En un anterior post vaig intentar explicar la conveniència de donar una sortida adequada als terrenys situats als Plans de Can Riera. De fet es tractava de respondre a una sol·licitud que els actuals propietaris van demanar, i que l’Ajuntament ha de prendre en consideració com sempre ha fet quan un propietari ha manifestat desenvolupar una activitat a casa seva: allotjaments de turisme rural, restauració, venda de productes agrícoles, despatxos professionals, instal·lació de plaques fotovoltaiques, etc.
En tot aquest assumpte cal no perdre de vista que els terrenys afectats estan situats en un lloc prou estratègic del poble (a la porta d’entrada del terme municipal) com per tenir cura a l’hora d’autoritzar certes actuacions. Per aquest mateix motiu des de l’equip de govern s’ha descartat de bon inici fer cap polígon industrial als terrenys esmentats, que és l’ús que les vigents normes subsidiàries preveuen en la major part dels Plans de Can Riera.
Continuo pensant en la necessitat de donar una sortida adequada a aquests terrenys, entenent com a adequada que sigui beneficiosa per a totes les parts implicades: propietat dels terrenys, Ajuntament de Tavèrnoles i municipi de Tavèrnoles. I després d’avaluar les diferents alternatives que se’ns han presentat a l’Ajuntament (passar-ho a sòl agrícola, entrar a formar part del polígon supramunicipal, transformar-ho en una zona de serveis), comparteixo l’opinió majoritària de l’equip de govern de destinar aquests terrenys a zona de serveis. Una zona de serveis que hauria de complir unes condicions ben definides que no poguessin conduir a falses interpretacions com les que s’estan donant els darrers dies. Així els usos contemplats haurien de ser únicament del tipus docent, sanitari, social i assistencial; alhora caldria exigir que el nivell d’aprofitament de sòl fos prou esponjós com per reduir al mínim l’impacte visual però que al mateix temps permetés la viabilitat de les actuacions proposades. Donant compliment a aquestes dues premisses, és prou fàcil desmuntar qualsevol de les desinformacions interessades que han pogut aparèixer els darrers dies al respecte.
Un cop posicionat sobre la conveniència i l’ús que s’hauria de donar a la zona dels Plans de Can Riera, i reprenent la proposta que l’Ajuntament de Tavèrnoles va fer sobre la possibilitat de desenvolupar un o dos plans parcials a la zona en qüestió, considero la idoneïtat de fer-ho en dues fases.
Com he dit alguna que altra vegada, el POUM ha de ser planificació i previsió, i el fet de voler desenvolupar dos plans parcials en els Plans de Can Riera encaixa dintre la visió planificadora del POUM de Tavèrnoles. Així, el primer dels plans parcials (el més gran dels dos) tindria una execució més immediata un cop aprovat el POUM i permetria la ubicació del centre escolar concertat que s’ha interessat per instal·lar-se en aquests terrenys. El segon dels plans parcials quedaria com a reserva i previsió per als posteriors anys, a l’espera de poder-se desenvolupar si apareixen entitats interessades en instal·lar-s’hi, cosa que no ha d’implicar que forçosament s’hagi d’acabar desenvolupant aquest segon pla parcial.
Puc entendre perfectament que la meva visió particular del poble no sigui compartida per altres veïns de Tavèrnoles. És del tot lícit (i fins i tot desitjable) que hi hagi discrepàncies d’opinions en com s’ha d’entendre el futur d’un poble de les característiques de Tavèrnoles; i aquí segur que podríem estar-ne parlant temps i temps sense arribar a posar-nos d’acord.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada