Som a Catalunya. L'escola en català

A Tavèrnoles fa anys que no tenim escola, per tant la Berta i la Maria han d'anar a col·legi a Folgueroles. La Berta té quatre anys i mig i va a l'Escola Mossèn Cinto juntament amb altres tres-cents alumnes; la Maria té dos anys i aquest és el seu darrer curs a la llar d'infants "El Patufet", on deuen haver-hi gairebé un centenar de nens.

Repesco un article de Francesc Puigpelat de fa dos anys al diari Avui, on l'autor constata amb certa estupefacció que el català és l'únic idioma existent a Folgueroles. Hi afegeixo que això no només passa a Folgueroles, sinó que trobaríem molts altres pobles amb una situació similar on el català és la llengua vehicular a l'escola, a la família i al poble.

Però que ningú pateixi, la Berta i la Maria parlaran castellà, amb accent de La Plana de Vic, i sense cap necessitat que el Tribunal Suprem les obligui a conèixer-lo; d'igual manera que també parlaran l'anglès i potser algun altre idioma. Això sí, ningú impedirà que les meves filles pensin i enraonin en català, que és la llengua nostra i amb la que les estem educant a l'escola i per descomptat a casa. Crec, però, que uns i altres ens estem oblidant de tres conceptes prou importants en tot aquest tema de la immersió.

Primer: la canalla té unes ganes immenses de conèixer i d'aprendre. Malgrat anar a escola a Folgueroles, parlar només català amb els amics i amb la família, mirar només dibuixos en català, la Berta ens comença a demanar com es diuen segons quines frases i expressions en castellà i també en anglès.

Segon: tornem a pecar de deixar l'educació únicament en mans de l'escola. Els pares tenim l'obligació de complementar l'educació dels nostres fills a casa, i aquells que no es trobin prou còmodes amb la immersió lingüística del nostre país sempre poden complementar l'educació dels seus fills a casa seva en la llengua que creguin més oportuna.

Tercer: som a Catalunya. L'escola en català.

Publicat com a: Reflexions