Bones raons

Ahir dijous al vespre vaig assistir a la conferència que van fer la Mònica Sabata i l’Alfons López Tena a La Central, que portava com a títol “Dependència o Independència”, i que estava organitzada per la delegació osonenca de la Plataforma pel Dret de Decidir. Entre les 150 persones que hi deurien haver vaig coincidir només entrar amb en Joan Ballana i en Raül Escobar, i allà al darrera de la sala em vaig quedar. Un bon lloc per poder observar com ha quedat l’espai de La Central: ampli, alt de sostre, espaiós, versàtil... i una mica fred a l’hivern.

A la conferència es van tractar temes molt variats. Es va parlar de l’Estatut o l’èxit d’un fracàs que només ha servit per demostrar que mai ens han pres seriosament. Es va parlar de relacions geopolítiques on l’enemic dels nostres enemics són els nostres amics, i on potser encara ens haurem d’acabar encomanant als Estats Units. Es va parlar de mitjans de comunicació i el seu comportament camaleònic en funció de qui està al poder. Es va parlar de la renda per càpita de Melilla, que ja supera la catalana. I es va parlar de moltes altres qüestions que ja aniran sortint.

Personalment, però, em vaig quedar amb dos conceptes. Un el suggeriment d’afrontar el procés d’independència, no mitjançant un full de ruta, sinó com un pla d’empresa; el projecte és ambiciós i ha de tenir diferents punts d’atenció (o de generar problemes a Espanya tal i com va dir López Tena) i és aquí on el Cercle d’Estudis Sobiranistes pot fer una gran feina. L’altre concepte és el de no fixar-se cap termini ni dates concretes: anar fent....”paso corto, mirada larga y mala leche”.

Malgrat tot crec que la majoria dels presents a la conferència ja estàvem convençuts abans d’entrar-hi; si més no ens haurà servit per tenir més arguments per la causa.

Publicat com a: Política,Reflexions