La manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir del proper dissabte pot ser un molt bon exemple de les dues velocitats diferents que porten la societat civil i la societat política. La iniciativa parteix d’una crida de la societat civil per denunciar el seguit de disbarats ocorreguts arrel de les obres d’arribada del TGV a Barcelona i tot fa pronosticar que tindrà un bon seguiment. De mica en mica s’hi han anat sumant gran part de les forces polítiques del país (CiU, ERC, ICV-EuiA), val més tard que mai, i les que no ho fan (PSC i PP) és perquè estan massa hipotecades: uns en fer de crossa al germà gran que els controla, i els altres en intentar continuar tenint aquest clima anticatalanista que tants bons rèdits els dóna. Espero que l’apropament a la societat civil que algunes forces polítiques comencen a demostrar no sigui foc d’encenalls, que no tingui una data de caducitat a mitjans de març. Espero que sigui una mostra de què els partits s’hagin adonat de la desafecció política que els ciutadans de Catalunya senten i que hagin començat a posar-hi mesures per combatre-la.El que m’ha sobtat especialment ha estat la negativa a participar en la manifestació dels sindicats CCOO i UGT, sobretot tenint en compte que molts dels perjudicats del desgavell de rodalies eren treballadors que cada matí havien de fer mil combinacions per arribar al seu lloc de treball. Argumenten que ser-hi podria perjudicar electoralment al PSOE, però s’obliden que ells es deuen als treballadors, no al govern.
En qualsevol cas dissabte ens veiem a la Plaça de Catalunya a les 5 de la tarda: sé que vull decidir i ara vull poder decidir. Sense voltes ni giragonses innecessàries, sense eufemismes que puguin portar a males interpretacions.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada