Potser "el saber escoltar" és una de les virtuts que s’han anat perdent d’una manera més ràpida en aquesta accelerada societat en la que vivim. Sense anar més lluny, l’altre dia després de concertar una entrevista amb una persona per parlar sobre temes que podien ser-nos d’interès comú, aquesta persona em va respondre molt contenta: Per fi algú que em vol escoltar! I això dóna bastant a pensar.
Anem ràpid i sempre tenim pressa, i hem perdut la capacitat d’analitzar allò que ens envolta. Cal dedicar més temps a escoltar per poder percebre la realitat del nostre voltant, ja que les persones tenen coses a dir-nos, i sobretot necessiten sentir-se escoltades i compreses. Un pas superior és plasmar aquestes necessitats en accions concretes que beneficiïn un col·lectiu i tenir assumit que mai es podrà acontentar tothom.
Estem arribant a situacions on només sentim: sentim tocar campanes i després fem com si sentíssim ploure; sense parar-nos a pensar si els tocs de campana són vertaders i sense preocupar-nos per les reaccions de les nostres accions. Però sentir és diferent que escoltar, d’igual manera que parlar és diferent que enraonar; però sobre aquesta altra virtut, "el saber enraonar", potser n’escriuré un altre dia.
1 comentaris:
Hola Carles,
He trobat el bloc i l'he llegit amb interès, sóc la Montserrat Viver i encara recordo quan em vas ajudar en els primers passos amb l'ordinador. Ara veig que ha passat força temps doncs has acabat la carrera i reflexiones amb força criteri sobre temes diversos. Justament al meu bloc avui he fet una reflexió sobre "comunicacions,gran paradoxa" a http://montseviver.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada