Sobreviure a l’Edat Mitjana

Doncs sí, diumenge al matí vaig aventurar-me amb la família a anar a donar un volt pel concorregut Mercat Medieval de Vic. Una altra vegada vaig poder constatar que moure’s amb un cotxet de nen petit per segons quins llocs és una aventura, tot i anar relativament d’hora. Tot i que alguns via twitter ja m’ho desaconsellaven, de tant en tant experiències com aquesta t’ajuden a veure món i sobretot a veure el món on un viu.

Gent vinguda d’arreu (després de sobreviure a les cues d’accés a la ciutat) envaïen els espais públics de Vic. Uns fotent-se uns esmorzars de forquilla i ganivet a l’aire lliure (i que no ho regalaven pas: 5 € per un entrepà de botifarra, i sense tomàquet). D’altres comprant aquell “gadget” que potser no faran servir mai i que en el millor dels casos regalaran al seu amic invisible en algun sopar d’empresa. Qui més qui menys comparant el Mercat d’enguany amb el de passades edicions o amb el d’altres poblacions, fet que denota que assistir a aquest tipus d’events es converteix en una tradició més dintre del costumari català.

Passant el Mercat Medieval pel meu particular sedàs em quedo amb els suposats ous de l’aviram (que diria que eren galls) que hi havia a la Plaça del Carbó. Uns ous amb el corresponent codi de barres, la fotografia és de baixa qualitat però s’intueix. En resum, que no saps qui és més medieval, si el del davant o el del darrera del taulell.

P.D.: Ara i aquí ja m’ofereixo cara a l’any vinent a cedir una dotzena d’ous com cal, i si els falten gallines també en podríem parlar.

Publicat com a: Miscel·lània,Societat