Caminant entre El Redòs i El Foquers per buscar la caixa-niu penjada a l'arbre, baixar-la, obrir la portella i veure com del seu interior apareixen, enmig d'un munt de molsa i palla, uns becs petits reclamant menjar. Però nosaltres no els portàvem menjar, sinó que hem agafat les petites mallerengues per anellar-les i tornar-les a deixar al seu lloc.
Després hem anat a les xarxes que hi havia parades entre El Foquers i El Compòsit per recollir els ocells adults que s'hi havien enganxat i fer un procés semblant: comprovar si porten anelles i en el seu defecte posar-los-en una; mesurar-los; pesar-los; fotografiar-los; acariciar-los; i finalment deixar-los volar de nou.
Una activitat dintre dels actes de Sant Isidre d'enguany a Tavèrnoles prou instructiva com per haver-hi passat una bona part del matí, i si pots anar-hi acompanyat d'en Joan, en Roger i en Llorenç del Grup d'Anellament de Calldetenes Osona, doncs encara millor. M'ha sabut greu, però, que no hi hagués més gent a la sortida; a Tavèrnoles ens agrada poder dir que estem en contacte amb la natura, però quan s'organitza una sortida que pot ser-nos profitosa per conèixer una mica més el nostre entorn l'assistència deixa bastant que desitjar. Una llàstima.
2 comentaris:
Bon dia Carles.
Poca assistència efectivament, però els que vem tenir la sort de poder venir vem aprendre molt.
Santi.
Santi,
Com bé dius, els que vam ser-hi crec que vam fruir-ne molt, tan de l'entorn com de les explicacions dels "ocellaires".
Gràcies per participar i deixar la teva opinió
Publica un comentari a l'entrada