Un edifici no adaptat a la TDT no és un edifici

He assistit aquest matí a la jornada que ha organitzat el COETTC que portava per títol: “la TDT, un dels protagonistes de l’any 2008”. Com es pot veure en el programa de la jornada, hi han intervingut la majoria d’agents implicats en la implantació de la TDT al territori: des de l’administració fins a la federació d’instal·ladors de telecomunicacions.

De la jornada m’he quedat amb algunes impressions que s’ha anat exposant. El Conseller Joan Manuel Tresserras ha confessat que la migració digital és un procés que actualment “ho estem aprenent mentre ho estem fent”. Sincerament crec que és veritat: estem davant un procés que ens ha agafat despistats, fa anys que se n’anava parlant (fins i tot el govern espanyol va fer un brindis al Sol anunciant que seriem un dels primers estats d’Europa en fer l’apagada analògica), però en molts casos, i especialment en el que fa a les televisions locals, s’està encara massa al començament.

També m’he quedat amb el número que han aportat des de la federació d’instal·ladors: a dia d’avui només un 53% dels edificis plurifamiliars de Catalunya estan preparats per poder sintonitzar els canals de TDT. I alerta, perquè els números que surten pels mitjans de comunicació diuen una cosa que aparentment sembla igual però no ho és. Una cosa és que des d’un emplaçament es rebi el senyal de TDT, i l’altra és que les instal·lacions interiors dels edificis estiguin correctament adaptades. En molts edificis plurifamiliars cal fer un seguit de modificacions de la instal·lació per poder sintonitzar els canals de TDT bàsicament consistents en afegir amplificadors monocanal i en d’altres casos fins i tot substituir el cable d’antena.

Un altre dels punts importants que s’han exposat ha estat la possibilitat d’explotar socialment el canal de dades (el cinquè canal del múltiplex). Avui encara tots entenem la televisió com aquell sistema que ens informa a través d’imatges i so, però tot sovint s’obvia la funció que pot desenvolupar dintre de la tecnologia digital el canal de dades interactiu que cada canal d’imatges porta associat. Ara bé, per poder-se beneficiar d’aquestes aplicacions interactives es fa necessari que els receptors/descodificadors de TDT portin incorporada la tecnologia mhp. La gran majoria de descodificadors que s’estan comercialitzant no incorporen aquesta tecnologia i per tant quan es comencin a incorporar aplicacions interactives, molts usuaris no podran accedir-hi.

De la jornada, doncs, se n’ha pogut extreure que en general ha faltat pedagogia per arribar a la ciutadania i ser capaços d’haver explicat què és i per a què serveix la TDT. La Generalitat va fer una campanya el passat Nadal on deia que “una tele sense TDT no és una tele”. Un avís important perquè és una vergonya que a dia d’avui encara s’estiguin venent aparells de televisió que no portin incorporats els decodificadors de TDT. Però ha faltat explicar que un edifici no adaptat a la TDT no és un edifici i que amb un descodificador sense mhp no es podrà treure el màxim profit a la TDT.

P.D.: A l’espera que la Generalitat torni a activar la pàgina oficial de la TDT, podeu trobar més informació aquí.

Publicat com a: Noves Tecnologies,Societat,TDT