Canal de fotos

12/11/10

Dietari personal de campanya. Dia 0

Començo amb aquest escrit el què espero que sigui un seguit d'apunts sobre les meves impressions de la campanya electoral en la qual participo. Un recull d'experiències, això sí, fetes des de la total percepció personal que em donaran els diferents actes que seguiré.

I ahir tocava explicar a través de la xarxa l'enganxada de cartells. Una enganxada que no per tradicional hauria de ser absolutament necessària.

A dos quarts de dotze la gran majoria de carrers de Vic estaven deserts; excepte els més implicats en les eleccions (i els mitjans de comunicació), la resta de gent deuria estar per casa mirant la tele. A la Plaça només hi havia un autobús buit esperant que alguns comensals anònims acabessin un sopar i el cotxe oficial d'un Conseller de la Generalitat. El termòmetre del cotxe marcava 6ºC i això s'acaba notant en l'agilitat dels dits a l'hora de fer les piulades de rigor.

Poc abans de les dotze la Plaça de Vic es va començar a omplir; la gent entrava en seguici per les diferents cantonades en funció d'allà on havien fet la darrera reunió de precampanya. També van començar a veure la llum les paraules clau de cada partit: millor, progrés, valenta, esperança. Les tradicionals escombres i galledes amb cola d'enganxar es barrejaven amb els nombrosos dispositius mòbils preparats per plasmar i difondre per la xarxa cada petit moviment i gest dels candidats. Passat i present d'una campanya.

Finalment em quedo amb la definició del moment que en Josep M. Diéguez va piular. L'ambient semblava la nit de Cap d'Any, amb un munt de bons desitjos i de "fair play" entre les forces polítiques; un bon ambient que segur que ben aviat quedarà engolit per la pròpia campanya.

0 comentaris:

Comparteix-ho