Tot va començar a mitjans de febrer, esperant asseguts davant l’estri que apareix a la fotografia de l’esquerra. Esperant a veure quantes ratlletes sortien. I ja ho veieu, en van sortir dues.
El tros inicial de camí ha estat planer, sense cap sobresalt a destacar. Ara, havent ja passat l’equador del viatge, ens han fet saber que al final del recorregut ens trobarem amb una nena. Caldrà començar a buscar algun nom escaient i preparar la Berta amb el tema de la gelosia.
9 comentaris:
Ostres, Carles, sempre amb tanta tecnologia punta. No fa ni sis anys que en comptes d'això de les ratlletes es feia amb una cosa que es posava d'un color o d'un altre. Però vaja... MOLTÍSSIMES FELICITATS!!! Ah, i això de la gelosia, suposo que sí, que deu ser cosa de com s'explica, però em sembla que hi ha molt de mite, també. Quan toca, toca, i per sort, la majoria de vegades, no toca.
Moltes felicitats!
si ja tens una nena això vol dir que haureu d'anar a buscar l'hereu més endavant ;-)
Que vagi molt bé!
Salut
PD: Un nom? nosaltres amb la nostra filla vam recórrer als clàssics de tota la vida a Catalunya: Eulàlia.
Ei Carles, segur que la Berta es veurà d'una manera o una altra afectada per la gelosia, però pensa que no hi ha per tant, com molt bé diu en Coma, hi ha molt de mite en aquet tema.
Ostres tu, quina sort! Envoltat de tres noies.
Moltes felicitats!
Felicitats de nou!!
Enhorabona altre vegada, això també es fer poble i país!!
En Jan tindrà una nova veïna!!
No pateixis pels gelos segurament ni en tindrà, però fareu bé de començar a fer-li sentir implicada en el tema, per exemple triar nom.
Salut i esperem des de Can Pillet, que tot us vagi Molt Bé!!
Ei, felicitats Carles!! Espero que igual que el pare sigui una bona blocaire! Pel nom me´n permeto suggerir-te´n un: Violant, en honor a la segona muller de Jaume I! A mi m´encanta i quan arribi el moment penso predicar amb l´exemple! Ara bé, això dels noms té tela...i una inscripció "estrella" en un Registre Civil d´aquest país, és el cas d´un nen i una nena que porten per nom Estatut (el nen) i Autonomia (la nena). D´això se´n diu tenir fe...(almenys que alguns la conservin!)
Joan, això que predicaràs amb l'exemple (que, per cert, no sé a què estàs esperant), ens ho apuntem. Pensa que el que escrius en els blocs queda gravat de per vida.
Pel que fa a aquest pobre nen que li van posar Estatut, suposo que quan li tradueixin el nom a l'espanyol li'n deuran dir Cepillado.
Ei Comajoan,
Queda escrit doncs. Quin repte!Sort que m´agraden...
Publica un comentari a l'entrada