Bingo i manifestació

Des de fa uns deu anys una colla d’amics assistim cada any al sopar popular de la Festa Major d’Oristà; val a dir que d’Oristà només hi ha en Santi, però també es cert que la gent del poble sempre ens han tractat d’allò més bé. El sopar de divendres reuneix unes 200 persones: nens, joves i grans, i tot sota la correcta organització i coordinació de la Comissió de Festes d’Oristà. El punt àlgid de la vetllada és el bingo popular, on curiosament les línies es cantem com a “ratlla!!”, i on aquest any vam tenir la sort de cantar un bingo compartit (això que un de fora del poble s’endugui el bingo no està massa ben vist, però deu anys d’assistència bé que s’ho valen).

Això va ser divendres nit, un bon inici del cap de setmana marcat per la manifestació del Dret a Decidir a Barcelona. En el meu cas la manifestació de la Berta, ja que a ella tinc l’obligació de deixar-li la cosa una mica més endreçadeta del que ho he tingut jo. A les 5 en punt estàvem clavats a Plaça Catalunya (on vaig trobar-me en Joan López, regidor de Vic), però com que després de gairebé tres quarts d’hora allò encara no s’havia mogut vam rodejar el Corte Inglés per dalt i vam accedir a Via Laietana; ara si que ens movíem. La Berta al·lucinava amb tot aquell moviment de persones, càntics, globus i paperets que llançaven des d’una finestra; els seus ulls no donaven a l’abast, però volia copsar-ho tot... semblava que s’adonés que en aquella manifestació s’hi jugava molt. Malauradament no vam poder arribar fins al final, a casa fa un any i mig que els horaris els marca la Berta i a l’alçada del carrer Ferran vam deixar la manifestació per tornar cap a Tavèrnoles.

Molta gent va parlar dissabte, ara només falta que els que han d’escoltar vulguin fer-ho. Ahir no hi van haver bingos ni línies, sinó que l’èxit de la manifestació va ser degut al sentit de responsabilitat que els catalans de tant en tant mostrem. La manifestació va ser un èxit i si el PSC no veu que hauria de repensar la seva posició, potser ho hauria de fer ERC; dit d’altra manera, si el PSC no es va trobar incòmode ahir al sofà casa, potser ERC se n’hi trobarà dintre del govern.

Publicat com a: Política,Reflexions,Societat