Posats a parlar de crisi, se'm podria acudir parlar de la crisi a la que s'està abocant la classe política ella tota sola. Alcaldes que pleguen, però no pleguen; encàrrecs d'informes d'allò més sospitosos i encara més inútils; responsables que no deuen saber ni quines terres trepitgen; promeses incompletes n vegades; fusions contra natura. I més coses que em deixo....
Crisi econòmica, crisi creativa, crisi política... i a sobre el portàtil fa uns dies que em fa el tonto; segueixo?
2 comentaris:
Carles, després de la pujada sempre arriba la baixada i allò més important és no deixar de pedalar mai, ni a la pujada ni a la baixada! Salut company!
Gràcies Joan, continuarem pedalant, en tots els sentits.
Publica un comentari a l'entrada