Canal de fotos

8/2/10

Festes municipals

El reportatge d'ahir a la nit del 30 minuts portava com a títol "S'ha acabat la festa". Una manera molt peculiar d'etiquetar les dificultats econòmiques que estan patint els ajuntaments per fer front a la situació global de crisi que pateix el país.

Equiparar la gestió municipal a una festa no deixa de ser una comparació poc afortunada, i al meu entendre el reportatge ja partia d'una premissa massa esbiaixada: els ajuntaments no han sabut veure el què els vindria a sobre i sempre han estirat més el braç que la màniga. Així el reportatge va passar a ser un mur de lamentacions on cadascun dels alcaldes i regidors explicava les penúries que patia i com es veien obligats a retardar pagaments a proveïdors, metre la veu en off parlava de les evolucions dels pressupostos municipals i del preu que costava portar segons quin pregoner a la Festa Major.

Vaig trobar a faltar que es parlés de les competències que assumeixen els ajuntaments (les que els pertoquen i les que no), dels serveis que reclamen els ciutadans i les concessions que fan els polítics (a vegades en to massa electoralista). Tampoc van parlar de la congelació d'impostos i de taxes que han fet alguns ajuntaments en època de vaques grasses (un greu error des del meu punt de vista), moltes vegades supeditat també a estratègies electoralistes. Sí, d'acord que gran part de la culpa és del totxo, però crec que van deixar passar una bona oportunitat per anar una mica més enllà i analitzar la problemàtica amb tots els condicionants existents.

I ara ve la pregunta clau. Què han de fer els ajuntaments per sortir d'aquesta situació? Poques respostes es van veure en el reportatge. Lògicament cal reduir despeses, això és bàsic, però de quina manera?

Cal replantejar-se si és necessari que cada municipi disposi d'equipaments d'última generació; quin ús se'ls hi dóna?; quins costos de manteniment tenen aquests equipaments?. Crec que seria una bona solució compartir infraestructures entre municipis veïns: si un té una escola pública, que l'altre tingui l'equipament esportiu; sempre en funció de les característiques de la zona i dels municipis implicats. També seria bo mancomunar serveis i personal, ja sigui a nivell de tècnics com de plantilla administrativa. En alguns casos això ja es fa a través de Consorcis o de Consells Comarcals, però potser ara ja va sent hora de plantejar-s'ho més seriosament.

Per descomptat aquestes reflexions que faig van sempre orientades a ajuntaments petits i algun de mitjà; és la realitat sobre la que puc opinar perquè és la que més conec.

0 comentaris:

Comparteix-ho