A banda de l'econòmica, que professionalment també l'estic notant, aquesta setmana ha entrat en crisi el meu bloc. Vull creure que és normal, que de cop i volta el blocaire també es troba amb el pànic de la pàgina en blanc; el pànic de l'editor de textos només omplert per la intermitència del cursor esperant a rebre una ordre.Posats a parlar de crisi, se'm podria acudir parlar de la crisi a la que s'està abocant la classe política ella tota sola. Alcaldes que pleguen, però no pleguen; encàrrecs d'informes d'allò més sospitosos i encara més inútils; responsables que no deuen saber ni quines terres trepitgen; promeses incompletes n vegades; fusions contra natura. I més coses que em deixo....
Crisi econòmica, crisi creativa, crisi política... i a sobre el portàtil fa uns dies que em fa el tonto; segueixo?
2 comentaris:
Carles, després de la pujada sempre arriba la baixada i allò més important és no deixar de pedalar mai, ni a la pujada ni a la baixada! Salut company!
Gràcies Joan, continuarem pedalant, en tots els sentits.
Publica un comentari a l'entrada