Aquests darrers dies la política municipal suscita un interès fora del que és normal. Tot hi ajuda; la pre-campanya electoral, la presentació de les llistes, la campanya electoral, els debats a les televisions locals, els mítings amb l’explicació dels programes electorals (que tot sigui dit poques vegades s’acaben complint), declaracions carregades de més o menys demagògia, per acabar finalment amb el dia que toca passar per les urnes.
Una activitat frenètica que fa mesos que va començar de manera similar a tots els pobles: reunions, trobades amb tot el veïnat, presentacions, xerrades, enganxades de cartells amb cares dels candidats, penjades de pancartes amb lemes genèrics, visites de “patums” nacionals que coneixen poc del lloc on són però que parlaran com ningú de les bondats de la població i de la llista que recolzen; tot plegat per acabar decidint qui traurà més regidors i qui serà capaç de tirar endavant un projecte de futur per al municipi. Una responsabilitat bastant important com per prendre-s’ho massa a la lleugera.
Després, però, ve la calma: l’interès per la política municipal caurà en picat, poc importarà si l’equip de govern ho farà bé o si la oposició serà massa tova, l’assistència de gent als plens es reduirà exponencialment, ningú reclamarà aquella informació que mesos abans semblava tan transcendental. Només, gairebé al final de la legislatura, potser algú recordarà que s’apropen de nou les eleccions municipals i que ja va sent hora de tornar a fer bullir l’olla. Així el cicle de quatre anys torna al seu origen, arrencant amb la força d’un cavall pura sang.
2 comentaris:
"bé la calma" o "ve la calma"?
Gràcies
Gràcies per l'apreciació, queda corregit l'error ortogràfic
Publica un comentari a l'entrada