nació i a la Pàtria, fins al punt d'acabar cantant Els Segadors (algú, que n'era sabedor, duia una "xuleta" amb l'himne).
Ja per acabar; cada vegada que passo per la nova carretera que va de l'Eix Transversal fins a Olost (i que ha d'arribar a Prats) penso en les vegades que s'ha hagut de reasfaltar en els darrers tres anys. Avui, a més a més, he pensat en aquells que reclamen modèstia, però que no són capaços d'aplicar-se-la en primera persona en casos tant flagrants com els d'aquesta carretera.
1 comentaris:
I què en dius de l'augment desorbitat del cost del Teatre de l'Atlàntida? Quants cop l'ha reasfaltat el teatre en Solà?
Publica un comentari a l'entrada