Canal de fotos

26/2/09

Politiqueig 2.0

Ahir es va inaugurar la nova pàgina web d’en Josep-Lluís Carod-Rovira. Segons les declaracions fetes l’objectiu de la pàgina és “tenir una veu directa i sense matisos amb la ciutadania”. El mateix Carod diu que aprofita internet per poder donar la seva opinió sense filtres. “Un altre que fa el salt a la política 2.0”, pensaran alguns.

Em sembla bé tot el què sigui aprofitar les noves tecnologies per arribar a la ciutadania; com més canals de comunicació es tinguin, millor es podrà fer arribar el missatge a qui el vulgui escoltar. Però precisament l’error és aquest, fer política 2.0 no vol dir “poder donar la teva opinió sense filtres”. Per política 2.0 hem d’entendre la capacitat de poder escoltar què diu la ciutadania sense filtres; política 2.0 significa bidireccionalitat, i per tant el filtres que diu Carod no haurien d’existir en cap dels dos sentits.

Navegant per la web d’en Carod observo que no hi ha cap possibilitat de posar-m’hi en contacte, i no diguem ja de deixar comentaris al seu bloc. Ho sento, però tal i com jo ho entenc, això no és política 2.0. La pàgina d’en Carod no deixa de ser un catàleg d’idees dintre d’una bombolla de vidre, sense cap possibilitat de rebre influències externes. Tecnològicament pot ser tot el moderna que es vulgui, però conceptualment no deixa de ser d’allò més antiquada.

Si es compara amb la pàgina web d’un altre dirigent d’ERC, l’Ernest Benach, s’observen certes diferències. Per començar Benach permet fer comentaris als seus blocs (i a més a més els contesta), d’en Carod ja he dit que és impossible fer-li arribar cap comentari o suggeriment. La pàgina d’en Benach la veig com la pàgina personal d’un polític, mentre que la d’en Carod és la pàgina política d’un polític. Són conceptes diferents de com apropar-se a la ciutadania, igual de vàlids ambdós, però trobo exagerat etiquetar el pas que ha fet en Carod com el salt al món 2.0.

En el món de la política 2.0 crec que cal aplicar-hi les lliçons d’Obama que postula en Carles Puigdemont: “Qui copiï Obama, fracassa. Qui sigui Obama -innovador- triomfa”.

0 comentaris:

Comparteix-ho