Integració no vol dir segregació

Avui he assistit a la xerrada que ha fet el Conseller Ernest Maragall sobre la Llei d’Educació Catalana. Seguint la tradició familiar, també fa maragallades: abans de començar a parlar, mentre presentava l’acte el president del Consell Comarcal, li ha sonat el mòbil, i ha contestat com si res. No sé si la trucada estava preparada per trencar el gel de l’auditori o bé ha estat real.

Pel Conseller la nova Llei s’aguanta en tres fonaments: el docent, els centres i el territori. Ha posat molt d’èmfasi en la figura del docent (a la sala n’hi havia molts i se’ls havia de guanyar) però potser a més d’un no li han agradat massa els conceptes de professionalització de la docència i avaluació de la tasca del docent; en aquest moment hi ha hagut molta remor de fons al pati (de butaques).

M’ha agradat especialment l’explicació que ha donat de les aules d’acollida externalitzades. Ha matisat que es tracta d’una proposta de model orientada a integrar el nouvingut, mai a promoure la segregació d’un col·lectiu. En qualsevol cas s’ha mostrat obert a avaluar-ne els resultats un cop s’hagi posat en marxa, després d’un primer període de prova, i si aquests no són favorables aplicar les mesures correctores que calguin. També ha aclarit que en cap cas s’admetria que els alumnes d’aquestes aules hi estiguessin indefinidament, ja que això contradiria l’esperit integrador de la proposta; ara bé, el que és cert és que cada alumne és un món i el període d’adaptació serà diferent en cada cas. Escoltar l’explicació directament d’allà on neix ajuda a entendre’n l’esperit.

Personalment crec que la proposta d’aules d’acollida pot ser beneficiosa tan per als alumnes nouvinguts com per als autòctons, cal no aplicar més demagògia i pensar en tot l’alumnat. Per aconseguir-ho caldrà fer un bon seguiment, amb rigorositat, de cada alumne i determinar en quin moment pot incorporar-se a les aules d’ensenyament, i això també serà una manera d’automotivació dels mateixos. Motivació és el que falta en el món de l’ensenyament, tan al sector docent com a l’alumnat.

Canviant radicalment de tema no m’ha agradat, i ha estat només un detall de les paraules del Conseller al referir-se a la implantació de la nova Llei d’Educació, quan ha fet referència a que aquesta Llei ha de ser prou potent per tal que es pugui portar a terme en pobles on el govern local sigui progressista com en els que tenen un altre tipus de govern. I m’empipa que els partits polítics de l’actual govern de la Generalitat s’autoproclamin com a únics progressistes del món mundial, com si CiU no pensés en el progrés del país. Sempre intentant bipolaritzar amb la dicotomia dreta-esquerra, quan en la situació actual del país potser hauríem de buscar una bipolarització que s’avingués més fidedignament a la realitat social de Catalunya.

Publicat com a: Reflexions,Societat