Canal de fotos

15/12/08

El pessebre: viure-hi o anar-hi de visita

Quin poble més bonic! Sembla un pessebre! Aquesta acostuma a ser la resposta tipus quan dius que ets de Tavèrnoles o quan ensenyes el poble a gent de fora. Que et diguin que el teu poble és bonic t’omple d’orgull. Que el comparin amb un pessebre d’inici et fa gràcia, però darrerament m’està fent pensar si aquestes persones voldrien viure en un pessebre o només hi anirien de visita.

La tradició ens diu que el pessebre bíblic estava a Betlem, a escassos 8 km de Jerusalem, una situació molt bona ja que estava a prop de la capital; però en el pessebre hi faltaven la majoria de serveis bàsics i comoditats que es podien demanar. I és que poca gent vol viure en un pessebre. De fet el pessebre va ser la darrera opció de Sant Josep i la Mare de Déu després que no els deixessin dormir enlloc més; i tots aquells que els van anar a veure no s’hi van pas quedar a viure, un cop feta la visita de rigor van tornar cap al seu lloc de procedència.

És en aquest sentit que em preocupa la comparació constant de Tavèrnoles amb un pessebre. El poble, a ulls d’aquell que el visita, pot ser aquest espai idíl•lic que molts busquen per perdonar-se a ells mateixos. Però qui hi viu cada dia segur que té una visió diferent del municipi; si més no a mi sí que em passa. Poder optar a unes condicions de serveis i equipaments adequades no hauria de ser una utopia per Tavèrnoles. Tenir les garanties que no es produiran exclusions socials, tecnològiques o econòmiques pel sol fet de viure en un entorn rural a escassos 8 km de Vic ha de ser una prioritat.

M’agrada pensar i imaginar-me com hauria de ser Tavèrnoles d’aquí a 5, 10 o 20 anys, però posar-ho en un post seria massa llarg i complicat d’explicar. Ja n’anirem parlant més endavant.

0 comentaris:

Comparteix-ho