El govern de Catalunya està endeutat i, tal i com ja va advertir el Conseller Mas-Colell el passat juliol, l’únic “banc” que podia deixar diners a Catalunya és Espanya. I finalment així ha estat, Catalunya ha demanat a Espanya que la rescati econòmicament tot acollint-se al Fons de Liquidació Autonòmica.
Afrontem la situació i la seva gravetat, sense voler buscar mil-i-un eufimismes (com va fer Rajoy fa dos mesos) per evitar la paraula rescat. No es tracta d’un qüestió semàntica, sinó econòmica i per damunt de tot nacional.
Econòmicament ens cal un pacte fiscal que eviti situacions del tipus bomber-piròman, tal i com va aprovar el Parlament de Catalunya el passat juliol. És del tot absurd que aquell que ens causa el dèficit fiscal i ens espolia sigui el que ens hagi de rescatar; això sense obviar que el rescatador es troba, al mateix temps, sent rescatat per Europa.
Nacionalment parlant ens cal la Independència, tal i com una gran majoria de la societat catalana està reclamant. I aquest ha de ser l’objectiu final, altrament correm el risc de viure en un estat permanent de síndrome d’Estocolm.
