Qui més qui menys intuíem que la tardor es presentaria moguda. El procés en el qual està immers el país ha anat seguint un camí que els nostres dirigents polítics i els de les espanyes s’han encarregat d’escriure i, la veritat sigui dita, el guió no ha defugit massa d’allò que estava preestablert.
Malgrat tots els entrebancs trobats pel camí (i els que potser encara queden per aparèixer), el Govern continua ferm amb la voluntat per portar a terme l’encomana de fer una consulta sobre el futur polític del país. Ens trobem a pocs dies del 9N i tinc el convenciment que ens en sortirem; ben mirat no deixa de ser curiós que el simple fet de voler ser consultats esdevingui una odissea que requereixi la implicació activa de tota la ciutadania. Com deia, crec fermament que ens en sortirem; al meu entendre el procés presenta uns garants ben consolidats que ens han de fer pensar en l’èxit final de l’encomana.
El primer dels garants és la gent del país; tres anys consecutius manifestant-nos pacífica i cívicament l’11 de setembre demanant poder ser un país normal, demanant una obvietat com que se’ns deixés votar, demanant que democràticament se’ns permetés escollir quin camí ha de seguir Catalunya. La gent no ha defallit i fent pinya amb l’ANC i Òmnium ha aconseguit mobilitzacions mai vistes, però sobretot unànimes i ben coordiandes.
Per altra banda, i com a segon dels garants, tenim el president Mas que ha sabut conduir (i a vegades fins i tot reconduir) el procés per tal de donar-li la màxima amplitud possible. És del tot necessari que aquesta voluntat expressada per la gent tingui el seu reflex en la unitat d’accions polítiques. La figura del President ha estat clau per liderar el procés; des de l’acord per la data i la pregunta fins a la convocatòria formal de la consulta. Fins a cert punt entenc que els diferents partits vulguin marcar perfil, però arribada l’hora decisiva cal un posicionament clar a favor del país davant d’altres interessos més partidistes. Aquí el camí ens ha deparat alguns sotracs, però confio que el seny s’imposi i que la unitat fins al 9N es mantingui.
Un tercer garant, i que fins ara s’havia mantingut en somort a l’espera de revifar que se li demanés, són els Ajuntaments del país. De nou el món municipalista, sota el paraigua de l’ACM i l’AMI, ha sortit a la defensa del ciutadà. Més de 900 ajuntaments han aprovat una moció en suport de la consulta per posteriorment protagonitzar una mobilització institucional com mai s’havia vist al nostre país. Ja com a cirereta final, i amb un exemplar exercici de coordinació, els ajuntaments han acabat posant a disposició del procés els locals necessaris perquè cap ciutadà hagi de desplaçar-se del seu municipi per poder votar el 9N. En aquest punt no puc deixar de pensar en les paraules que en Miquel Buch, president de l’ACM, va adreçar al president Mas el passat 4 d’octubre “President, pel camí ja saps que trobaràs problemes; quan et giris ens trobaràs a tots nosaltres al darrera”. I així ha estat, en el territori hem trobat també aquell garant i aquella unitat que el procés requereix.
El camí ha estat llarg i amb força entrebancs, però hem estat capaços d’anar-hi trobant les marrades que ens han de permetre arribar fins al destí final que ens hem marcat, que no és altre que votar el 9N. L’objectiu és a tocar i de tots depèn que hi sapiguem arribar en les millors condicions d’unitat i de coordinació possible; ara no podem fallar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada