El passat cap de setmana Convergència Democràtica de Catalunya va celebrar el seu 16é Congrés a Reus. Vaig tenir l’honor de ser un dels 2000 delegats assistents a la cita, un dels 45 representants que van ser-hi presents de la comarca d’Osona.
Crec que no m’equivoco si afirmo que una de les conclusions més rellevants del Congrés ha estat la manifestació oberta i sense embuts de voler “construir l’Estat propi que ens garanteixi la pervivència com a nació”. Finalment CDC ha fet el viratge que tants militants reclamàvem, i aquesta és la sensació general que va sorgir de la ponència destinada a debatre l’àmbit polític i ideològic del partit. És cert que copar la centralitat política del país, amb un ampli espectre de perfils dintre dels militants i l’electorat afí, requereix que els moviments de viratge del transatlàntic siguin certers i precisos ja que les variacions brusques de rumb poden provocar pànic entre els viatgers.
Ara, un cop escollit el rumb i fet el viratge, cal posar-se mans a l’obra i afrontar el viatge. Un viatge que serà llarg o curt; un viatge que potser el trobarem ple d’aventures o potser ens resultarà sobtadament tranquil; un viatge que segurament tindrà coneixences de tot tipus, lleials i interessades. Però un viatge que ara tenim clar que té un rumb fixat i que ha de portar Catalunya cap a l’Estat propi, cap a la plena sobirania nacional.... vaja, cap a la Independència.
Més enllà dels eufemismes utilitzats, gran eina a disposició dels polítics per dir allò que es vol dir però sense acabar-ho de dir del tot, cal felicitar-se pel viratge fet per CDC. Aquesta és la principal sensació que traspuava entre els delegats en acabar el Congrés; la sensació que algun dia podrem dir amb orgull als nostres fills: “Jo vaig ser-hi!”
Podeu llegir l'article a osona.com des d'aquest enllaç
