Article d'opinió publicat a El9Nou el divendres 22 de febrer de 2013
Després de portar gairebé un any amb diversos globus sonda, aquest passat divendres el ministre Montoro va presentar en societat l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (ARSAL). Llegint l’informe presentat al Consell de Ministres la Llei vol clarificar les competències municipals i donar més rigor i transparència a la gestió pública local. Aquestes mesures, segons el mateix informe, suposarien un estalvi d’uns 7.000 milions d’euros els propers 2 anys.
Haig de reconèixer que explicat d’aquesta manera la Llei en qüestió semblaria fins i tot necessària. Però un cop endinsats en els detalls de la proposta s’aprecia que en el rerefons d’aquesta Llei hi ha una invasió clara de l’autonomia local i una recentralització de competències que no pot portar res de bo a aquest món local tan castigat últimament.
Per començar observem que la clarificació de competències municipals es converteix en una transferència d’aquestes a les Diputacions i a les Comunitats Autònomes. És ben cert que els municipis hem optat per assumir serveis que no ens corresponien, però si ho hem fet ha estat única i exclusivament perquè hi ha hagut una demanada clara dels nostres covilatans. Quin alcalde no faria mans i mànigues per poder garantir el màxim benestar possible als que l’han escollit per estar al capdavant d’un ajuntament? Al meu entendre aquesta és la màxima d’un servidor públic.
Doncs bé, la nova llei de governs locals pren aquesta autonomia decisòria als ajuntaments en qüestions de Serveis Socials, Educació i Sanitat eliminant, d’aquesta manera, el caràcter d’immediatesa en les actuacions que només un ajuntament pot donar als ciutadans. Les polítiques socials només es poden determinar i executar des del propi territori; fer-ho a quilòmetres de distància només aportarà burocratització de les tasques i ineficàcia del servei.
Sota l’eufemisme de rigor i transparència en la gestió pública local la Llei preveu regularitzar el sou dels càrrecs electes d’acord amb els habitants del municipi i eliminar la pràctica totalitat del personal de confiança de les administracions locals. Un nou pas enrere en la manera d’entendre el món local. Aquesta regulació de salaris d’alcaldes i regidors, en alguns casos fins i tot prohibició de sou, implicarà per una banda ressuscitar el tan poc transparent sistema de retribució mitjançant dietes i per altra banda impedirà l’accés al servei públic de perfils fortament preparats, que n’hi ha. Finalment això comportarà deixar la definició i gestió de les polítiques municipals en mans del funcionariat i no dels polítics que hagin estat escollits democràticament. Curiosament aquesta mateixa Llei preveu que els Secretaris i Interventors dels ajuntaments tornin a dependre de l’Estat i no de les Comunitats autònomes com fins ara.
Un últim apunt de reflexió sobre l’Avantprojecte de Llei. Del total de la despesa generada per les administracions, un 50% correspon a l’Estat, un 35% a les Comunitats Autònomes i el 15% restant és imputable a l’administració local. Voler aplicar estalvis de despesa legislant sobre competències del món local és intentar solucionar un problema aplicant mesures a qui menys culpa en té. L’autonomia local és la base dels nostres municipis i exemplifica una clara manera d’entendre el territori com una part de la nostra identitat; qualsevol proposta de recentralització i invasió de competències municipals és un atac al territori i a aquesta identitat que hem anat forjant al llarg del temps.
Els governs, tan el de l’Estat com el de la Generalitat, han d’entendre que el món municipal és la base de la piràmide d’aquest estat del benestar que ens toca redefinir. Una redefinició que no es podrà dur a terme sense comptar amb l’administració local ja que aquesta és proximitat i agilitat. Si se'ns limiten competències, si se’ns priva de participar de la gestió pública amb tota la dedicació i garanties, si no se’ns dota de les corresponents partides pressupostàries, només portarà a acabar d’engegar-ho tot pel pedregar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada