Vivim en una societat que es regeix per lleis. Lleis que redacten persones amb un perfil més o menys jurista i/o tècnic i que acaben aprovant uns polítics -al cap i a la fi persones- escollits democràticament cada 4 anys.
Que la nostra societat s’hagi de regir per lleis fetes per persones ja ens indica que alguna cosa no acaba de funcionar del tot bé. Sens dubte hem perdut la part de comportament més animal -en el bon sentit de la paraula- i algú igual a nosaltres ens ha d’indicar com hem d’actuar en segons quines situacions.
I si parlo de lleis i animals és perquè aquests dies he pogut revisar el què suposa econòmicament als municipis complir amb la Llei de Protecció dels Animals. Aquesta llei obliga als ajuntaments a recollir i disposar d’un centre d’acollida pels animals abandonats, prohibint el sacrifici d’aquestes bèsties -gossos, gats i fures- que els seus amos han perdut o “oblidat” en algun lloc del municipi en qüestió.
A la comarca aquest és un servei que els diferents ajuntaments tenim mancomunat a través del Consell Comarcal d’Osona mitjançant un conveni amb la protectora d’animals. Sens dubte és la millor manera per reduir al mínim els costos que suposen la recollida i l’allotjament d’animals abandonats. Però malgrat els esforços fets, un no pot deixar de sorprendre’s -si més no aquest ha estat el meu cas- que aquest cost econòmic suposi anualment als ajuntaments de la comarca gairebé 200.000 € anuals. Una autèntica animalada.
Trobo que en una època de reajustos econòmics -retallades- com la que estem passant, hauríem de ser capaços d’impulsar canvis en certes lleis -que redacten i aproven persones- i posar una mica més de sentit comú en casos com aquests. Per un alcalde o regidor es fa difícil explicar que el compliment estricte d’una Llei de Protecció d’Animals pugui deixar desprotegit algun servei bàsic destinat a les persones. Com molt bé apuntaria aquell: “Ho sento, però algú ho havia de dir”
Podeu llegir l'article a osona.com des d'aquest enllaç
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada